Tres hores més gastades. En portem nou, en falten vint-i-una. Surts del CAP pensant en la merda que és tot plegat. Dinàmiques, obres de teatre, xerrades del tacte pedagògic,... tot per preparar-te per ser un mestre de secundària i poder fer front a trenta-i-pico bèsties sedentes de tot menys d'aprenentatge.

Molt han canviat les coses des de els meus catorze, setze i divuit anys, si més no pel que ens expliquen. Fins ara tots els mestres de mestres que ens estan formant tenen aquella resplendor rogenca al seu voltant mentre que parlen de canvi, empatia, respecte sense "aquella-ridiculització-por-del/al-mestre". D'exàmens diferents en funció de la duresa mental del personal. De potenciar les aptituds i no embotir coneixements inútils. De que tothom sigui feliç com un anís.

Un munt de "coneixements" (punts de vista), que com a educador intentes aplicar, fora de l'aula, però buscant el mateix caràcter educatiu. Si haig d'explicar un volcà canviem la metodologia, engresquem primer, la explicació pot esperar. ¿Has mirat de encarar-la diferent? Joder, estem al mig del bosc!

Llavors de nou topes amb la realitat, una realitat on tots els monitors/es de lleure són una colla de gilipolles que només es deixen prendre el pèl. Un món del que vols escapar, fart de trobar merda. De ser un mercenari, en els millors dels casos, i on la majoria de les vegades no ets més que una puta menjant vàries polles alhora, la de l'empresa, la de la escola, la dels professors que venen de "convivències"..., mentre tot de nens/es et van donant "copets" al clatell per veure si entren més, per poc més de quatre euros l'hora.

D'un món on fa mesos que es parla de canviar el conveni però que s'allarga i s'allarga per tal de que els empresaris es puguin estalviar el màxim de pasta. L'aprovem al juliol així els monitors de menjador no reclamaran la pujada de sou. L'aprovem al setembre... ui ui ara no que hi ha crisis mentre s'enrriqueixen a base de la nostre suor.

Ho puc escriure més gran però no més clar: GILIPOLLES