vaig veure un bloc on psicoanalitzaven a l'autor. Tu pensa el que vulguis, treu les conclusions que vulguis, la meva merda és un pensament, una vivència, un somni, una imatge de divendres a la nit. Qualsevol porqueria que roda, roda i roda fins a formar una bola de neu gegant que ho destrueix tot.
I en la meva memòria infantil una imatge gravada. La del "abusananos" de la meva infància intentant robar-me el rellotge al pati del col·legi, tot mirant de reüll aquells professors, la llei, frustrant l'acte delictiu. I amb aquest, l'altre "perla", anys més tard, tornant de la facultat.
Mirades creuades al vagó del tren. Jo fent la meva i tu la teva... em sones. Et sono?
Més gent al tren observant el buit, la nit, comarques fosques, sense punts de referència al tornar d'una jornada de treball... i al costat d'aquell home, pedrada.
Soroll, un vidre convertit en una tela d'aranya. Silenci i un crit dos seients més endavant.
"Joder tio casi te matan!"
El perla cridant, tornant a la realitat un individu blanc com el paper de fumar, que ja es veia amb sant Pere, amb el cap "esbardellat". Respirant la seva pròpia sang d'una moqueta ronyosa d'un tren qualsevol.
Esquitx, massa encefàlica, porqueria extra per al personal de neteja de la RENFE.
I en el fons el que et fot més, quan algú es llença a les vies del tren, és que arribaràs més tard a casa.
Saps que és un bany i una torradora?
... de música Pixamandurries, "Barna 93?", que ara el goear posa publicitat.
1 comentari:
La gent ja no s'està per tonteries. Solucions fàcils
No, ni solucions
Publica un comentari a l'entrada