dijous, 30 de juny del 2011

Un militar mort, un militar menys.

Maten dos militars i tothom plora. Senten llàstima per uns individus als quals paguen per matar i en conseqüència per morir.

O és que algú s'apunta a l'exèrcit per jugar al call of duty a la play sense sortir del "cuartelillu"? Lluitar en guerres virtuals via LAN, a través de la xarxa on l'enemic més temut és el "ping" i el "lag".

Es fan militars per sortir al camp de batalla amb pistoles de paint-ball, o aparells làsers, on si et disparen surts eliminat quinze minuts de la zona de combat? Potser per combatre cos a cos amb un espàrrec blanc en mà, o un plàtan, tot llençant-se tomates "cherry".

S'allisten per anar d'excursió a càrrec de l'estat, fer ràpel, gimcanes amb els amics vestits de verd tot petonejant "rojigualdas"?

S'entrenen a disparar, eliminar, mutilar, matar, esbudellar i causar dolor a asiàtics, àrabs i sud americans... però eh! a mi no em dispareu, simplement moriu, deixeu-me tranquil i que pugui tornar a casa fills de puta... que jo em vaig fer militar perquè no servia per res més!





2 comentaris:

Noemí ha dit...

...qui no vulgui pols, que no vagi a l'era, això ja ho deien les nostres àvies, imagina't!

Moli ha dit...

Veritat absoluta!

A més sembla que només aconsegueixin mèrits si moren per la patria. Llavors ja té el màxim reconeixement, què més vol?