Sense cap mena d’escrúpol m’has posseït de nou quan jo no et volia veure mai més, quan et vaig dir que m’oblidessis... i ara, com si no hagués passat res, tornes a recórrer el meu cos com si encara fos teu. Saps que no ho vull, que no és el moment, que desitjo que paris. T’ho estic dient i no m’escoltes.

Saps que m’agrada..., si us plau, no t'aturis. Massa temps hem compartit junts com per acabar-ho de cop; masses aventures, desenganys, idees noves. Em vas fer sentir, descobrir, pensar, oblidar... No ho diguis a ningú, però t’he trobat a faltar. Necessitava tornar a escoltar la teva dolça veu xiuxiuejant-me a cau d’orella paraules d’esperança, d’ànims, de somnis que potser algun dia es faran realitat. Saps que m’agrada, que ens agrada.

No em molesta, fa massa temps que tinc clar que no sóc l’únic. Que no m’haig de sentir especial. N’hi ha milers com jo que han passat per les teves mans i que ho continuen fent. No passa res, tranquil, en part ho entenc, ets massa valuós per pertànyer a una sola persona.

Segueix si us plau. Ara ja no pots tirar-te enrere, no em pots deixar així. Si has pogut començar ara ho acabes. Demà serà un altre dia i ja veurem què farem, què faig. Encara queden algunes hores abans de preocupar-me... Sé a que jugo, les normes que hi ha. Jo simplement n’hi poso una: respecta’m. Guarda’m els secrets. Fart deus estar de sentir idees absurdes, ho has d’entendre, és part del teu encant. Jo no et demano ni que m’escoltis, amb deixar-ho anar en tinc prou. Ja sé que tinc la mateixa credibilitat que la resta.

Abraça’m més fort, en vull més... sé on puc arribar, on és el límit, què puc sentir al teu costat i sospito que encara et queda algun as a la màniga. Fins ara no has estat res de l’altre món. Qui sap, potser és la costum, et conec massa,... m’és igual, no em serveix com a excusa. Oblida’t dels altres, ara sóc teu... fins al final. De nou dins meu se’m faria massa dur deixar-te marxar una altre vegada, que m’apartessis de cop amb la mateixa velocitat que has arribat.

¿Per què no pots entendre que necessito que continuïs, però d’una altre manera?

Que no en vulgui més en quantitat no vol dir que et rebutgi, que t’apartis de mi i et perdi de nou, fent que tot torni a la normalitat. Que marxis sense deixar res més que malestar i un record un tant borrós de tot plegat, si no fos per la teva olor que encara impregna la meva roba, i el dolç regust que encara em perdura als llavis.