dijous, 13 d’octubre del 2011

Densitat 1.

Va abaixar la mirada i allà el va veure. A mitja alçada, sobresortint en la seva panxa incipient. De sobte el melic li semblava una part bastant curiosa del seu cos. I tal com si fos un segon recte, o una vagina, hi va introduir el dit. Va moure'l suaument com si estimulés un clítoris imaginari en el seu nou cos hermafrodita, tot ajudat per la lubricació d'aquella maleïda suor que no el deixava tranquil.

Amb suavitat es regirava tot el seu interior fins que en va treure un borrissol. Curiós per la quantitat de matèria que va poder treure en un moment i la seva forma perfectament esfèrica el va guardar  dins una capseta per recuperar-lo més tard.
Va seguir burxant però ara amb dos dits, tres, el polze, tot seguint aquells moviments circulars, i mentre observava de manera perplexa com el melic s'anava fent gros, s'anava eixamplant, ara ja hi cabia la mà. Allà assegut sobre el llit, recolzat al capçal, sentint la fredor de la paret a l'esquena s'estava fent un fistfucking abdominal.
I llavors va introduir-hi les dues mans, obrint el melic, estirant-se la pell i va introduir el cap en aquell forat, les espatlles i finalment tot ell desapareixent d'aquell món.

2 comentaris:

Noemí ha dit...

Hi va veure res interessant en l'altra dimensió??

Moli ha dit...

Un conjunt que es conté a si mateix?

Podria ser el colmo de l'autoconeixement, anar buscant dintre fins que al final et converteixes en un ésser esclavitzat dintre del teu propi món.

No totes les respostes deuen ser a dins...