Subnormals

Hi ha com una cosa (una altra) que em toca molts els nassos, i és quan es barreja qualsevol merda pseudocientífica amb l'independentisme...

Si ets un imbècil, un subnormal, un estúpid, un ignorant, un conspiranoic de merda que vols delectar el món amb el teu nombre de cromosomes per sobre de la mitjana o amb els teus dots pel Photoshop que farien plorar a l'Steve Jobs, fes-ho sense tota la porqueria catalanista de torn saturant la publicació. Que llavors qui et llegeixi associarà el teu garrulisme amb coses que no toquen i ens prendran a tots per carallots, torracollons, ximples, babaus, o "tontos del penis" com podria ser la traducció més directa del típic "gilipolles"!

Mira mama soc especial i sé la veritat!!!

40ena

Potser és la quarantena, potser la decrepitud, una adolescència mal portada, el Tomatin Legacy, la 33 llunes del Portet... el YouTube que em recomana cançons de merda de la meva ESO, els hits del primer cotxe que sonaven pel radiocasset amb USB o jack de merda amb el disc-man de torn que saltava si no tenia la "memòria"... o com merda s'escrivís el nom del puto reproductor de cd portàtil.

Els Bloodhound Gang, els Blink, Green Day, Offspring, NOFX... Vídeos en resolució de merda que em transporten als 90! A una vida més simple on la guerra freda havia quasi desaparegut de les nostres ments. On tot es basava en lluitar contra un canvi climàtic "incipient". Evitable!

I ara, 20-25 anys més tard sembla que quasi t'hagis de disculpar amb els putus veïns per posar una mica de música a les 3h del matí. Que t'hagis d'amagar al teu "despatx" per estar tranquil gaudint de les cançons que van marcar la teva adolescència! Al gimnàs que t'has muntat com a bon burgès!!!

The Ballad Of Chasey Lain!

Recicla fill de puta que nosaltres ens matarem al costat d'una puta central nuclear i la farem rebentar si ens surt dels ous!

Rebentarem un putu conducte de gas natural per tocar els collons i guanyar més pasta gansa sense que ens importi que provoqui un efecte hivernacle vint-i-cinc vegades més gran que la mateixa emissió de CO2!

Que la protecció del planeta només m'importa si guanyo pasta fill de puta!

Apocalipsis nuclear a mig termini però tu recicla! Separa l'orgànic i no mengis peix que porta mercuri. Posa l'aire condicionat a 32 °C i la calefacció a 16! Del Fallout ens n'encarreguem nosaltres i si tens més de 40 anys el iodur de potassi ni el veuràs!!!

Ets un desgraciat que seguirà les nostres consignes com un imbècil pel bé comú tot i que nosaltres aturarem la guerra amb més armes i més inversió militar!

Som uns genis de la política internacional!!

Visca l'ESO i el metavers...

Però "the roof is on fire"!!!

Ja ets una persona gran!

No sé per què em ve aquest títol al cap... Del rotllo "feliç aniversari"... "Ja ets una persona gran!". Masses putus anys treballant al lleure per acabar buscant una cançó absurda al YouTube massa passat de whisky. Deixem-ho córrer!

El colló de Highland Park 12 que metabolitza el meu fetge, ja que la persona encarregada d'anar a la nevera de vins no ha agafat l'Adberg Wee Beastie 5. Atzar atzarós entre un fumat de les "Islands" contra un no tan fumat de les "Orkney"...

Però en el fons el resultat és el mateix, perquè "hemos venido a emborracharnos, el resultado nos da igual..."!

I llavors, en la teva edat adulta, un cop passat l'equador de la teva vida, tot es veu més clar, més tranquil, amb una propietat que és teva.

La casa que vas voler comprar, aquella que tot i tots els seus defectes, complia amb les teves necessitats, dins el marc de la teva ideologia "hippie" de no crear noves propietats si dins el mercat ja n'hi havia de segona mà. El miratge de l'estabilitat que per un temps afebleix la ira, la rabia que creix dins teu dia a dia, el combustible del bloc, tot i que pagar un 60% d'interessos a un putu banc per tenir un crèdit de merda a 30 anys després de suplicar com un imbècil a les diferents entitats un interès més baix, o un percentatge de finançament més alt, sembla un preu massa alt per vendre la teva ànima al dimoni. Per adormir la lluita en l'estabilitat del burgès! La ràbia que vomites al no saber utilitzar encara del tot els pronoms febles!!!

Tinc una puta casa quaranta anys després d'haver sortit d'un forat, havent estudiat una puta carrera de merda, havent-me exiliat el 2008 (o 2009?) a l'Europa amb futur, agonitzant de professor de merda al meravellós món de la secundària d'un altre estat!

Saltant d'un putu pis de 80m2 a una caseta de poble del 1800 i mitjos amb més d'un centenar. Amb la nevera de vins, un despatxet/biblioteca... un gimnaset fins i tot per si ens tornen a confinar com rates!

Joder, a base de vídeos de HIIT Total Beginner 100% No Impact WorkOut All Standing Fat Burning, al final gastant-te 200€ en "terra tou" d'espuma de merda de 2,5cm tornes a ser persona!

Et montes una merda de tatami de 9m2, reciclant les peses de quan tenies 20 anys, amb una màquina de cardio de l'hòstia, nivell professional, no la porqueria barata que rebentes en dos dies, alguna cosa de gimnàs seriós, i poc després estàs fotent allà uns químics del 20, amb taco d'acer del 16 per fotre uns claus del 12 i penjar aquella taula multipresa que et provocava ereccions quan anaves a tope començant a escalar sisens, però que mai vas tenir.

