Glen Scotia

El whisky m'atrapa. L'eufòria alcohòlica m'enceba a mantenir el flux del bloc... Com el colló de Netflix que et dona totes les temporades de cop perquè moris d'inanició, o de sedentarisme, al menjador de casa, davant de la televisió, momificat al sofà aquell de l'Ikea que tenia molt bones ressenyes.

No puc evitar fer les entrades de dos en dos, de tres en tres, de quatre en quatre... perquè les nits encara de vegades poden ser llargues, com quan creava a Gircós, de nit, amb els nanos, professors, monitors... dormint. On algun fill de puta em va robar l'mp3 Creative, on els records em porten a recordar-te, a trobar a faltar una part de la meva vida que tenia llavors.

Però llavors torno al 2024, als anys postpandèmia on tot va rebentar. On el putu vaixell aquell de merda es va entravessar en no sé quina merda de canal que comunica no sé quins oceans i tot es va complicar més.

Però llavors, anys més tard, quan ja tots hem normalitzat la presència de mascaretes al carrer, hem vist que les vacunes no ens han aniquilat ni esterilitzat, on tot s'ha anat recuperant més o menys excepte la nostra salut mental... sembla que la indústria encara no tira.

I ja no sé si és alguna mena de paranoia absurda, un efecte psicològic com aquell que tens quan et compres un cotxe i de cop veus que tothom té el mateix cotxe de merda que tu, tot i que fins llavors mai t'hi havies fixat, però encara massa sovint pel supermercat "veus" que falten productes. Que de cop i volta alguna cosa no va bé i hi ha una manca d'estoc important. Farina, sofregit, paper de cul... tot de coses aleatòries a la ment del ciutadà comú, però que amb un somriure fas remarcar a la teva parella: "Què? Sembla que tornem a ser a la pandèmia jajaja...".

De com per Internet a temporades "desapareixen" productes que tenies al cap de comprar. En el meu cas lligat al material de muntanya, ja que gastar quantitats absurdes de diners en aquest tipus d'articles em genera pau mental, és com si tot allò que "no vaig poder comprar" de jove quan feia muntanya a tot drap amb uns 80kg que em semblaven ser un putu obès, ara ho necessités per tenir podrint-se en un armari mentre jugo a la XBOX a casa havent-me fusionat amb una altra persona de constitució mitjana...

Però bé, tendes que surten en comptagotes, motxilles i sacs que de cop i volta desapareixen de les webs, notificacions a idealo que arriben molt de tant en tant notificant noves ofertes o reposicions...

Vidres de cotxe, de parts que potser destrueixes al no mirar massa bé pels retrovisors, sovint acaben amb un "ostres, doncs per tenir la peça hi ha llista d'espera de mesos, no se'n troben ara mateix".

Medicaments que s'han de substituir per d'altres de similars per mantenir-nos vius.

Coses que sumades et fan anar pensant que, o bé encara arrosseguem les conseqüències de la ressaca de la pandèmia i tota la paranoia de fa uns anys, o bé que aquí hi ha alguna cosa amagada.

Quelcom més pervers, ocult i passat per alt. Que potser allò que alguns ja esperàvem fa anys, i que ja havíem perdut les esperances d'arribar-hi, de mica en mica està arribant emmerdant-ho tot.

El punt d'inflexió. "L'oil peak". El decreixement. La saturació del sistema i el planeta. El col·lapse dels ecosistemes. El "tornar a la vida més humil dels nostres pares i avis"... Tota aquella merda amb la qual ens masturbàvem els ambientòlegs de finals del 90 i principis dels 2000. Veure el món rebentar per tot allò que fèiem malament, en pro dels beneficis i el capitalisme més egoista, com una mena de karma diví que ho tornaria tot a lloc.

Moment d'acumular cafè, cacau, arròs i coses que es conservin bé força anys. De frenar la roda consumista, no per voluntat, sinó per obligació... de no gastar gasolina de manera absurda al fer centenars de quilòmetres al dia per anar a treballar!

Del col·lapse planetari que ningú t'explica, però que es pot començar a veure de manera puntual i imparable!

Acumula, decreix, sobreviu!!!

Subnormals

Hi ha com una cosa (una altra) que em toca molts els nassos, i és quan es barreja qualsevol merda pseudocientífica amb l'independentisme...

Si ets un imbècil, un subnormal, un estúpid, un ignorant, un conspiranoic de merda que vols delectar el món amb el teu nombre de cromosomes per sobre de la mitjana o amb els teus dots pel Photoshop que farien plorar a l'Steve Jobs, fes-ho sense tota la porqueria catalanista de torn saturant la publicació. Que llavors qui et llegeixi associarà el teu garrulisme amb coses que no toquen i ens prendran a tots per carallots, torracollons, ximples, babaus, o "tontos del penis" com podria ser la traducció més directa del típic "gilipolles"!

