Totes...

Tot mirant la tele, fent un "zapping" d'aquells monumentals a la TDT (o TNT com en diuen més enllà del Pirineu) al final un arriba a tres conclusions. Aquí dalt no hi ha ni la tercera part de "telebasura" que al sud, en part gràcies a la falta de cobertura dels canals "españols". A la llarga un troba a faltar les "perles" d'intereconomia i la porqueria fatxa que escupen segon si segon també, que sempre són una parada obligatòria entre canal i canal. I per últim redescobrir el nivell d'estupidesa humana que hi ha al món, quan un es troba amb un programa com "l'ille de la tentation", que sempre et deixa una estona bocabadat.

Bàsicament es tracta de quatre parelles que se'n van a una illa, on separen els components masculins dels femenins, per posar a cada grup en una zona diferent del territori, envoltats/ades per solteres i solters d'aquells que flipes,amb l'únic objectiu de follar-se'ls i provocar la ruptura dels "enamorats".

Són una mena de vacances dins una illa tropical, de festa, fent activitats del mil i anant a dormir cada nit trempat o molla, mentres intentes seguir "fidel" a la relació que portes anys invertint temps, esforç, amor i aquestes merdes.

I el dubte que sorgeix és: quin preu deu tenir cada una de les ties del programa? És a dir, tu quant cobraries per anar a una illa dos, tres, quatre setmanes a mirar de follar-te el màxim de tius possibles, i fer que ho deixin amb la xicota, mentre ho graven les càmeres? O potser ets dels que pagaria per fer-ho?

En el fons és una mena de drama. Parelles plorant, donant cops de puny a les palmeres, engegant els càmeres a la merda, poca roba,... suposo que és una mena de "gran hermano" on de moment tots els concursants tenen 46 cromosomes, més enllà de les ganes de buscar-se problemes tenint zones com Vilamalla i la carretera de Girona dins el tractat d'Schengen, amb un afegit de morbo sexual.

I que recordes encara com era aquella cadira...?

Però bé, això no deixa de ser un joc de nenes comparat amb el que ha aconseguit internet i la indústria pornogràfica. Què hi ha més morbós que les "minisèries" on surt un "prota" càmera en mà pillant paves pel carrer i que a cops de bitllet es deixen penetrar per tots costats a qualsevol motel, furgoneta o lloc una-mica-allunyat-de-mirades-indiscretes.

Tot i que el més bo és quan la tia té parella i es ven per un parell de bitllets.

Fama, pasta fàcil, necessitat d'emocions fortes, ganes de sentir-se com una puta, bruta per dins i per fora després de mutar-s'ho amb un desconegut a pèl d'amagat,...?

En el fons tots tenim un preu.