40 "tacos" de merda per acabar comprant de segona mà la "top 30 Space invaders" com si de nou fossis el Mark Twight portant l'alpinisme al següent nivell durant els anys 80!

 Entrena fill de puta que la palmaràs d'un atac de cor per gordo!!!

Quarantena

I un dia et despertes a la quarantena, escoltant el pot petit potser, la banda sonora de Matrix en el millor dels casos cercant el reconfort dels 90... La crisi que et pensaves que va començar als 35 encara es magnifica més. Et veus acumulant com un puto imbècil material de muntanya que potser mai utilitzaràs, ja que ara la felicitat ja no es basa en el fet en qüestió, sinó que amb la mateixa idea de fer quelcom la teva ment ja es veu realitzada.

Per què suar, agonitzar, patir... en una aventura absurda si pagant pel material que et faria falta i imaginant-ho dins el teu cap ja en tens prou? Alforges de bikepacking, menjar liofilitzat, tendes ultralleugeres, GPS, bombones de gas... ja tens la pujada d'adrenalina que et motiva per despertar-te l'endemà per anar a treballar i seguir dins la roda que et lliga al sistema!

I llavors tot catalitzat per un Wolfburn que no saps d'on surt, una edició de Cap d'Any que no trobes més enllà d'Andorra i que et fa pensar en un any nou xinès que no és, a la TV3, la nostra, surten els alcaldes plorant pel despoblament del seu poble...

- Al meu poble cada cop hi ha menys gent!

- No tenim fibra, ni gas, ni nens a les escoles i les hem de tancar... La gent cal que vingui! 

- Som 700 habitants i la casa més barata val 500.000 €, oh no! El jovent no pot venir a viure aquí!, lloguers a 900 € per una casa que mai serà teva!!!

I al final ja semblo els meus pares, repetint dia sí i dia també la mateixa puta història. Aquella aventura que es repeteix a cada dinar de diumenge, a cada calçotada, a cada aniversari...

I és que quan els fills de puta dels meus col·legues tenien vint anys com jo, mentre jo estudiava una puta carrera de merda que no m'ha servit de quasi res més que per fugir del país i sobreviure a base de contractes de segona, ells, que es van buscar la vida a l'obra, entre el 2000 i el 2008, es van forrar a manta. Els cabrons es compraven pisos que revenien en poc mesos per un 50% més del que els havia costat. 

I els imbècils com jo RENFE amunt i RENFE avall, de la meva capital de comarca amb estació de tren a la capital de comarca on hi havia la universitat. Xoriçant els diners que em donaven els pares per dinar i poder-los gastar en un gore-tex, gasolina per fugir a l'Aragó o pillar uns tascons nous...

I ara, després de tretze anys treballant com un imbècil, en l'estrat productiu de la puta societat, després de més d'una dècada de lloguer enriquint una mica més els malparits que ja tenen més d'una puta casa, vols fer el pas. Ser propietari de quelcom que et permetrà no acabar vivint sota un pont un cop et jubilis en el cas de no poder continuar pagant un lloguer.

Ara malparits, que després d'agonitzar any sí i any també, tinc quatre duros que entren cada mes al meu compte corrent, no em puc comprar una puta casa perquè no tinc 60.000 € estalviats. 

No em puc comprar una puta casa que em costaria d'hipoteca 600 €, quan de lloguer pràcticament no hi ha res per aquest preu!

Però el meu poble es queda sense habitants... buaaaaaa...!!!

"L'España vaciada", els pobles sense serveis!

Els putos bancs que després de donar hipoteques al 110% o al 120 ara ja només et donen el 80%, per què allò de la bombolla va acabar malament.

El puto govern que et fot un 10% d'impostos d'una puta casa que ja està pagada per seguir cobrant dels seus xanxullos.

Quants 3%,, vull dir 10% heu cobrat per la mateixa casa? 

Però clar, si tens menys de 30 anys no et cobrem l'ITP.

Toca't els ous cabronàs, els qui ara podem pagar-nos una casa i que vam patir la crisi del 2008 no som els que en tenim 30, som els que en tenim 40... Què és aquesta merda?

Som la generació alimentada a base d'universitats públiques, que quan vam tenir els títols sota el braç vam veure com el futur que ens havien promès era mentida. Que el nostre endemà s'havia destruït per la cobdícia dels desgraciats de sempre.

Un munt d'arquitectes que van acabar al LIDL, la revolució ecologista d'ambientòlegs de merda que van acabar alimentant les llistes d'ensenyament, igual que biòlegs, químics, empresarials, enginyers... muntanyes de diners públics gastats en formació que van acabar alimentant l'atur, feines no qualificades o països de l'estranger.

Països que s'alimenten de la despesa feta en altres llocs, i que a ells els permet incorporar mà d'obra qualificada a cost zero! Tu pagues la puta carrera i jo em quedo el llicenciat imbècil!!!

...

Puto Wolfburn, jo només vull el colló d'hipoteca al 90 o al 100% per comprar una casa en un poblet amb poca contaminació i on no es parli gaire, o gens, de castellà. On són els meus drets de classe mitjana! On és el meu futur?!

https://www.ccma.cat/324/el-risc-real-dalguns-pobles-de-desapareixer-lemergencia-del-despoblament-a-catalunya/noticia-amp/3156710/ 

AP-7 2022

Vas conduint relativament sol per l'autopista, a la tarda, ja de nit per la durada absurdament curta de les hores de llum que tenen les tardes de març, només acompanyat de tant en tant per algun cotxe aïllat que t'avança i algun gabatxo encigalat, que per sobre el límit de velocitat, va a la recerca de la seva ració setmanal de bufet lliure de paella i putes.

