I en el fons més enllà de la tecnologia, les drogues i l'alcohol, l'odi visceral envers aquest sistema filldeputa que ens sotmet i ens anul·la com a persones, la literatura de tassa de vàter, l'egoisme i el fàstic, del dubte que un dia un alumne o familiar arribi a llegir aquesta merda, aquest bloc en un primer moment va néixer per compartir les fotos que anaven fent les diferents rèflex que han anat passant per les meves mans. D'algunes de les imatges que l'electrònica ha transformat del record a quelcom "tangible".
Així doncs per uns moments tornem a l'inici, a la descoberta del país, i de tant en tant una mica més enllà... del món (o si més no de la petita part del món que he pogut arribar a conèixer en persona).
2 comentaris:
País...
Ja només et queda espiritualitat i servei.
Penso que està bé això d'anar a buscar a prop allò que ens creiem que podem trobar només si fem 12 hores amb aviò.
No era "fe"? I ho vam deixar en la "fe en un mateix"?
L'autoconeixement, les capacitats individuals...
L'educació fa fàstig, el lleure era i és el futur i li hem girat la cara.
Normal que ara només trobem delinqüents a les aules...
Publica un comentari a l'entrada