Mira mama soc especial i sé la veritat!!!

40ena

Potser és la quarantena, potser la decrepitud, una adolescència mal portada, el Tomatin Legacy, la 33 llunes del Portet... el YouTube que em recomana cançons de merda de la meva ESO, els hits del primer cotxe que sonaven pel radiocasset amb USB o jack de merda amb el disc-man de torn que saltava si no tenia la "memòria"... o com merda s'escrivís el nom del puto reproductor de cd portàtil.

Els Bloodhound Gang, els Blink, Green Day, Offspring, NOFX... Vídeos en resolució de merda que em transporten als 90! A una vida més simple on la guerra freda havia quasi desaparegut de les nostres ments. On tot es basava en lluitar contra un canvi climàtic "incipient". Evitable!

I ara, 20-25 anys més tard sembla que quasi t'hagis de disculpar amb els putus veïns per posar una mica de música a les 3h del matí. Que t'hagis d'amagar al teu "despatx" per estar tranquil gaudint de les cançons que van marcar la teva adolescència! Al gimnàs que t'has muntat com a bon burgès!!!

The Ballad Of Chasey Lain!

Recicla fill de puta que nosaltres ens matarem al costat d'una puta central nuclear i la farem rebentar si ens surt dels ous!

Rebentarem un putu conducte de gas natural per tocar els collons i guanyar més pasta gansa sense que ens importi que provoqui un efecte hivernacle vint-i-cinc vegades més gran que la mateixa emissió de CO2!

Que la protecció del planeta només m'importa si guanyo pasta fill de puta!

Apocalipsis nuclear a mig termini però tu recicla! Separa l'orgànic i no mengis peix que porta mercuri. Posa l'aire condicionat a 32 °C i la calefacció a 16! Del Fallout ens n'encarreguem nosaltres i si tens més de 40 anys el iodur de potassi ni el veuràs!!!

Ets un desgraciat que seguirà les nostres consignes com un imbècil pel bé comú tot i que nosaltres aturarem la guerra amb més armes i més inversió militar!

Som uns genis de la política internacional!!

Visca l'ESO i el metavers...

Però "the roof is on fire"!!!

Quarantena

I un dia et despertes a la quarantena, escoltant el pot petit potser, la banda sonora de Matrix en el millor dels casos cercant el reconfort dels 90... La crisi que et pensaves que va començar als 35 encara es magnifica més. Et veus acumulant com un puto imbècil material de muntanya que potser mai utilitzaràs, ja que ara la felicitat ja no es basa en el fet en qüestió, sinó que amb la mateixa idea de fer quelcom la teva ment ja es veu realitzada.

Per què suar, agonitzar, patir... en una aventura absurda si pagant pel material que et faria falta i imaginant-ho dins el teu cap ja en tens prou? Alforges de bikepacking, menjar liofilitzat, tendes ultralleugeres, GPS, bombones de gas... ja tens la pujada d'adrenalina que et motiva per despertar-te l'endemà per anar a treballar i seguir dins la roda que et lliga al sistema!

I llavors tot catalitzat per un Wolfburn que no saps d'on surt, una edició de Cap d'Any que no trobes més enllà d'Andorra i que et fa pensar en un any nou xinès que no és, a la TV3, la nostra, surten els alcaldes plorant pel despoblament del seu poble...

- Al meu poble cada cop hi ha menys gent!

- No tenim fibra, ni gas, ni nens a les escoles i les hem de tancar... La gent cal que vingui! 

- Som 700 habitants i la casa més barata val 500.000 €, oh no! El jovent no pot venir a viure aquí!, lloguers a 900 € per una casa que mai serà teva!!!

I al final ja semblo els meus pares, repetint dia sí i dia també la mateixa puta història. Aquella aventura que es repeteix a cada dinar de diumenge, a cada calçotada, a cada aniversari...

I és que quan els fills de puta dels meus col·legues tenien vint anys com jo, mentre jo estudiava una puta carrera de merda que no m'ha servit de quasi res més que per fugir del país i sobreviure a base de contractes de segona, ells, que es van buscar la vida a l'obra, entre el 2000 i el 2008, es van forrar a manta. Els cabrons es compraven pisos que revenien en poc mesos per un 50% més del que els havia costat. 

I els imbècils com jo RENFE amunt i RENFE avall, de la meva capital de comarca amb estació de tren a la capital de comarca on hi havia la universitat. Xoriçant els diners que em donaven els pares per dinar i poder-los gastar en un gore-tex, gasolina per fugir a l'Aragó o pillar uns tascons nous...

