Joc de paraules fàcil "Tub" de "tubu" i "Cal" pos d'eso... de "cal" el que fem servir juntament amb una pala i un jardí per enterrar-hi penya. Record inesperat, amb gust a Marroc, després d'una passejada pel principal parc d'aventura de "l'alta Garrotxa".
Salou té port aventura i Olot té St. Aniol, juntament amb el mega parc temàtic dels Volcans Croscat i Sta. Marga (rita).

El consorci se les gasta. Posa una barrera de puta mare de fusta perquè la gent no entri a l'espai d'interès natural de 9 a 17h amb vehicle motoritzat, hi posen una caseta "super mona" perquè hi estiguin dos vigilants i puguin preguntar a tot el món... "Hola, a què veniu...? Escalar?" (pregunta que demostra la seva gran habilitat mental al veure els peus de gat al seient de darrere del cotxe), "D'on sou?", (és que estem pensant obrir un nou parc a una altre zona i estem fent un estudi estadístic per saber d'on prové la màxima quantitat de gent per a escollir la seva ubicació...). "Si us plau, aparqueu aquí darrera, al pàrquing dels miserables que no s'aixequen prou aviat al matí i no tenen dret a que Déu els ajudi, ja que no matinen, i els toca caminar més".

Deixant de banda aquests gest tant gran, on dedica tants esforços, recursos, pasta... el consorci, del qual potser l'únic avantatge que té, és que els "quads" i motos no poden entrar a triturar el medi, (però si que poden "passar" de baixada de Bassegoda), fa pena veure com no fan massa més per evitar la degradació d'aquest espai.

Fauna de tot tipus, senderistes, excursionistes, trekkers, escaladors, barranquistes, BTTerus, trekkers aquàtics, kayakistes, penya que passeja el gos, pixapins, campistes (tot i que és il·legal acampar), GRistes, caravanistes (cosa que tampoc està permès que estiguin dins l'EIN a la nit), nens i nenes,... un cop allà fan el que els dóna la gana.

Planten tendes, la caravana, entren el cotxe a la tarda per tenir-lo dins i evitar el problema de la barrera super xula de fusteta que no deixa passar als cabronsquevenenencotxeadestruïrl'estimatespaid'interèsnatural_
del'altagarrotxaquetantesforçcomportaalconsorci, emplenen els camins de merda (d'aquella que surt pel forat del cul), emplenen els camins amb el que surt del cul del seu gos, pugen el cotxe fins davant (DAVANT!) la muntada, es banyen davant dels putus cartell de "prohibit banyar, punt de captació d'aigua", es banyen amb els mateixos animals de companyia en una mena de ritual zoofílic, renten plats, es netegen i emplenen el riu de sabó/detergent, fan tota mena d'infrastructures pel seu camp base amb troncs (i els troncs surten dels arbres) dels voltants (¿qui necessita fer-se una puta escala de fusta a st aniol, o un arc?... pionerisme prové de pioners, no de "kmaku" gilipolles amb un matxet més gran que la polla d'un cavall), deixalles, noms escrits a les parets de la llera del riu, nenets de 16 anys que pugen a tajar-la sense els papis que es queden a casa feliços perquè el seu fill és molt sa i fa esport,...

Camines, penses, recordes quan tenies una dotzena d'anys i et vas endinsar per primera en aquell paratge desconegut, perdut, solitari.

Maleeixes el dia en que tot això va canviar.

Gires la cara a tota la escòria que et saluda amb aquell "hola" que busca la empatia amb el cabró que està pillant igual que tu i, amb el qual, comparteixes la companyia fugaç que dura el creuar-vos en el camí.

Tornes al cotxe flipant amb tot el que has vist i amb la reconfortant informació, que molt amablement comparteixen amb tu els "super-mega-guays" dels vigilants del pal de fusta que puja i baixa, que... "els guardes pugen a la tarda, i tot està controlat".

A la tarda???!!!!, cabrons, pugeu ja i folleu-vos a tots aquests impresentables ara!