Ser monitor és com ser un putu pària dins l'esglaó més baix de la societat, i el problema no és ser-ho, el problema és que a sobre et vagin clavant polles arreu.

Plas, plas, plas!

Rectorràgia.

Ja des d'un primer moment, al entrar dins d'aquest món, el primer que et diuen és... "ja ho sabem tots, no? els monitors no estem aquí pel sou només... és pels nens, per tot allò que t'aporta". I el final el que t'aporta és acabar cridant un divendres a la tarda: Whisky!!!!!!! avui la tajo, ALCOHOL!!!!!!, mentre plores per no poder pagar el pis i el cotxe a final de mes.

Putamadre...

És tot, la gent que ens pren per gilipolles, nosaltres per ser-ho,... i tot i que al final sempre la conclusió és "aquest nen necessita dues hòsties" els que de veritat les necessites són els seus putus pares.

Ja se sap que els nens per naturalesa són idiotes, la lien, mosseguen i escupen, però allò que més rebenta és que siguin uns putus "mal educats". Que un "possiblefuturadult" et digui que té gana i vol menjar és normal, que l'hi diguis que s'ha d'esperar i la seva resposta sigui que una merda que tu cobres per aguantar-lo i alimentar-lo és per pillar-lo i fotre'l al contenidor més proper... i llavors de nou podem simplificar el món en dos grups.

Els pares que un dia pillen el seu fill i l'enxufen a un cau per no veure'l els caps de setmanes i jugar més sovint a "ferfills", i els que cada putu diumenge van a la comissaria a pagar la puta fiança del seu "nen" que la lia.

Aquesta és la veritable merda que hem d'aguantar dia si dia també, nens malcriats que no tenen por de les conseqüències de les seves accions perquè sempre tenen els seus putus parents traient-te'ls-hi les putes castanyes del foc. Fiança aquí, cotxe nou quan el rebenta per allà, pasta perquè el pobre xaval pugui sortir de fiesta i pillar drogues,...

...fins que un dia el gilipolles la lia, apallissa un pavu (o l'apunyala) i torna feliç a casa perquè el seu papa el traurà del marrón per tornar-hi el "finde" següent.