I ara, després de tretze anys treballant com un imbècil, en l'estrat productiu de la puta societat, després de més d'una dècada de lloguer enriquint una mica més els malparits que ja tenen més d'una puta casa, vols fer el pas. Ser propietari de quelcom que et permetrà no acabar vivint sota un pont un cop et jubilis en el cas de no poder continuar pagant un lloguer.

Ara malparits, que després d'agonitzar any sí i any també, tinc quatre duros que entren cada mes al meu compte corrent, no em puc comprar una puta casa perquè no tinc 60.000 € estalviats. 

No em puc comprar una puta casa que em costaria d'hipoteca 600 €, quan de lloguer pràcticament no hi ha res per aquest preu!

Però el meu poble es queda sense habitants... buaaaaaa...!!!

"L'España vaciada", els pobles sense serveis!

Els putos bancs que després de donar hipoteques al 110% o al 120 ara ja només et donen el 80%, per què allò de la bombolla va acabar malament.

El puto govern que et fot un 10% d'impostos d'una puta casa que ja està pagada per seguir cobrant dels seus xanxullos.

Quants 3%,, vull dir 10% heu cobrat per la mateixa casa? 

Però clar, si tens menys de 30 anys no et cobrem l'ITP.

Toca't els ous cabronàs, els qui ara podem pagar-nos una casa i que vam patir la crisi del 2008 no som els que en tenim 30, som els que en tenim 40... Què és aquesta merda?

Som la generació alimentada a base d'universitats públiques, que quan vam tenir els títols sota el braç vam veure com el futur que ens havien promès era mentida. Que el nostre endemà s'havia destruït per la cobdícia dels desgraciats de sempre.

Un munt d'arquitectes que van acabar al LIDL, la revolució ecologista d'ambientòlegs de merda que van acabar alimentant les llistes d'ensenyament, igual que biòlegs, químics, empresarials, enginyers... muntanyes de diners públics gastats en formació que van acabar alimentant l'atur, feines no qualificades o països de l'estranger.

Països que s'alimenten de la despesa feta en altres llocs, i que a ells els permet incorporar mà d'obra qualificada a cost zero! Tu pagues la puta carrera i jo em quedo el llicenciat imbècil!!!

...

Puto Wolfburn, jo només vull el colló d'hipoteca al 90 o al 100% per comprar una casa en un poblet amb poca contaminació i on no es parli gaire, o gens, de castellà. On són els meus drets de classe mitjana! On és el meu futur?!

https://www.ccma.cat/324/el-risc-real-dalguns-pobles-de-desapareixer-lemergencia-del-despoblament-a-catalunya/noticia-amp/3156710/ 

Selecció antropogènica

Parlar d'evolució sempre és un clàssic on cal que hi hagi tots els tòpics. 

Començar pel pobre Lamarck, seguir amb el braç hipermusculat del teu tenista preferit i comparar-lo amb el seu braç normal, lligant-ho amb "l'ús (o la necessitat) genera l'òrgan", seguir amb l'exemple de les girafes i com estiren el coll per fer-lo créixer, fer el salt a Darwin i dir que el fet d'estirar el coll no fa que apareguin noves generacions amb el coll més llarg, sinó que les coll curtes moren de gana al no poder accedir a les fulles més altes dels arbres i llavors només queden les coll llargues que fan més futures girafes coll llargues en reproduir-se. 

Aquí es pot tornar a parlar dels braços del/s futur/s fill/s del teu tenista preferit, per reforçar les girafes, i comentar que tot i la desigualtat muscular del progenitor, la descendència naixerà amb els dos braços iguals. 

Llavors, ja ben lubricada tota l'explicació, es passa a la selecció natural i explicar que nassos és i com funciona. 

Un cop arribat aquest punt ja comença el clímax de tot plegat amb la història de la Biston betularia, la contaminació de la revolució industrial i finalment, si la cosa dona peu i sembla que tot encara flueix prou bé, fer al salt a l'epigenètica i comentar que potser en Lamarck tenia una miqueta de raó, tot i haver-lo deixat com un estúpid a l'inici de l'explicació amb arguments del nivell "segons la teoria lamarckiana mai s'haurien extingit les espècies", "segons Lamarck els braços dels fills dels tenistes...".

Llavors, de cop i volta, com qui no vol la cosa en plena possible decadència de la pandèmia mundial a mitjans de 2021, apareix una nova notícia que sacseja totes les classes d'evolució dels instituts. Dècades de classes idèntiques que han passat de les boques dels professors a les orelles i cervell dels seus alumnes, i d'aquests alumnes, un cop professors, als cervells dels seus altres alumnes, com la magnífica fulla dels verbs irregulars d'anglès que segle rere segle passa impertorbable de generació en generació de teachers, apareixen els collons d'elefants!

