Patates fregides, cervesa, ràbia, mosquits devorant-me els turmells. Trenta cinc dies presoner d'un lleure en que no creus, d'una feina que et converteix en un simple mercenari a les mans de nens mal criats que no tenen límits. A les mans d'una empresa en que el sou es decideix a final de mes matxet en mà; a base de garrafes de gasolina.
Total per quatre dies... Miro, penso, recordo, bec.
Feia temps que no sabia res de tu, que no t'escrivia tot i els intents frustrats. Volia explicar-te tot allò que m'havia passat, que sentia, però tampoc valia la pena barallar-se amb tot plegat per acabar vomitant un "odio els hippies" o "fills de puta tots"!
La veritat és que ara tampoc és massa bon moment però bé, les coses moltes vegades tampoc són com nosaltres volem. ¿Saps què?... he viscut un terratrèmol. Flipes.
Tot va ser bastant ràpid, estàs mirant una peli tant tranquil un dia i de cop tot tremola. Primer penses que és el pilotasu, però no, tothom està igual de flipat, de sorprès.
Opció "b" el tanc de propà de la casa de colònies ha rebentat... Simplement t'aixeques de cop buscant una finestra esperant veure nens volant en flames, corrent pels exteriors com torxes humanes cridant com bèsties... tot tranquil, l'exterior es troba envoltat per la foscor habitual, no hi ha flames, ni crits ni destrucció. Sens treure't un pes de sobre al evitar-te el "marrón" alhora que de nou t'omple aquell buit de saber que demà et toca treballar, fins que finalment surt la paraula, el nom que dóna sentit a allò viscut i que et permet seguir tranquil amb la pel·lícula.