Interaccions esporàdiques que et retornen a la solitud. A la foscor que afavoreix la divagació de la ment que, anant per lliure, activa el pilot automàtic de la conducció que et transporta de manera inconscient a través dels tres carrils cada cop més degradats de la via ràpida, i que ara estan buits. Fins que llavors el veus davant teu.

A la llunyania.

Circulant a una velocitat relativament menor a la teva que provoca que t'hi apropis d'una manera lenta però constant.

Aconseguint que la separació es redueixi fins a tenir-lo just a davant.

A la distància suficient per posar l'intermitent esquerre, canviar de carril i avançar-lo.

Prou a prop per veure l'escut blau i groc de la matrícula just a sobre de les lletres UA.

Un instant, dos cotxes. 

El teu tornant a casa de la feina i el seu deixant-la enrere fugint de la guerra.

Robert "Malote"

El senyor Robert Malone fa temps que corre per Internet definit-se com "el pare de les vacunes ARNm", on ha adquirit un gran ressò mediàtic en convertir-se en un dels principals arguments dels antivacunes, ja que és un dels que més ha criticat la tecnologia de l'ARN missatger.

I és que potser aquest geni sap la veritat i desencantant amb les farmacèutiques ha decidit dir la veritat al món?  Ha descobert quelcom que els governs ens volen amagar?

Doncs bàsicament no. El pare de les vacunes ARNm que va estar fent treballs amb aquesta tecnologia cap allà el 1980, amb dues miserables publicacions, va basar la seva feina en estudis que van començar ara fa més de 60 anys...

Sembla que el problema més gran de Malone és que al final la propietat intel·lectual de la seva feina se la van quedar altres científics, ja que ell només figurava com un autor entre molts.

Llavors el personatge desapareix fins al 2001 on reapareixerà de nou fins a la nostra estimada pandèmia de finals la dècada del 2010.

Però bé, suposo que tots aquests antivacunes seguiran bordant quan potser d'aquí a uns anys, la mateixa tecnologia que tanta bilis els produeix i els fa escopir merda a tort i dret, es puguin vacunar per no acabar tenint, o per curar, un putu càncer gràcies a les investigacions en ARNm de Katalin Karikó!

Llavors sí cabronassos, serà el vostre dia, el moment de seguir manifestant-vos i de negar-vos a punxar-vos microxips i merdes diverses! Tant de bo en un futur mantingueu la vostra coherència i continueu negant-vos a injectar el verí que afirmeu que contenen les vacunes deixant a la resta gaudir dels avenços tecnològics que han permès la ciència.

Però ves per on, no sé per què, si un dia l'ARNm permet curar el càncer, és probable que d'antivacunes n'hi hagi molt pocs, fins i tot diria que zero, igual com no hi ha negacionistes de l'anestèsia!!!

Uffff... i que en queda de lluny ara la pandèmia a portes de la 3a guerra mundial i l'hivern nuclear que vindrà després...

ARNm

Vaig créixer amb pel·lícules com Armageddon, Deep Impact, Space Cowboys, que van marcar un inici de l'adolescència en la seva esplendor on els mugrons se'm posaven durs amb les seves putes bandes sonores alimentades a base d'Aerosmith, una Galadriel encara força desconeguda, els Bon Jovi, el ZZ Top...  Al nivell de les grans "El día de la bestia" i "Matrix".

I el que em flipa més de tot, és que en aquella època sempre anàvem a mort amb els humans!

A destruir el putu meteorit! El satèl·lit! Visca els humans! Visca els U-S-Ai que ens salva a tots de la destrucció absoluta i el caos!!! Ni un bri de dubte, de pensar que potser un gir inesperat de la pel·lícula no estaria tan malament, de creure que podria sortir alguna cosa malament més enllà d'algun sacrifici puntual que feia més èpica la història!

Fins que uns 24 anys més tard tot canvia amb un Leonardo embaixadorpelcanviclimàticalesnacionsunides DiCaprio amb la pel·lícula "No miris amunt".  

Si us plau! 138 minuts de pel·lícula i al 25 ja desitges que tot se'n vagi a la merda i ens extingim els  humans d'una vegada. Menys de mitja hora per trencar una adolescència, de destruir-la absolutament esmicolant els referents amb els quals vam créixer, on tots els clàssics hollywoodians de finals dels 90 col·lapsen desintegrant tot allò que representava el cinema i la humanitat...

Més de 100 minuts on se't fa llarg que arribi el meteorit i extermini tot rastre de putus humans de merda. D'imbècils i desgraciats que només foten el subnormal alimentats pels diners dels contribuents i els llepes que el segueixen. Dels collons de fanàtics menjapollesdepolíticsdemerda!!!

Meteorit, covid, éboladesida, sífilisgripAleprosa, nou virus aparegut en un búnquer militar soviètic o mutat, zoonòtic, quan un fill de puta farceixi d'esperma un peix gota trobat en descomposició a les aigües de Fukushima... arriba ja i acaba amb aquesta agonia absurda d'inútils!

Al meu jo del futur 2023

Sovint veiem a les pel·lícules missatges dels "jos" del futur quan viatgen al passat. 

"Ep jo del 1996, vinc del 2020, inverteix en Bitcoins malparit!".

