Avui el meu cos m'ha violat.
Potser ha estat una venjança contra algun àpat desproporcionat, o una mostra de la seva força davant el meu menyspreu vers ell, any darrera any, ampolla darrera ampolla, al anar ingerint quantitats desmesurades d'alcohol periòdicament...
Tot a començat en un moment de tranquil·litat quotidià, de descans, quan la seva força interior ha desencadenat un cilindre de matèria gegant, que baixant ràpidament per l'organisme ha blocat el meu recte.
Llavors és quan el temps s'ha aturat.
Un punt d'inflexió en la meva vida, una escena increïble d'equilibri de forces "gravito-anals", ajudades com no per una increïble fricció, que impedien fer baixar o pujar de nou el tap. Quants cop hauré pensat en Darwin i Mendel durant aquests infinits minuts de dolor, la seva evolució i perquè collons l'espècie humana no té una lubricació anal natural que ens faria a tots la vida més fàcil i divertida.
Tal com si em penetrés amb la meva pròpia polla, bloquejat, espantat fins i tot, davant la idea de quedar-me allà per sempre, o sense esfínter, en una última guspira de valentia i contracció abdominal aquell diàmetre enorme ha passat seguint el seu camí al mar, duent amb ell un rastre de sang, un fragment de la meva ànima i la poca innocència que em quedava.
1 comentari:
No és gens evolutiu poder treure per l'anus una cosa més gran que la que és capaç d'expulsar.
Som errors genètics... sort que la medicina moderna ens aporta pomades cicatritzants.
Publica un comentari a l'entrada