Ep, tu... el del fons a la dreta!

Finalment aquest parèntesis de sol inhumà, de calors extremes des de finals de la segona guerra mundial han acabat, omplint de nou el cel de núvols i boires a l'horitzó.

I dins del meu habitacle, un dia d'aquests que en diuen "dimecres", quelcom de nou pertorba la nostre tranquil·litat... des del meu pedrot, al qual normalment m'enfilo per divisar l'entorn i el paisatge, no veig per enlloc en Miquel.

- Ep tu! No has vist pas en Miquel avui?

- Ostres, aquest matí encara l'he vist, però ara que ho dius... si que fa estona que no li veig les pinces.

- "Cagumlaputa!", on t'has fotut Miquel?  A on us amagueu que ja no us tornem a veure...?

-------------------------------------------------------------------------------

- Ostres quin dia més trist que fa avui! Tres dies de bon temps i ara de nou a la rutina grisa, fosca i humida... però bé, tampoc ens podem queixar que en aquest raconet de món que m'ha tocat viure tampoc s'hi està tant malament.

Tenim una llar, menjar, tranquil·litat,... cap luxe però tampoc cap mancança... però, però...

Què és això?! Joooooooooooooooooder!!! Deixeu-me, no em feu mal! Si us pogués fotre un bon parell d'hòsties us deixaria llestos!

Malparits deslligueu-me si teniu pebrots, deixeu-me en pau!

AAAAAAAAAAAAAAAAAHHHHHHHHHHHHHHHH!

---------------------------------------------------------------------------------

- Hola bon dia, una taula per dos si us plau?

- Sí, cap problema, vinguin amb mi... Els hi sembla bé aquesta?

- Perfecte, moltes gràcies.

Veritablement de nou la guia de viatges l'havia encertat, el local era molt agradable i les opcions del menú ben àmplies.

- Aquí tenen la carta, volen quelcom d'aperitiu?-  Va fer el cambrer tot retirant els plats que decoraven la taula.

- Sí si us plau, per mi un "pommeau" i per a ella un muscat. Gràcies.

- De seguida.

Donant un cop d'ull a la sala es podia veure que era un lloc petitot, potser amb una dotzena de taules, pintat de blau, amb xarxes de pescar, il·lustracions d'animals marins, tot molt senzill però que encaixa perfectament amb aquell poblet de pescadors.

- Ja saben què voldran?

- Uhmmm... si farem dos menús, un amb el peix del dia i l'altre amb la llagosta... i una ampolleta de vi blanc per acompanyar.

- Molt bé, excel·lent opció... algun vi en particular? Sec, afruitat,...?

- Com ho vegi, el què em recomani.

- Perfecte.- va fer el cambrer tot marxant de la taula amb la comanda sota el braç.

Poc després sobre la taula teníem una ampolla de vi en fresc i una mà submergint-se a la peixera de davant nostre prenent una llagosta per portar-la a la cuina on acabaria dins l'aigua bullint, mentres que la més grossa seguia enfilada en la seva roca de l'aquari observant com de nou un altre company desapareixia misteriosament per no tornar. Que el prenien per acabar cuit i emplatat a pocs metres d'allà, camí d'e l'estómac d'un ésser que potser podria arribar a sentir certa empatia per l'animal que acabaven de matar per alimentar-lo.