Era un yonki, ho sabia i se'n fotia totalment. I això no el feia més menyspreable als ulls de la humanitat. En el fons es pot dir que estava al seu mateix nivell, era un escòria útil a la societat amb feina, sou, que pagava els seus impostos i que tenia els seus vicis. La resta s'havia esfumat de cop i volta juntament amb les nits i ressaques de la joventut, i l'únic problema pràctic a tot plegat era la maleïda tolerància...
El fet de no poder calmar la seva set inesgotable de plaer era vàlid, però tindre-ho que fer a partir de dosis cada cop mes petites era una agonia.
La coïssor va donar lloc al dolor, que inundava el seu cervell contínuament. La pell de les seves mans va desaparèixer, deixant-les en carn viva. Dels seus testicles secs només en brollava sang, un cop l'esperma s'exhaurí mesos enrere i, tot i veure que el seu penis només era una massa vermella inflamada, en el fons del seu ser no podia deixar de masturbar-se contínuament. Buscant desesperadament aquells segons de plaer cada cop més febles, més dolorosos i més llunyans.
1 comentari:
És el que passa als adictes, sigui el que sigui, fins i tot els adictes a viure busquen insaciabalement exprèmer les agulles del rellotge fins que aconsegueixen que s'aturi.
Som els nostres vicis, i podem sobreviure mentres els controlem.
Publica un comentari a l'entrada