Dubtes.

¿Sabíeu que avui m'he despertat amb un dit de més? Potser he rebut massa radiació de la tele, he passat massa estona mirant el got de la llet girant al microones o hauria d'haver apagat el wi-fi abans d'anar a dormir cada dia, però la veritat és que al obrir els ulls al matí, un nou apèndix sobresortia d'entre el dit gros i el de la dreta del gros del peu i que mai recordo com es diu.

Pim pam, com aquell que es desperta amb algú i no recorda ben bé com va arribar al llit. Que no recorda res després del quart combinat de vodka amb taronja, i menys com ha acabat amb algú del mateix sexe entre els llençols. Per què li fa mal el cul i la gola mentre amb la ment emboirada intenta tornar endarrere en el temps.

¿I ara què faig jo ara amb sis dits a un peu i cinc a l'altre?

¿Me'n tallo un, o espero que en creixi un altre al peu del costat?

¿I si es repeteix el procés i llavors en tinc set i cinc?

...Joder, quina "grima"! Sabeu d'algú que vengui sabates del peu dret del 47?

Uhmm, tot i que ben mirat, potser ara seria el moment de demanar un "préstec" i anar a veure món. Unes desenes de milers d'euros i gas! Total, ¿si no pago què, em tallaran un dit?... no sé, però ara per ara me'n sobra un, així que tampoc hi perdria res. Simplement tot tornaria a la normalitat estalviant-me el fet d'anar al metge o tindre que rentar el ganivet del pernil.

Però, i si me'n tallen un de la mà?

Sis, cinc, quatre,... si al final semblaria un llançament de la NASA!, tot i que potser després podria trasplantar-me el del peu a la mà per quedar numèricament simètric altre cop.

Oh estimada simetria!, per què m'has abandonat?