diumenge, 4 de juliol del 2010

Una d'amor...

Poc a poc s'hi va anar acostant, amb un somriure als llavis, mirant-la fixament als ulls. Ella l'hi aguantava la mirada tot jugant amb els cabells. Provocativa, mossegant-se un xic la llengua com si no hagués trencat mai cap plat.

La distància es va anar escursant pas a pas fins que ell, simplement allargant el braç, es va limitar a agafar-la suaument pel colze, apropant-se'la de cop, eliminant tot l'espai que hi pogués haver entre ells. Expulsant tot l'aire que els separava. Intercaviant la calor de la irradiaven els seus cossos.

La presentació va ser breu, un xiuxiueig a cau d'orella, prendre-l'hi la mà suaument per a besar-la i posar-se-la per dins els pantalons... fins que sobtadament, el contacte de la seva pell freda amb la calidesa del seu membre semierecte el va tornar a la realitat.

El temps es va aturar un instant, i des de la foscor del racó més immund de la sala es va projectar un puny a la velocitat del so que l'hi rebentava el cap i no deixava res més que un esquitx de massa encefàlica a la paret, un torç sense cap a terra, inert sobre un bassa de sang que cada cop esdevenia més gran.

Les paraules "fill de puta pervertit!" encara ressonaven a les seves orelles quan una llengua càlida i humida, que buscava quelcom desesperadament per la seva boca, el va tornar a la realitat.

La mà seguia on ell l'havia acompanyat i sorprenentment no semblava tant perduda com aquella llengua. Feia estona que la mà ja sabia on havia de anar i quin era el seu objectiu.

Veritablement, i encara que semblés mentida, aquella nit havia encertat la dosis justa d'alcohol, i per sort la noia amb el mateix punt d'equilibri etílic, que va impedir el tornar a casa amb un ull de color blau, tot traient sang pel nas i una erecció del mil.

Però aquella nit era la seva nit.

Al ritme de la música la cosa va anar pujant de to,  mentre ell anava resseguint amb les seves mans totes les corbes de la noia. Els pits, la cintura, les cames, el final d'aquell vestit curt que cada cop estava més amunt...

- Ep, aquí no. És la festa d'aniversari de la meva amiga i no tinc ganes de ser el centre d'atenció... -Va dir ella en un moment en què les hormones, l'alcohol i el desig van deixar passar un raig de racionalitat- ...l'habitació dels seus pares és al segon pis. (Quant de mal que han fet les pel·lícules americanes).

Furtivament es van moure fins a les escales, petonejant-se, aferrant-se l'un a l'altre fins a superar el darrer escaló. Esmunyint-se dins del dormitori on ràpidament la roba va quedar arraconada en un costat. On finalment, estirats en aquell llit, la va fer seva.

El seu entrecuix era llis, càlid i tant humit que els dits es van desplaçar sense cap dificultat al seu interior. Immediatament ella va deixar anar un lleu gemec en part de sorpresa, en part de plaer.

Sense adonar-se'n, en un moment, la noia ja tenia dos dits al seu interior mentre el polze pitjava el seu clìtoris suaument però amb força. Veritablement el camí ja es trobava un tant trillat, però ara mateix tant hi feia...

El moviment del seu cos, la seva respiració cada cop anaven a més. Els mugrons durs, la llengua del noi resseguint-los, perdent-se poc després per darrera les orelles i penetrant de nou en la seva boca.

En un moment donat ella l'hi va voler tornar el petó, el noi es va escapar, perdent-se pel seu coll i de cop ja el tenia dins. El seu penis dur com una pedra s'havia obert camí cap el seu interior. La penetració va ser tant forta que va nota una punxada a l'estòmac. El dolor l'hi recordava de nou aquella primera vegada tant llunyana...

Novament el temps s'aturà.

- Ep, el portes?- Va dir ella.

-Es clar que si,... et penses que sóc idiota?- va fer ell.

- D'acord,... saps que m'agrada molt per darrera? però ves amb compte que avui no porto el lubricant.

Silenci...

Finalment, sense pensar-s'ho dos cops la va girar posant-la de quatre potes. Una escopinada sobre l'esfínter,  un suau massatge amb l'ìndex, i aquest va entrar delicadament en el seu recte. El penis, el dit, l'augment de la pressió i el fregament. Els dos apèndix separats uns poc mil·límetres per una fina pel·lícula de carn es sentien l'un a l'altre a l'interior d'aquella noia. I llavors el segon dit. Dos alhora. El polze,...

L'excitació era màxima, la lubrificació perfecte, fins que... un raig de dolor va deixar la ment de la noia en blanc. Dins seu ja no hi tenia un dit, ni dos, ni tres, dins seu hi havia un puny.

Crits, dolor i pressió anal desmesurada que anava en augment. Ella va seguir cridant, moguent-se per separar-se del penetrador, patejant-lo dins els límits que l'hi permetia la seva posició, intentant-lo esgarrinxar, però ell en comptes de retirar-se simplement seguia embotin-l'hi el braç.

Va passar el canell, l'avantbraç, el colze...

Els crits anaven a més, el soroll era insuportable, el cap del noi semblava que tingués que rebentar si no fos perquè el to va anar disminuint.

La pressió del braç al seu interior que empenyia els òrgans a desplaçar-se per a conservar el volum, obligava als pulmons a pressionar la gola a punt de sortir del seu interior entretallat-l'hi la veu. Convertint els crits en quelcom intermitent enmig de bafarades, de  contraccions del cos al estar a punt de vomitar-se a ell mateix a l'exterior.

Tot i que el dolor físic seguia. De la seva pell cada cop estava més esgarrintxada, oberta, sagnant per desenes de talls, hi brollava més i més sang, calenta, viscosa, que ho impregnava tot d'una ferum metàl·lica, mentre que en el seu cervell tot es transformava en una barreja de dolor, plaer i excitació fins a poder-lo sentir.

Amb el seu puny va sentir-ne el batec, constant fins que el va pressionar i comprimir. Fins que un últim esforç va tornar la tranquil·litat omplint de silenci el dormitori. Finalment el dolor, els cops i els crits havien acabat. La noia finalment havia alliberat un últim crit en un últim alè suau i relaxant. Ell mateix havia aturat el seu cor amb la mà. Pressionant-lo tant fort com va poder des de el seu interior.

1 comentari:

Moli ha dit...

Quins nivells de depravació i tortura psicològica.

El pitjor és que hi ha gent capaç de fer-ho.