diumenge, 23 d’octubre del 2011

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Gravat amb...




dijous, 13 d’octubre del 2011

Densitat 1.

Va abaixar la mirada i allà el va veure. A mitja alçada, sobresortint en la seva panxa incipient. De sobte el melic li semblava una part bastant curiosa del seu cos. I tal com si fos un segon recte, o una vagina, hi va introduir el dit. Va moure'l suaument com si estimulés un clítoris imaginari en el seu nou cos hermafrodita, tot ajudat per la lubricació d'aquella maleïda suor que no el deixava tranquil.

Amb suavitat es regirava tot el seu interior fins que en va treure un borrissol. Curiós per la quantitat de matèria que va poder treure en un moment i la seva forma perfectament esfèrica el va guardar  dins una capseta per recuperar-lo més tard.
Va seguir burxant però ara amb dos dits, tres, el polze, tot seguint aquells moviments circulars, i mentre observava de manera perplexa com el melic s'anava fent gros, s'anava eixamplant, ara ja hi cabia la mà. Allà assegut sobre el llit, recolzat al capçal, sentint la fredor de la paret a l'esquena s'estava fent un fistfucking abdominal.
I llavors va introduir-hi les dues mans, obrint el melic, estirant-se la pell i va introduir el cap en aquell forat, les espatlles i finalment tot ell desapareixent d'aquell món.

Punkisme Xtrem

A part d'una bona ressaca no hi ha sensació més renovadora que aquella coïssor en el penis de tant de fregament.

I és que ara es veu que l'esperma és antidepressiu. I és que...

- Tu segueix que jo t'aviso!

divendres, 7 d’octubre del 2011

Mort el gos, morta la ràbia.

Contra els desnonaments quatre bombones de butà i cinc litres de gasolina.



divendres, 9 de setembre del 2011

Tassa de vàter.

Al principi era un capritx, una bombeta il·luminada en quatre quarts de cervell adolescent. Quelcom que acabaria a la tassa del vàter en unes hores, o un parell de dies. Potser el dilluns següent ja només seria una taca taronja panxa amunt tot surant davant de les mirades indiferents dels seus botxins.

Però llavors l'hi van posar nom. Aquell ésser estúpid i solitari ja no era un entre molts, el mot que l'identificava el feia especial, l'hi aportava una empatia.

Aquelles quatre lletres interconnectades el feia un més de grup.

Quelcom que dificultaria el seu camí cap a la depuradora més propera.

dijous, 8 de setembre del 2011

M...

ort a l'estat espanyol i a tots els malparits que només ens foten pals a les rodes!... o aquestes coses en un bloc no es poden dir?