Feia temps que no escrivia, tot i que tampoc tinc massa res productiu a dir. Alguna idea absurda, textos escrits durant les hores mortes de facultat que s'han de retocar, la mateixa merda del dia a dia, els mateixos cabrons de sempre barallant-se a la tele,... època densa. Com si tot estigués envoltat d'alabastre, i que per molt fixament que es miri, res no es torna més nítid.

Així dons amb la sensació aquella de ser el regal de nadal d'un CSI, entre escamarlà i escamarlà descongelant-se a la cuina, aprofito per engruixir una mica més el volum d'entrades del bloc comentant la anterior.

Bàsicament una foto amb un gat. La idea base es transmet i és fàcil d'assimilar... però, ¿què més "amaga" el gat?

Personalment en el moment de preparar la foto pensava en captar l'ànsia de llibertat de l'animal. La cortina de làmines metàl·liques fent l'efecte d'una gàbia, barrots horitzontals, amb la ombra que es projecta al fons. La mirada fixa a l'exterior. El contrast càlid del taronja que entra per la finestra i el blau malaltís, elèctric de dins...

Vulguis o no, per petit que tinguis el cervell, té que ser dur perdre la llibertat a canvi de menjar, aigua, un lloc càlid on dormir i un sorral d'un parell de pams quadrats.