"Què fas desgraciat, està desitjant que li mengis els morros. Torna enrere cabronàs i ensaliva-li l'esòfag!".

"Demà a la nit atura't al tercer cubata i cap a casa. Per cert, tampoc cal que obris massa la boca!!!".

"Ven-te els pisos abans del 2008".

Però no, en el present on vivim ara, i tal com sembla que dedueix la física en general, no és possible viatjar al passat, per tant, tot això no deixen de ser històries per nens petits que ens ajuden a superar les desgràcies del passat, pensar que potser hi hauria una possibilitat d'arreglar-ho tot. De superar de manera satisfactòria les situacions perdudes on vam posar la pota fins al fons de tot, o de garantir-nos un futur millor. 

En canvi, el que sí que es pot fer és deixar un missatge pel meu "jo" futur. Avisar-lo per no repetir els mateixos errors que amb el temps es tornen borrosos. Evitar la reincidència absurda publicant una entrada recordatòria a la teva xarxa social preferida!

Un avís per l'infeliç que d'aquí una altra volta al Sol tornarà a intentar perdre el cul, gastar-se el sou, anant de burgès sibarita buscant els aliments més exclusius per fer especial la darrera nit de l'any, quan el que realment la fa especial és arribar a despertar-se el dia 1 per seguir l'agonia quotidiana habitual.

Com el conte del vestit nou de l'emperador que era invisible als estúpids. El foie amb tòfona insípid als ignorants i agre, tot i que caducava d'aquí a una setmana. El wagyu meravellós del qual només en poden captar les propietats organolèptiques la gent de cor pur, i que per la resta és com mastegar un bloc de mantega pomada. El "cava", que ja no sé si és espumós, Corpinat, clàssic Penedès, sidra o un "zumosol" que fa massa dies que és a la nevera, més car que et pots permetre de la janotanhumil butxaca d'interí de segona que ets, i que al final "és massa fort i/o àcid" o no lliga amb els postres.

Soc, ets i seràs jo del futur, el ximple el qual es gasta una pasta gansa del mil per un sopar de merda que al final és millor que no hagués existit. Tot de productes exclusius que t'enceguen a base de webs, notícies, articles, vídeos... de tots els altres imbècils que mantenen la roda de la mentida girant com si tots ens poguéssim veure el meravellós vestit posat, per no ser l'únic estúpid reconegut del nostre entorn.

L'absurd que separa la qualitat del producte de l'exclusivitat decebedora.

Wagyu Kobe A5 BSM 10, potser la teva cara d'orgasme de merda al vídeo de YouTube quan el proves és totalment innecessària...

Selecció antropogènica

Parlar d'evolució sempre és un clàssic on cal que hi hagi tots els tòpics. 

Començar pel pobre Lamarck, seguir amb el braç hipermusculat del teu tenista preferit i comparar-lo amb el seu braç normal, lligant-ho amb "l'ús (o la necessitat) genera l'òrgan", seguir amb l'exemple de les girafes i com estiren el coll per fer-lo créixer, fer el salt a Darwin i dir que el fet d'estirar el coll no fa que apareguin noves generacions amb el coll més llarg, sinó que les coll curtes moren de gana al no poder accedir a les fulles més altes dels arbres i llavors només queden les coll llargues que fan més futures girafes coll llargues en reproduir-se. 

Aquí es pot tornar a parlar dels braços del/s futur/s fill/s del teu tenista preferit, per reforçar les girafes, i comentar que tot i la desigualtat muscular del progenitor, la descendència naixerà amb els dos braços iguals. 

Llavors, ja ben lubricada tota l'explicació, es passa a la selecció natural i explicar que nassos és i com funciona. 

Un cop arribat aquest punt ja comença el clímax de tot plegat amb la història de la Biston betularia, la contaminació de la revolució industrial i finalment, si la cosa dona peu i sembla que tot encara flueix prou bé, fer al salt a l'epigenètica i comentar que potser en Lamarck tenia una miqueta de raó, tot i haver-lo deixat com un estúpid a l'inici de l'explicació amb arguments del nivell "segons la teoria lamarckiana mai s'haurien extingit les espècies", "segons Lamarck els braços dels fills dels tenistes...".

Llavors, de cop i volta, com qui no vol la cosa en plena possible decadència de la pandèmia mundial a mitjans de 2021, apareix una nova notícia que sacseja totes les classes d'evolució dels instituts. Dècades de classes idèntiques que han passat de les boques dels professors a les orelles i cervell dels seus alumnes, i d'aquests alumnes, un cop professors, als cervells dels seus altres alumnes, com la magnífica fulla dels verbs irregulars d'anglès que segle rere segle passa impertorbable de generació en generació de teachers, apareixen els collons d'elefants!

Ara resulta que els elefants "estan evolucionant" motivats per la selecció natural, que afavoreix els elefants sense ullals per sobre dels elefants que en tenen, ja que aquests segons són caçats pels furtius, que tenien el qüestionable honor d'haver aconseguit portar l'espècie al llindar de l'extinció. En altres paraules, i citant la notícia del 324, mentre "la població d'elefants en un parc nacional es va reduir més d'un 90%, el nombre de femelles sense ullals es va doblar".

És aquest un bon moment per proposar a la biologia un nou concepte, el de "selecció antropogènica" per distingir-la de la "selecció natural" i així poder-nos mirar una mica més el melic com a espècie humana?

 

Salvem el món!

