N-II sobre les onze de la nit. Poc a poc veus com s'acosta. Com es va aproximant en el temps que trigues a recórrer els centenars de metres que us separen, conduint un tant per sobre del límit de velocitat.
La tens davant, la creues i penses: ¿Paro?
¿M'aturo i robo la cadira de plàstic de la puta?
Freno el cotxe, baixo i carrego al maleter aquesta cadira blanca que sempre està aquí, de dia, de nit, plogui, faci sol,... i que ja sembla que el món no seria el mateix si no hi fos.
Aquella cadira que cada cop que hi passes de nit la veus il·luminada per les llums del cotxe mentre penses: ¿I si la pillo?, ¿Ningú mai ha pensat en emportar-se'la?
Quina pu-tada, no?
Potser són ganes de tocar els nassos, ganes de posseïr un trocet més de la cultura que ens envolta o simplement un fetitxisme desconegut que aflora cada cop que veig aquella cadira, sola a peu de carretera, on qui sap què hi ha passat, què s'hi hi ha assegut i què hi ha regalimat.
La tens davant, la creues i penses: ¿Paro?
¿M'aturo i robo la cadira de plàstic de la puta?
Freno el cotxe, baixo i carrego al maleter aquesta cadira blanca que sempre està aquí, de dia, de nit, plogui, faci sol,... i que ja sembla que el món no seria el mateix si no hi fos.
Aquella cadira que cada cop que hi passes de nit la veus il·luminada per les llums del cotxe mentre penses: ¿I si la pillo?, ¿Ningú mai ha pensat en emportar-se'la?
Quina pu-tada, no?
Potser són ganes de tocar els nassos, ganes de posseïr un trocet més de la cultura que ens envolta o simplement un fetitxisme desconegut que aflora cada cop que veig aquella cadira, sola a peu de carretera, on qui sap què hi ha passat, què s'hi hi ha assegut i què hi ha regalimat.
1 comentari:
Visca el fetitxisme! clar que sí, tots ho som en certa manera... però endur-te una cadira... ja em diràs on la poses, després. O què en fas. La plantes amb les del jardí de casa teva, esperant que ningú se n'adoni??
Publica un comentari a l'entrada