On ets? Per què ja no vens, no em visites? Ni serè, begut, al punt,... Jo he donat el meu fetge per tu i ara m'abandones?
Però què collons està passant?
On és el teu tacte, gust, calor,...?
I ara què? Quan només en resta el record, les punxades a l'estómac al pensar en "els vells temps". Veient que fins i tot la reducció a l'absurd perd el sentit.
Tal com una irritació escrotal de tantes llepades de gat, entre badall i badall, que et recorden que ja no tens edat per fer sexe als seients de darrere del cotxes, i que ja no tens el físic per anar a buscar noietes de primer de carrera els dijous a la nit i portar-les al teu pis de llicenciat autosuficient capitalista. De persona que es paga els cubates, i de tant en tant, algun licor amb més anys dins una bota que de pròpia existència. Amb tant de pèl a la cara que fins i tot et deixen entrar a les discoteques amb bambes.
Atrapat entre dos móns, surant en l'espai temps de l'estupidesa... De la ignorància que potser un dia hauria de pagar la teva jubilació, la vida al final es converteix en una erecció mantinguda a base de viagra, de gomes de pollastre que et tallen la circulació en un estat de "frenesíhipermegaactorporno" que en el fons només et podreix per dins, matant tots els teixits, les cèl·lules, enverinant la sang fins a l'amputació o la mort.
I en el fons tot es basa en escrits de merda i censura.
Pd.- I per veure metre et masturbes... el "sense ficció" del Katrina!
1 comentari:
Mai tenim l'edat per a moltes coses, sempre tenim l'edat per a algunes coses. El problema és quan aquestes coses que ja no tens edat per fer són les que més t'agraden.
Sempre pots viure en una furgoneta hippie venent collarets fets a mà i fumant marihuana mentres et folles a una dona peluda que et diu "no et rallis tio, deixa que flueixi". És l'elixir de la joventut
Publica un comentari a l'entrada