Té, menja't un nou impost "verd" tret de sota la màniga ja que el teu cotxe vell contamina molt! La seva recaptació s'invertirà en polítiques ecològiques!!!

Recicla, et fotre'm microxips a la bossa d'escombraries, o uns codis QR ben xulos, per veure si ho fas bé. Si no, et tocarà pagar un impost municipal de deixalles i clavegueram més elevat que la resta.

El primer tram de l'aigua el pagaràs tant sí com no, sense importar el teu consum real. Ens sua la polla que gastis poca aigua!

Pagaràs més per la gasolina, per l'electricitat, per la carn... que el món se'n va a la merda per culpa teva!!!

I al final tota aquesta merda impositiva només genera ràbia entre el poble. Odi pel medi ambient. Pel putu planeta. Torneu-me els meus diners putus lladres, collons de polítics de merda!!!

I per cada cèntim en impost verd, un parell de litres d'oli de fregir per la pica de la cuina. 

Per cada percentatge d'impostos a la gasolina, un bastonet de les orelles i dues tovalloletes humides pel vàter.

Per cada bossa de plàstic cobrada al supermercat, un parell de litres d'oli de palma i una tauleta de xocolta al rebost.

Per cada litre d'aigua no consumit però pagat, una aixeta oberta unes hores. Unes cisternes de vàter extres per veure "l'efecte coriolis" claveguera avall.

Per cada taxa absurda, per cada "ecorobatori" una agressió proporcional al medi. Que la destrucció d'allò "que volen protegir" deixi en evidència les seves polítiques absurdes que només impacten en els ciutadans.

Impost al sol, alvocats de Xile.

Una urbanització davant la costa, l'oli del cotxe al riu.

Un polític "enxufat" a una elèctrica, unes piles i bateries enterrades sota un pi.

Per cada envàs no retornable, un cubell d'escombraries variades al contenidor blau o al groc.

Per cada zona de baixes emissions sense un servei de transport públic digne i barat, uns transatlàntics de la Xina amb merdes d'euro de l'AliExpress.

I si no que els governants aturin les mentides, que deixin clar que es pixen en el planeta, i que només volen els nostres diners per omplir-se les butxaques, per mantenir-nos atrapats i que no aixequem el cap de la misèria! Fa com trenta anys que es parla del canvi climàtic, dels avisos, del que fem tard, del que cal prendre mesures... però resulta que encara som a temps d'evitar-lo! Hem de ser sostenibles!!!

Sostenibles...

PAM!

Sempre em queixo del Facebook, de les xarxes "socials", de l'estupidesa humana i de la mena de "pellfinisme" que corre actualment pel món occidental tinctoteslesmevesnecesitatscobertesipucperdreeltempsfentelcapulloperl'internetqueixant-mequealgúemfaràcas... però he de reconèixer que hi segueixo entrant i, tot i que molt de tant en tant, encara em veig arrossegat com un yonki de tercera entre les pestanyes del navegador a les darreres "entrades", els "posts" per si "m'he perdut quelcom" de manera esporàdica. A posar-me al dia dels darrers safaretjos i les ximpleries del "docents en xarxa" i derivats.

I al final quan hi ets de nou et maleeixes per entrar-hi. Dels putus docents antivacunes que et vacil·len de llicenciats en ciències com si això els hi donés alguna autoritat. De com tanques la finestra abans de vomitar un "si ets un putu llicenciat en "microviologia" i creus que la vacuna de la covid és teràpia gènica, a part d'idiota, el que et cal fer és tornar el títol de la carrera a la universitat i demanar el reemborsament de la pasta que t'hi has gastat tots aquests anys!".

Dels "gilipolles" que s'ofenen per qualsevol merda, però que llavors et ploren per materials, ja que són uns inútils!!!

De la vergonya aliena que sento al saber que aquesta gent està davant una pissarra dins una aula educant els "futurs ciutadans de la nostra societat". Futurs ciutadans que un dia potser seran els teus fills!

Però al final de nou jo només soc un pobre imbècil, carn de centre privat que es va exiliar el 2009 després del col·lapse de la gran bombolla immobiliària, en veure que en acabar la carrera el món se n'havia anat a la merda per quatre malparits que es van forrar aprofitant-se dels altres. Un personatge que sembla que només es busca enemistats al no tolerar l'estupidesa dels cabrons que es dediquen a dir bajanades per la web, sabent que això un dia et pot explotar a la cara. Tornar-te en contra tot i que saps que la raó la tens tu, però que actualment la veritat ja no és un tema de qui té raó o argumenta millor, si no de qui plora més i fa soroll!

I llavors aquesta sensació és per tot arreu. Mires un documental de viatges a la teva plataforma de pagament preferida: +7, drogues, violència, sexe. I resulta que és un putu documental de merda on es foten  unes birres sopant i surt un cul de vell xaruc en anar a la piscina de banys termals del poble!   

De veritat que ens estem tornant tan estúpids? 

El futur és una plaga d'inútils que només tindran la competència d'ofendre's i plorar per tal d'obtenir les seves ximpleries sense cap impacte real a la societat?

Per quin motiu la gent no s'ofèn quan no es pot comprar una puta casa que li costaria al mes d'hipoteca menys que el lloguer que està pagant actualment? Per quin motiu el poble no s'ofèn en veure centenars de cases abandonades podrint-se en mans de fons voltor? De què el mercat aguanti com un cabró tot i fer anys que s'enfonsa. De com els especuladors continuen fent fortunes en aprofitar-se de la misèria aliena.

