dilluns, 21 d’abril del 2008

Una de les pitjors plagues que hi ha al món són les esquadres de gossos, i tot i que la teoria diu que aquestes alimanyes només surquen els mars, en els seus vaixells de paper, buscant pirates i altres individus "facedors-del-mal" al final sempre resulta que l'únic moment en que en pots tenir-ne un de inofenciu al costat és quan està sec.

Tot i això avui en dia encara no està massa clar el tema "enviar-los-al-forat". Tot i que la cultura popular diu que el millor seria foradar-els-hi el cervell amb una bala de plata, o passar-els-hi un parell de cops amb la roda per sobre, al final tothom s'en desdeix, ja sigui per llàstima o per evitar-se problemes amb les associacions protectores d'animals... fins que el que acaba passant és que un dia en veus un, o vàris (cal recordar que sempre van en grup), t'atures per veure que vol l'animalot, (que si donar la pota, una galeta, olorar les pilotes a la gent,...) i llavors et mossega.
Bla, bla, bla, bla, bla...
I de cop, un dia tornant de festa els fills de puta et paren. Control. El següent cotxe també pilla. Un pavo que no coneixes surt del cotxe que tens al costat. De cop desapareix. Crits, més crits, mentre passen els quinze minuts entre bufada i bufada... Penses "joder!". No surts del cotxe per no acabar en el mateix forat negre, apartat de les mirades de tots, cridant amb el desconegut. Putes rates! Marxes tot i que saps que tot continua. Que algú està pillant per culpa de uns fills de puta que no valen res. Crits que et resonen pel cervell constantment tot i que fa estona que pels forats de les teves orelles només hi circula música.