Mercenari, pres de casa de colònies, paranoia. Igual que la foto tot és bastant irreal, diferent més ben dit, realitat sobreexposada. Dies i pasta, "leuros" i més dies... ¿Quant cobres per fer això?
-Menys del que hauria de cobrar per aguantar-te. Punt.
És cert que no em puc queixar, però dins del sou no s'hi inclou el plus per empotrar el cotxe al marge de l'autovia. Cop a la llanta del mil, subidón, ¡merda!, ni tant sols t'has adonat que t'adormies, la cafeïna ja ni et puja. Tolerància. Deies que no beuries i la cervesa va rajant mentre somies en un vas de bourbon. Nens en vena. Xute de droga, "mono" i a tornar-hi. No em mola el tema. Tu hi eres mentre feia aquesta foto, recorda que aquest bloc no és per tu encara, mira les fotos i sigues algun dia fotògrafa, cuinera,... el que vulguis. No treguis idees equivocades del que llegeixis. Al final venen, van i tu et quedes igual mentres tots ploren. Fred per no tornar-te boig, tot i que al final sempre baixes la guàrdia. Dos personetes d'una seixantena que recordes. Masses pel meu gust. De tot l'any passat només en recordava una. Papers, pares, teatre... et gires i pum!, abraçada. Una més de les que toquen avui si no fos per les llàgrimes. Segona punyalada per l'esquena. Des de la baixada de l'Aconcagua que no tocava la reflex, ara m'adono del que la trobava a faltar. Sis mesos de ressaca, de fotos, d'alpinisme.
Ja ni recordava la última nit tranquil·la que vaig tenir per fer la meva, escriure, pensar. Pensar en les meves plantes, l'agost, el setembre. Assaborir una voll si el cabrón de Besalú no les vengués a noranta cèntims. ¿Heu provat de beure una birra després d'un got de natilles en brick?