Però bé, és molt més fàcil plorar per les tonteries que no tenen cap impacte en els governs, en el dia a dia del ciutadà, de l'esclau obrer que agonitza per sobreviure... 

El meu cos obès heteronormatiu ha de ser acceptat per la societat i cal que morin els cànons de bellesa, els atletes "trans" estan rebentant tots els rècords de l'esport femení, però si no hi estàs d'acord ets un "transfòbic", soc un ésser nobinariasexuatbivegàanimalistaantiespecistaizoofílicdegènereneutre i m'ofèn que mengis carn! El gluten és el mal i les vacunes el dimoni!!!

Ens estem barallant per un munt de collonades, catalitzades per un govern que sap que no tindran cap impacte en el seu dia a dia. En el seu poder i els beneficis dels seus "xanxullos", i mentrestant ens tenen dividits barallant-nos per un concepte que és ben simple: "Fes el que et suï la polla amb la teva vida mentre no afectis la llibertat dels altres!!!". 

Però senyor jutge, tot això és culpa del Mortlach 12 anys, The WEE WITCHIE 2.81, jo no ho volia escriure!  

Visca el Facebook!

Post vist al Facebook:

"Coco ecológico". Plantado en terrenos que antes eran bosques primarios en Costa de Marfil, recolectado por mano de obra esclava, recorre 5.000 kilómetros para ser envasado en plástico y posteriormente recorre centenares de kilómetros más para ser distribuido en los supermercados. Todo muy ecológico.

No sé d'on collons ha sortit aquest esborrany, i menys si està en putu espanyol... Pel que diu el títol del Facebook, tot i que ara no sabria dir a quin any és va començar a editar... 

Tot i això representa a la perfecció la merda de món cap on anem. Un collons de coco "viòlogic" en envàs de plàstic que ve de l'altra punta de món...

Però jo soc una escòria vegana que només menja merda "eco" per salvar el món!

El vacunes 2.0

 

Dos exemples ràpids de notícies, si no recordo malament, d'aquesta setmana tot i que en podem trobar més de similars. 

I llavors escoltes el poble:

- Ui, aquestes vacunes s'ha fet molt ràpidament jo no me'n fio. Esperaré uns mesos a veure què passa amb els que s'han vacunat...

- És obligatori (i legal que t'obliguin a) vacunar-se?

- Uf, jo no em vacunaré pas, passo d'aquesta merda!

- I tu, te'n fies de la vacuna? Tu te la posaries?

- A mi que em donin medicaments si agafo la covid, però que no em busquin per vacunes!

- Ves a saber quins efectes secundaris tindran... Has vist quants morts ja hi ha després de vacunar-se?

I al final veus el poble queixant-se d'unes vacunes que ens han de permetre recuperar part de la nostra normalitat pre-dos mil vint, protegir-nos de la pandèmia mundial, i alhora veus totes les rates amb un cert poder que, a la que hi ha al voltant seu una xeringa, es munten el "xanxullo" per robar-la i xutar-se-la per la vena els primers!

Tota l'elit amb un mínim de poder s'està petant tots els protocols per ser els primers immunitzats, veient el percal que ens està venint a sobre amb les noves mutacions "britàniques" i no sé quines merdes hipermegainfeccioses i més mortals encara, amb les UCIs saturades i el sistema sanitari a punt de col·lapsar, catalitzat per una incompetència política crònica que ha marcat tota la història "moderna" del putu país de merda on vivim!

I ara tampoc és que des d'aquest blog s'estigui a favor de les farmacèutiques, de les grans empreses que han preferit fer crònica la SIDA en comptes de fer recerca en vacunes, perquè desenes de milers d'euros per tractament a l'any és molt més rendible que una "vacuneta" que ja ho arregla tot.

De la merda de la talidomida, el silenci d'alguns governs que la van permetre vendre tot i saber els seus efectes sobre els fetus, de la lluita que encara mantenen les seves víctimes cada cop més escasses!

Dels experiments de la puta Bayer a l'alemanya dels anys 30 i 40. 

De les clàusules secretes de la unió europea en comprar les vacunes i que hi podem trobar "perles" com aquestes:

"Una de les qüestions més polèmiques és la de la responsabilitat en cas d’incompliments, de problemes amb l’eficàcia de les vacunes o d'efectes secundaris. Brussel·les assegura que la responsabilitat recau en l’empresa. Alhora, però, “per compensar els riscos potencials que prenen les farmacèutiques a causa del poc temps per desenvolupar les vacunes, són els estats els que indemnitzaran les empreses si hi ha problemes de responsabilitat legal en certes condicions”.

De les ajudes públiques que han rebut aquestes empreses privades, i que ara guanyaran milions a base de fer-nos repagar les vacunes que s'ha desenvolupat amb l'ajut dels nostres diners, i que ningú en parla ni coneix els diners que s'han mogut perquè són "acords confidencials".

ES-PEC-TA-CUL-AR... però jo no em vacunaré perquè no me'n fio. No veus que vacunen primer els vells perquè si surt malament no tenen gaire a perdre?!

Torneu-me la meva llibertat!!!

 Una de nems, rems, fems... mems!

Gener 2008: 10 entrades. Gener 2009: 16 entrades.

