Em guareixo les ferides amb alcohol.
Em guareixo l'interior amb més alcohol.
La coïssor a la pell que desinfecta, aquell subtil dolor que converteix en quelcom tangible la curació.
La coïssor a la pell que desinfecta, aquell subtil dolor que converteix en quelcom tangible la curació.
El dolor del fetge inflamat i la cortina de fum que envolta el cervell tot alliberant la ment.
L'olor que impregna les fosses nasals.
La migdiada on tot gira des de que es tanquen els ulls fins que un s'adorm.
Deshidratació cel·lular que es podria evitar amb altres productes com aigua oxigenada o iode.
Mort de l'ànima, o si més no silenci temporal, que deixa pas a un bri de llum que en el fons et socarrima una mica més mentre que en el fons del teu ésser només desitges aquella llibertat que esporàdicament senties en el teu passat. Trencar de nou les cadenes de la por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada