Miro de nou la pantalla de l'ordinador. Llegeixo una altre vegada tot allò que he escrit i que cada cop em sembla un munt de merda més gran amb algun punt digne de penjar més endavant. A la meva dreta la lluna segueix el seu camí, mentre, sota els peus, descansa una llauna buida de voll-damm. A l'esquerra una taula amb un dvd, a sobre, el teulat amb una làmpada i un pis més per sobre...

Pedaços, pedaços,... merda, merda i més merda. Em noto massa espès per fer alguna cosa mitjanament decent mentre pel meu cap només passen tres miserables idees:

Odio els hippies, vaig massa serè i per fi he viscut un terratrèmol en directe.

Pel que fa el primer tema no és la idea de hippie com a ésser mitològic, sinó el hippie com a persona, com a individu amb qui has de tractar per obligació i menjar-te part de les seves paranoies mentre el fàstic et corrou per dins, la ràbia, les ganes de dir-l'hi... "xapa la puta boca". ¿Que me estás contando, tio?".

La segona suposo que seria el que toca estant de colònies, però veient la penya que es guanya la vida amb el lleure, penya que curra nens, els roba, viola o coses d'aquestes ser una mica alcohòlic no sembla res massa greu. Segurament si fos pare preferiria abans un monitor que l'hi fot al whisky a les nits que no pas un altre que fa fotos als nens despullats.

Per últim el terratrèmol... flipes. Borratxo, mirant una peli amb algun hippie al voltant, i de cop tot tremola. Primer penses que és el tema que puja, després veus la penya flipant com tu i el primer que et passa pel cap és... ¡la puta casa ha rebentat!

Ràpidament aixeques el cap i el treus per la finestra, buscant nens encesos pels aires, la casa en flames, crits i dolor,... Sorprès descobreixes que tot segueix tranquil i fosc

Els dies van succeint-se.
Cada instant que passa és un instant menys que et queda de condemna a la casa de colònies. La idea no canvia, el mètode si, tot i que el lleure segueix igual de terminal que fa unes setmanes. Aquella idea de mercenari cada cop és més obvia, ja ni s'amaga ni s'intenta dissimular, mentre la merda comença a desbordar-se. La gràcia de tot plegat: segueixes aprenent coses noves tot i que fa temps que la feina ja no t'aporta res més que més hores de son, de lectura, d'alcohol i pel·lícules.