Una de les pitjors plagues que hi ha al món són les esquadres de gossos, i tot i que la teoria diu que aquestes alimanyes només surquen els mars, en els seus vaixells de paper, buscant pirates i altres individus "facedors-del-mal" al final sempre resulta que l'únic moment en que en pots tenir-ne un de inofenciu al costat és quan està sec.

Tot i això avui en dia encara no està massa clar el tema "enviar-los-al-forat". Tot i que la cultura popular diu que el millor seria foradar-els-hi el cervell amb una bala de plata, o passar-els-hi un parell de cops amb la roda per sobre, al final tothom s'en desdeix, ja sigui per llàstima o per evitar-se problemes amb les associacions protectores d'animals... fins que el que acaba passant és que un dia en veus un, o vàris (cal recordar que sempre van en grup), t'atures per veure que vol l'animalot, (que si donar la pota, una galeta, olorar les pilotes a la gent,...) i llavors et mossega.

Bla, bla, bla, bla, bla...

I de cop, un dia tornant de festa els fills de puta et paren. Control. El següent cotxe també pilla. Un pavo que no coneixes surt del cotxe que tens al costat. De cop desapareix. Crits, més crits, mentre passen els quinze minuts entre bufada i bufada... Penses "joder!". No surts del cotxe per no acabar en el mateix forat negre, apartat de les mirades de tots, cridant amb el desconegut. Putes rates! Marxes tot i que saps que tot continua. Que algú està pillant per culpa de uns fills de puta que no valen res. Crits que et resonen pel cervell constantment tot i que fa estona que pels forats de les teves orelles només hi circula música.

Fa temps, molt de temps, aquella meva idea inicial de penjar al bloc només fotos fetes per mi per tal que el món pogués gaudir de llocs més o menys inhòspits va morir, alhora que s'anava fent cada cop més gran una mena de "ràbia-antisistema" motivada bàsicament pel fet que al món hi ha molts més gilipolles que fotos meves d'una mínima qualitat per penjar. Tot i això avui torno a compartir una imatge, concretament la cara sud de l'Aconcagua.

Una polla.

Vull actualitzar el bloc i la merda que estava escopint no m'acaba de motivar ara mateix, potser demà quan l'Evan Williams deixi de posseïr-me.

Tot plegat és una puta paranoia.

Tanco els ulls i pel meu cap passen milers de imatges. Imatges passades, del present i tot acaba en un putu forat negre de la mateixa manera i forma que quan penso en què diantre devia passar fa tres-cents anys. De vegades és angustiant pensar que ja he gastat una tercera part de la meva miserable vida i que encara hi han un munt de coses massa lluny del meu abast.

Després t'adones que a tots ens mola follar i drogar-nos... normal.

Paraules, frases, converses,... entren per una orella i amb una mica de sort surten per l'altre creuant el cervell, de vegades van directament al nas i es perden. Vas lent, reacciones tard i al final tot ha passat. ¿Ara que faig? Moment incòmode... això en els meus temps es matava a lo físic. ¿Què tal?

Tres a zero, pallissa del mil al got buit.

Ser monitor és com ser un putu pària dins l'esglaó més baix de la societat, i el problema no és ser-ho, el problema és que a sobre et vagin clavant polles arreu.

Plas, plas, plas!

Rectorràgia.

Ja des d'un primer moment, al entrar dins d'aquest món, el primer que et diuen és... "ja ho sabem tots, no? els monitors no estem aquí pel sou només... és pels nens, per tot allò que t'aporta". I el final el que t'aporta és acabar cridant un divendres a la tarda: Whisky!!!!!!! avui la tajo, ALCOHOL!!!!!!, mentre plores per no poder pagar el pis i el cotxe a final de mes.

Putamadre...

És tot, la gent que ens pren per gilipolles, nosaltres per ser-ho,... i tot i que al final sempre la conclusió és "aquest nen necessita dues hòsties" els que de veritat les necessites són els seus putus pares.

Ja se sap que els nens per naturalesa són idiotes, la lien, mosseguen i escupen, però allò que més rebenta és que siguin uns putus "mal educats". Que un "possiblefuturadult" et digui que té gana i vol menjar és normal, que l'hi diguis que s'ha d'esperar i la seva resposta sigui que una merda que tu cobres per aguantar-lo i alimentar-lo és per pillar-lo i fotre'l al contenidor més proper... i llavors de nou podem simplificar el món en dos grups.

Els pares que un dia pillen el seu fill i l'enxufen a un cau per no veure'l els caps de setmanes i jugar més sovint a "ferfills", i els que cada putu diumenge van a la comissaria a pagar la puta fiança del seu "nen" que la lia.

Aquesta és la veritable merda que hem d'aguantar dia si dia també, nens malcriats que no tenen por de les conseqüències de les seves accions perquè sempre tenen els seus putus parents traient-te'ls-hi les putes castanyes del foc. Fiança aquí, cotxe nou quan el rebenta per allà, pasta perquè el pobre xaval pugui sortir de fiesta i pillar drogues,...

...fins que un dia el gilipolles la lia, apallissa un pavu (o l'apunyala) i torna feliç a casa perquè el seu papa el traurà del marrón per tornar-hi el "finde" següent.