Em rellegeixo els geners que tenen més publicacions de la història del meu bloc (2008 i 2009 si no em falla la vista) i "flipo" bastant amb els textos que hi ha, tot i que en el fons no em sorprenen massa. I és que al final "la por" sembla que et frena una mica més cada dia a mesura que la teva vida es torna més estable. Que la cresta et baixa pel què pots perdre si això arriba un dia al teu cap, a algú que tingui ganes de tocar-te els "ous"... A qui et diu: "els dies on fem festes al col·legi cal venir a treballar totes les hores encara que les tinguis lliure!". El que et poden perjudicar quatre textos de qualitat literària dubtosa que no deixen de ser paranoies absurdes basades en la llibertat d'expressió.

- Oh no senyor jutge, jo només escric el bloc quan vaig borratxo!

- No són les meves opinions, són les veus dins el meu cervell que em diuen què cal escriure!!!

I amb aquesta mena d'autocensura que em va allunyar al seu moment d'altres xarxes socials més "automàtiques" on tot arriba a tothom ràpidament, fa pocs dies va començar a rondar pel meu cap una mena de "concurs" absurd i probablement altament ofensiu que amb el nom ja ho diu tot:

"Què és pitjor".

I la primera pregunta podria ser la següent (des del més profund respecte pel poble jueu i català, 100% lliure d'antisemitisme, racisme i catalanofòbia!):

Què és pitjor, qui és el més rata, un jueu o un català?  

I llavors començaria l'argumentació...

Jo personalment crec que el més rata és el català. Crec que no hi ha cap altre ésser al món capaç de pagar un casament a mitges amb el seu consogre, finalment pagar la festa amb la pasta robada d'un organisme públic (o entitat) i a sobre d'estalviar-se la pasta, pillar la del consogre per enriquir-se una mica més!

Espectacular...

Algun argument en contra?

Però com deia abans... senyor jutge (o ofesos d'Internet) qui va escriure tot això era el bourbon! Em van hackejar el blogspot!!!

DC

Cada cop entro menys al Facebook per la merda que m'hi trobo com ara aquest altre magnífic post del "docents en xarxa"!

Per què sumar dos porquets més quatre gallines és massa difícil de pensar i organitzar en una activitat. Passa'm la fitxa ja feta per Internet que soc un mandrós pagat per la generalitat, que si volgués treballar no hauria entrat a ensenyament!!!

I no sabeu el que m'ha costat tancar la finestra abans de publicar un "Segur que a la carnisseria del teu barri podreu treballar les fraccions!!!".

Fills de puta de docents estúpids!

Insta-gram

Un cop han baixat pel teu esòfag uns quants whiskys, atrapat en el "caloret" i la solitud de les llargues nits de tardor, no hi ha res com cercar una "estoneta" fotos de ties fent "yoga" a l'Instagram. Gaudir de l'esport i la vida saludable, el "postureig" femení, el clímax de la flexibilitat articular/muscular, les possibilitats que ens ofereix el magnífic cos humà, les malles ajustades i les hamburgueses (suposo que veganes) marcades en les fibres elàstiques (que de vegades) els  leggins (o la roba interior directament) ens deixen veure.

Espectacular!

La resta de dosis ja us les cerqueu vosaltres o haurem de posar el "contingut per adults" al bloc. Us deixo que vaig a "fer feina"!

Estanc

Avui m'ha tocat anar a un estanc "ParcelShop de no sé què" a recollir l'últim paquet de les meves compres absurdes per Internet. Feia com molts anys que no entrava en un d'aquests comerços, més enllà d'algun supermercat andorrà o l'estanc de torn que vas a cercar el típic paper per fer el putu certificat mèdic per l'administració.

Però no, aquest no era un estanc "normal", era un "mega estanc", un estanc on no hi ha lloc per altres merdes més enllà de tot el que envolta el món del tabac. No hi havia revistes, ni diaris, ni certificats diversos que alimenten el sistema a base de preus absurds i repagament... No! En aquest estanc només hi havia material fumable i per fumar a un nivell tan anadament de l'olla del  yonkisme addictealtabacafulldelmil que fins i tot hi havia una mena de màscara antigàs amb una puta catximba al lloc on hi hauria l'habitual filtre, per fumar-te tota la merda que volguessis fins a morir d'asfíxia. 35€ valia la puta merda aquella a mig camí entre un record de la primera guerra mundial i una disfressa de nit sadomasoquista. El somni del fumador l'hipoxifílic.

Encenedors, vaporitzadors, estris fumetes diversos, tabacs de tots els tipus, papers de liar infinits i fets amb milions de fibres vegetals diferents, pantalles amb més anuncis de tabac i documentals explicant "com n'és de sa" fumar a manta, dels beneficis homeopàtics del monòxid de carboni, la resistència del fumador a la covid, la mentida del càncer que ens vol vendre la societat per reprimir la nostra llibertat tabaquera fumadora...

Però no, més enllà de tota la merda pro addicció, la màscara "eyes wide shut" i la parafernàlia nicotinera, el que més m'ha impactat és la mena de vitrina que emplenava totes les parets de l'estanc amb centenars, o milers, de caixes de tabac. Desenes de milers de putes caixes de cigarretes que entapissaven les parets amb totes les fotos de merda que porten els paquets per llei mostrant els "avantatges" de fumar. Imatges de pulmons negres, forats a la gola, càncers de no sé què, nens amb els pares morts pel tabac plorant, Darth Vaders de segona, esòfags infectes, dents fastigoses, impotència sexual i derivats diversos. La campanya que havia d'evitar que la gent fumés, però que la gent va evitar comprant fundes per amagar-les!

Tot era com una puta escena de cinema de sèrie B, de gore de cinquena amb milers d'imatges repugnants que t'observaven des del darrere del collons de vidre que t'impedia accedir a la preuada droga, ja que segurament molt sovint era robada.

