Vas un dia pel bosc, i de sobte et trobes un pou... "Joder un pou!", i amb aquell esperit curiós i aventurer, que ha permès la evolució de la nostre espècie fins a finals del segle XX, abans de que la ignorància fos recompensada i s'establis dins les aules del nostre país, el que et passa pel cap és:

-Ostres tu, quina profunditat deu tenir?

Com ho puc saber? Salto i ho veig per dins?, obrint de nou la porta a la selecció natural. Agafo un fil i el deixo caure amb una pedra lligada a l'extrem per després comptar la seva longitud? Hi tiro un gat i segueixo el meu camí?

Dons bé, suposem que agafem un gat que ronda pels voltants. El llancem i sentim un "pluf" o "xaf", en funció de si el pou acaba en aigua o està sec. Calculant el temps que passa podem deduir-la (la profunditat).

Per exemple, agafem el gat i el deixem caure, amb amor, des de l'inici del pou, i escoltem el pluf o xaf, 5 segons més tard...

Per una banda el gat cau amb un moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA), amb una acceleració de 9.8 metres/segon cada segon, a causa de la gravetat. Per l'altre el so viatja a una velocitat constant de 340m/s, seguint un moviment rectilini uniforme (MRU). És a dir, en els 5 s que comptem el gat cau de forma accelerada i el so del pluf o xaf, puja pel pou a 340 m/s tota la estona.

Com que la profunditat del pou és la mateixa tant de pujada com de baixada (caiguda), tenim un sistema de dues equacions on el temps de caiguda serà t i el de pujada 5-t (o al revés):