Més d'un milió de catalans ahir van sortir al carrer per queixar-se del tracte rebut per aquest país quasi-tercer-mundista anomenat "españa", del qual molts no en volem formar part, i ells mentrestant només parlen del seu maleit futbol, la "unitat" que els aporta la selecció dels collons i el patriotisme de segona que els circula per la sang degut a la primera puta final que jugarà el seu equip de merda gràcies a gent de la nostra terra (venuts, hipòcrites,... això ho deixem per un altre dia).
Que mig "barça" jugui a sud-africa no és excusa per permetre aquesta cortina de fum que tapa el crit català, que banderes espanyoles onegin al mateix temps que les catalanes a la nostre terra, que tothom cridi a la unió que aporta el futbol.
Quatre anys per pixar-nos a sobre i ho fan just durant la febre "mundialista". Fills de puta! Vergonya els hauria de donar tapar política amb pops, pilotes i gespa,...
Tant de bo aquesta nit la "coja" perdi, i tota aquesta escòria rojigualda que encara no comprèn que polles és la democràcia, no tingui cap "altre bona" excusa per mirar de reull que es cou més enllà de Fraga.
Arcades m'entren quan un fatxa parla de la seva estimada "Cataluña", i que no pot permetre perdre un tros de la seva españa "grande" i "libre"... mentre es deu masturbar pensant en el 36, el 23-F i els pollastres.
Ignorància i estupidesa que no s'arregla amb res... ni amb noves connexions neuronals de plom de 9mm.
1 comentari:
Sí, sí, tu t'ho has dit tot solet, hi estic totalment d'acord... em va omplir de tristesa i de fàstic llegir els diaris españols l'endemà de la mani. Com es pot ser tan cutre i dir tantíssimes mentides juntes? no se suposa que els periodistes tenen 'ètica'?? o això també és una farsa??
Barrejar política amb futbol no m'agrada, però aquest cop m'ha semblat especialment repusiu el que va passar a la final del mundial: més de la meitat de jugadors de la puta selecció espanyola eren catalans, com si a més, calgués fer-nos aquesta humiliació, per deixar ben clar qui mana aquí. Té collons...
Però bé... saps què et dic? que hi ha coses que no es compren ni amb tot l'or del món, entre les quals el sentiment de cadascú, i jo, d'espanyola, res!
Publica un comentari a l'entrada