Una mena de sala dels horrors que et recordava una puta joieria, amb totes les peces d'or i diamants fent pampallugues als teus ulls, com una carnisseria d'aquestes modernes amb entrecots de Wagyu a 5000€ el quilogram, però en versió grotesca i repugnant. De mitges merdes que ploren perquè el preu del seu paquet de tabac puja 15 cèntims i l'addicció els surt més cara.

5 minuts per recollir dos paquets ronyosos on tota aquella porqueria infecta i gratuïta et queia a sobre, et trepanava el cervell tot i ser conscient que en el fons tot allò ni et va ni et ve, ja que el tabac és una cosa que mai t'ha enganxat, que et rellisca absolutament, i que els veritables afectats del tema entren allà dia sí i dia també pixant-se'n de tot plegat. Moments on no pots deixar de pensar en tots els cabronassos que es gasten la pasta dia darrere dia en aquesta merda. En com odiaries que la teva parella fumés. En la massa humana que entra allà sudant-l'hi la polla tot a infinit amb la pasta que necessita per mantenir el vici a les butxaques. Rolex rectangulars en unes estanteries de segona on només hi veus merda, dolor i mort.

Però total, "d'algo" ens hem de morir. 

La meva mare fumava durant l'embaràs i jo no he sortit tan malament!

L'avi va durar fins als 90 i fumava cada dia!!! 

A mi la cobertura!

L'addició et consumeix. Les alertes, les alarmes, les notificacions, els avisos, les icones, els colorins a la pantalla,...

Passes hores i hores pendent de la puta pantalla del mòbil, mirant les quatre mateixes webs de merda cada 15 minuts per veure si han actualitzat algun dels seus continguts. La nova entrada!

Actualitzant l'Instagram, el Twitter, el Facebook,... per veure el darrer post, ser el primer a comentar, en fer like, a enviar una emoticona de merda. La notícia de l'últim minut per ser el més cultureta del barri!

I llavors un dia apagues el mòbil, marxes "lluny" de la civilització, et perds per les muntanyes i estàs com 48 hores sense cobertura més enllà, si tens sort, de la ratlla aquella de "trucada d'emergència". 

Moments de paranoia... I si el món se n'ha anat a la merda? Si tot ha col·lapsat? 

No tinc cobertura i potser m'estan trucant!

Serà el del banc oferint-me la hipoteca al 150% per sortir del cau infecte on estic de lloguer i comprar aquella merda de casa que cal restaurar per 160.000€, que tot i ser una "basura", és prou barata i en un barri poc conflictiu?

Serà el del SOC per l'oferta de feina de l'altre dia?

L'escola del nen avisant-me que s'ha fet mal? Tindrà el coronavirus? L'haurà llepat un company que SÍ té coronavirus i els seus putus pares l'han portat a l'escola tot i estar tossint tot el cap de setmana i amb febre?

Serà la meva parella trucant per explicar-me que ha eutanasiat el gat, ja que feia una estona que miolava d'una manera "estranya"?  

Algun parent l'ha liat i cal anar a acomiadar-me?

Per fi es fa aquell sopar amb la colla i ara el faran sense mi? (i a sobre pensaran, encara més, que sóc un capullo).

L'empresa que m'acomiada i dilluns quedaré com un imbècil quan hi vagi a treballar?

La cita del Tinder que avui està disponible després de setmanes suplicant per una mica de caliu humà?

... (insereix paranoia a gust personal del lector)...

I llavors surts de la puta muntanya, de l'agonia, de la supervivència més bàsica on tot es basa a trobar aigua, sobreviure amb el què portes a l'esquena i no quedar-te sense aliment ni gas, a no morir de fred i trobar un lloc on dormir que no sigui gaire inundable, preocupar-te per no acabar triturat per una pedra o per l'energia potencial que has anat acumulant, les insolacions, les plantes tòxiques... decisions simples i bàsiques que deixen tota la resta en un segon pla. On tot es basa a avançar ignorant el mòbil mentre no necessitis aquella ratlleta intermitent de la "trucada d'emergència".

I finalment, al cotxe, havent purgat tots els teus fantasmes, desintoxicat, intentant donar la raó a les teves paranoies, engegues el mòbil i en el primer raig de cobertura veus que el món ha continuat girant i ningú s'ha preocupat gaire de tu, aprenent una de les poques lliçons realment útils del teu present: Apaga el colló de mòbil i deixa de malgastar el teu temps!!!

Pd.- Potser aquí ja em repeteixo més que l'all, però saps que pots posar el mòbil en blanc i negre (escala de grisos) i llavors ja no li faràs tant de cas? Abans calia fer no sé quina paranoia de procés, ara l'opció ja et surt al menú on tens la wifi, el GPS i similars... en el meu cas és a "mode hora de dormir". 

Resum ràpid

 Mou pasta, implica gastar-la o que algú en guanyi?

Implica que els pares/mares no han de tenir els nens/es a casa? (no sigui que calgui que els eduquin ells mateixos i tal...)

Doncs es pot fer sense màxim de persones i a "fondu"! Tot permès sempre que "es respectin les normes de no sé què".

Implica limitar la teva vida privada i tocar-te els collons en els moments on no treballes i pots gaudir dels instants "d'oci gratuït" de la teva miserable existència?

Doncs no pots! Et fots i si vols veure els teus amics o familiars ho fas en grups de 6. Total tampoc deus caure bé a tanta gent com per necessitar grups més grans!!!