Una polla.

Vull actualitzar el bloc i la merda que estava escopint no m'acaba de motivar ara mateix, potser demà quan l'Evan Williams deixi de posseïr-me.

Tot plegat és una puta paranoia.

Tanco els ulls i pel meu cap passen milers de imatges. Imatges passades, del present i tot acaba en un putu forat negre de la mateixa manera i forma que quan penso en què diantre devia passar fa tres-cents anys. De vegades és angustiant pensar que ja he gastat una tercera part de la meva miserable vida i que encara hi han un munt de coses massa lluny del meu abast.

Després t'adones que a tots ens mola follar i drogar-nos... normal.

Paraules, frases, converses,... entren per una orella i amb una mica de sort surten per l'altre creuant el cervell, de vegades van directament al nas i es perden. Vas lent, reacciones tard i al final tot ha passat. ¿Ara que faig? Moment incòmode... això en els meus temps es matava a lo físic. ¿Què tal?

Tres a zero, pallissa del mil al got buit.