En algun moment sempre es perd aquella idea que t'impulsa a crear un blog, ja sigui la de fer un petit diari, compartir amb el món unes fotos, una manera de pensar, unes reflexions...
És cert que independentment del significat que li volguem donar, o del contingut, sempre impresiona, o destaca, aquell escrit profund, pensat, ple d'inquietuds i/o esperit crític, que moltes vegades s'en oblida per caure en la vanalitat de "eh! tio m'he follao a la rubia", "luego nos rulamos unos petas de guays", "foto de mi compi el buitre"... i que, tot i ser perfectament legítims, ens fan perdre una gran ideea, o eina, de provocació social, de reflexió, de possible canvi local/personal.
Jo hi caic sovint... com ara.
Aixó va per tots aquells fills de puta anónims que només saben tocar els ous, jutjar i criticar als demés. Cabróns que només escupen merda enfora i que potser no els faria mal una mica d'autocrítica. Molts som els que ens ha tocat, o toca, treballar de cara el públic, i segur que molts dels que llegiu aixó ara mateix teniu una (o vàries) cares que de sobte apareixen a la vostra ment. Gent de pallissa que només saben queixar-se, comentaris plens de verí, amb poc o gens fonament o simplement portats a l'extrem. "Per aquest servei el noi no hauria ni de cobrar...", "Era molt millor el xaval de fa 4 anys...", "el monitor és un alcohòlic drogadicte",... Desgraciats!
Seran gilipolles! Et venen de sobrats, són perfectes, tu ets una merda al seu servei i els seus fills els millors del món mundial... obre els ulls, preocupa't de la teva vida i deixa't d'ósties que el teu fill només rebrà del món pallisses. I tu ets massa gran però no et sentaria malament.
El món està ple de subnormals i cada cop n'hi ha més, no dic que sigui una novetat, però ara no només existeixen i fan la seva, ara a sobre toquen els nassos als altres.
És la meva merda, la meva ràbia, el que em fa sentir una petita part de la fauna amb qui em toca treballar, més ben dit, per qui treballo, i que més valdria que no sortís de la seva puta casa. De cabróns n'hi ha per tot, a l'empordà, a Catalunya, a España i a la resta del món, i no són millors, ni pitjors, ni diferents, aquesta escòria és igual sigui quina sigui la seva procedència.
En poques paraules... ¡Que els donguin a tots pel cul!
És cert que independentment del significat que li volguem donar, o del contingut, sempre impresiona, o destaca, aquell escrit profund, pensat, ple d'inquietuds i/o esperit crític, que moltes vegades s'en oblida per caure en la vanalitat de "eh! tio m'he follao a la rubia", "luego nos rulamos unos petas de guays", "foto de mi compi el buitre"... i que, tot i ser perfectament legítims, ens fan perdre una gran ideea, o eina, de provocació social, de reflexió, de possible canvi local/personal.
Jo hi caic sovint... com ara.
Aixó va per tots aquells fills de puta anónims que només saben tocar els ous, jutjar i criticar als demés. Cabróns que només escupen merda enfora i que potser no els faria mal una mica d'autocrítica. Molts som els que ens ha tocat, o toca, treballar de cara el públic, i segur que molts dels que llegiu aixó ara mateix teniu una (o vàries) cares que de sobte apareixen a la vostra ment. Gent de pallissa que només saben queixar-se, comentaris plens de verí, amb poc o gens fonament o simplement portats a l'extrem. "Per aquest servei el noi no hauria ni de cobrar...", "Era molt millor el xaval de fa 4 anys...", "el monitor és un alcohòlic drogadicte",... Desgraciats!
Seran gilipolles! Et venen de sobrats, són perfectes, tu ets una merda al seu servei i els seus fills els millors del món mundial... obre els ulls, preocupa't de la teva vida i deixa't d'ósties que el teu fill només rebrà del món pallisses. I tu ets massa gran però no et sentaria malament.
El món està ple de subnormals i cada cop n'hi ha més, no dic que sigui una novetat, però ara no només existeixen i fan la seva, ara a sobre toquen els nassos als altres.
És la meva merda, la meva ràbia, el que em fa sentir una petita part de la fauna amb qui em toca treballar, més ben dit, per qui treballo, i que més valdria que no sortís de la seva puta casa. De cabróns n'hi ha per tot, a l'empordà, a Catalunya, a España i a la resta del món, i no són millors, ni pitjors, ni diferents, aquesta escòria és igual sigui quina sigui la seva procedència.
En poques paraules... ¡Que els donguin a tots pel cul!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada