dimecres, 16 de maig del 2012

SER...

un ambientòleg és una merda, una cagarada surant a les aigües cristal·lines d'una petita cala aïllada del cap de creus, una taca de petroli a les platges del delta de l'Ebre. És més, ni em sorprèn que ja no sigui una carrera... com a  màxim hauria de ser un crèdit variable d'ESO o un curs del CCC, de cap de setmana com el de manipuladors d'aliments.

Quatre, cinc, sis, deu, dotze anys estudiant, sentint la mateixa merda, rentant-nos el cervell amb aquells dos mots que ens provocaven ereccions cada cop que el sentíem "desenvolupament sostenible". Fins i tot al escriure això estic a punt de tenir un orgasme al sentir-ho de nou. Desss...envolupament sosss..... tenible! 

I la veritat és que ara mateix m'agradaria visitar una de les últimes classes que es deuen estar fent, veure què hi diuen i si és el mateix discurs que jo vaig sentir ara fa uns anys, les mateixes mentides i enganys. 

No hi ha desenvolupament infinit, no hi ha un futur amb tecnologies més eficients, no hi ha un futur amb l'actual sistema econòmic que es basa en vendre coses que no tenim per pagar interessos. No hi ha un demà semblant ni millor a l'actual present, no hi és perquè no tenim prou recursos per tots. Som molts i cada pocs anys ens anem duplicant mentre que el planeta es manté.

És més si tu ets un hippie ronyós amb un bon compte bancari i un cotxe elèctric no estas fent cap bé al planeta, només a la teva butxaca, ja que l'únic efecte de no gastar tanta gasolina és que en baixi el preu i el malparit del hummer, que es pixa sobre els enciams "bio". li surti més barat emplenar el dipòsit.

L'ambientolegisme no és cap avantatge pel planeta ja que l'estalvi a la llarga afavoreix el consum per tant augmenta la pressió sobre el medi. Només permet estalviar quatre duros i netejar consciències. 

Però bé, molts amb això ja en tenim prou.

1 comentari:

Moli ha dit...

Si, és veritat que el discurs ecologista encara no és gaire criticat ni pensat, i que la imatge "verda" que dona és confusa.

Està molt bé trencar la imatge de la sostenibilitat per la "autosuficiència". El documental està molt bé.

Intento mica en mica recolzar aquesta idea, compro la majoria del menjar a un lloc de producció local, alguna cosa ecològica, quasi mai agafo transport públic (caminant o en bici rebentant els meus pulmons compartint carril amb els cotxes), plantem 4 tonteries al pis perquè no hi ha més espai, i bé, ara per ara és el millor que puc fer. Encara m'he de "quitar" de molts plaers tecnològics.