Putu bloc de nou. No l'actualitzo, la merda es queda dins del meu cap sense poder escapar fins que, lentament, es fusiona amb les poques neurones que em queden. Fins que de cop tot rebenta, la pressió augmenta i al final simplement brolla pels meus orificis.

Un boli, un crianza de merda etiquetat amb castellà i anglès... "denominació Catalunya", fills de puta! Miro de nou el boli que tinc entre les mans: "Hotel principado"... la web acaba en .com.ar. Sona lendakaris muertos, el nou, des de el meu 5.1 de merda. Finalment el router funciona una altre vegada Suposo que és una mala idea fotre-l'hi un reset al tema i després plantejar-se on tens tota la info per configurar-lo.

De postres wisky i un boli fet a qualsevol putu punt del món, enviat a Argentina i tornat a Europa, Àfrica depèn de com es miri. Diuen que la cosa comença al Pirineu... és agosarat dir això, potser el límit serà a Reus, màxim a Deltebre. Demà eleccions.
Hi ha moments en què aquell ésser tou i peludet que tots portem a dins crida, vol sortir del nostre interior, per dir la seva... fins que és descobert i eliminat.

Hijo de puta!

Viatjar mola, pilles un avió, un cotxe, una bici o un parell de polzes i a la merda. Veus llocs nous, tot allò que potser has imaginat a partir d'una revista, foto, peli, youtube, llibre,... borratxo, serè, fent un treball, amb una polla a la boca,... escapes i comences de nou una petita i breu vida paral·lela.

Segurament, si algun dia faig un llibre de l'Aconcagua i queden prous arbres al planeta per imprimir-ne un parell de còpies, aquest tema hi sortirà. Pilles un tren, dorms a casa d'algun conegut i en poques hores, de cop et trobes en un cul de món començant de zero, sense casa, col·legues, sense cultura "elemental bàsica", però això sí, amb "bastanta" pasta a la butxaca per salvar-te el cul quan convingui. T'has de buscar la vida. Idioma, jalu, sexe, drogues,... ja no hi ha ex's ni camells a qui acudir plorant amb trenta euros o un sopar.

En pocs dies et fas un lloc, ets qui vols, el teu passat importa una merda,... desconnectes de tot allò que et lligava. Tot i ser el mateix cabró de sempre sembles més simpàtic. És una paranoia. Amb el matís que potser aquí cal un petit esforç particular... Hi ha un munt d'escòria al món que surt del seu estimat país i després descobreix que el món és un pou de merda i no hi ha res com casa seva... aquesta mena de gent és la típica que s'ha de tallar les venes per gilipolles. Si tu t'hi has trobat, si un dia tu surts de la teva estimada Catalunya, o "Es(hg)paña", vas a "tumarpelcul" de viatge i només et passa pel cap... "peix cru... tingués una puta morcilla", "Manchupinxu de mierda, no é pà tanto", tu no vols viatjar tu vols lligar-te un rajol als peus i tirar-te al teu estimat mediterrani o pantà més proper. Prova-ho!

Dons res, per la resta de mortals és una paranoia... i de cop aquesta paranoia mor dalt d'un avió. Tornes a casa, durant trenta dies tu no has existit pels teus, ells han fet la seva, les seves històries han canviat, les seves vides. La teva no, allò que l'hi ha donat sentit duran aquest parèntesis ha mort, juntament amb tu, dalt de l'avió duran el viatge de tornada. Potser la sensació més propera és la d'estar a una habitació jugant al "Fable" (o fent un puzzle guarro) duran un mes, desconnectat de tot i després sortir i intentar reprendre el fil a on et trobaves abans de "desaparèixer". Tu també has crescut però no ho acabes d'entendre per què el context canvia de nou.

De què em serveix saber dir "fota'm un dit pel cul" en tailandès si no tornaré a treure el cap per Tailàndia en la meva miserable vida. Potser si que la experiència em servirà si un dia vaig a Rússia i vull que em fotin el ditet. Aprens a espavilar-te solet anant pel món amb aquell aire de "tinc pasta per salvar-me el cul, tinc mala llet per rebentar-te el cap si em vols robar però també sóc curiós i humil per aprendre tot el que m'oferiu" però quan estàs a casa davant un pc, rossegant una cullera de plàstic buscant una feina per la qual has estudiat quatre anys o més et sents un tant inútil... però que collons, ¡viatjar mola!