Ara resulta que els elefants "estan evolucionant" motivats per la selecció natural, que afavoreix els elefants sense ullals per sobre dels elefants que en tenen, ja que aquests segons són caçats pels furtius, que tenien el qüestionable honor d'haver aconseguit portar l'espècie al llindar de l'extinció. En altres paraules, i citant la notícia del 324, mentre "la població d'elefants en un parc nacional es va reduir més d'un 90%, el nombre de femelles sense ullals es va doblar".

És aquest un bon moment per proposar a la biologia un nou concepte, el de "selecció antropogènica" per distingir-la de la "selecció natural" i així poder-nos mirar una mica més el melic com a espècie humana?

 

Salvem el món!

Té, menja't un nou impost "verd" tret de sota la màniga ja que el teu cotxe vell contamina molt! La seva recaptació s'invertirà en polítiques ecològiques!!!

Recicla, et fotre'm microxips a la bossa d'escombraries, o uns codis QR ben xulos, per veure si ho fas bé. Si no, et tocarà pagar un impost municipal de deixalles i clavegueram més elevat que la resta.

El primer tram de l'aigua el pagaràs tant sí com no, sense importar el teu consum real. Ens sua la polla que gastis poca aigua!

Pagaràs més per la gasolina, per l'electricitat, per la carn... que el món se'n va a la merda per culpa teva!!!

I al final tota aquesta merda impositiva només genera ràbia entre el poble. Odi pel medi ambient. Pel putu planeta. Torneu-me els meus diners putus lladres, collons de polítics de merda!!!

I per cada cèntim en impost verd, un parell de litres d'oli de fregir per la pica de la cuina. 

Per cada percentatge d'impostos a la gasolina, un bastonet de les orelles i dues tovalloletes humides pel vàter.

Per cada bossa de plàstic cobrada al supermercat, un parell de litres d'oli de palma i una tauleta de xocolta al rebost.

Per cada litre d'aigua no consumit però pagat, una aixeta oberta unes hores. Unes cisternes de vàter extres per veure "l'efecte coriolis" claveguera avall.

Per cada taxa absurda, per cada "ecorobatori" una agressió proporcional al medi. Que la destrucció d'allò "que volen protegir" deixi en evidència les seves polítiques absurdes que només impacten en els ciutadans.

Impost al sol, alvocats de Xile.

Una urbanització davant la costa, l'oli del cotxe al riu.

Un polític "enxufat" a una elèctrica, unes piles i bateries enterrades sota un pi.

Per cada envàs no retornable, un cubell d'escombraries variades al contenidor blau o al groc.

Per cada zona de baixes emissions sense un servei de transport públic digne i barat, uns transatlàntics de la Xina amb merdes d'euro de l'AliExpress.

I si no que els governants aturin les mentides, que deixin clar que es pixen en el planeta, i que només volen els nostres diners per omplir-se les butxaques, per mantenir-nos atrapats i que no aixequem el cap de la misèria! Fa com trenta anys que es parla del canvi climàtic, dels avisos, del que fem tard, del que cal prendre mesures... però resulta que encara som a temps d'evitar-lo! Hem de ser sostenibles!!!

Sostenibles...

Una de mem!

Hipoteca!

Molt probablement aquesta és la única puta casa que et podràs comprar en la teva miserable vida!

Un, dos, tres, quatre,...

I de nou quan el blog sembla que mor, unes mans invisibles provinents del més enllà, el ressusciten en una mena d'RCP "in extremis".... i és que en un moment donat l'energia es va apagant fins a les últimes convulsions. Fins que l'acumulació de bilis i sucs gàstrics es van inflant fins a vomitar. Fins que la ferum de xava i gavatxo llançanenc t'omple les pilotes. Ejaculació massiva d'esperma en veure desenes de tangues a les platges de la costa brava!

I la gota que fa vessar el vas (got?) és el Facebook. Un Facebook agonitzant davant Instagram a causa de la mateixa supèrbia que va desenvolupar. Per què collons em cal compartir, escriure, fer res, si només em cal penjar una foto dels meus punts àlgids? La resta pot desintegrar-se. Desaparèixer! Reduir-se al no-res amb un parell de bombes nuclears!!!

I (de nou I!) l'allau de bilis es desencadena amb l'absurditat de tot plegat i el mira'm-el-melic-humà de sempre. Per una banda l'Amazones crema i el món occidental esquerrós es posa les mans al cap ("el pulmón del planeta" deien aquells cabrons cada trenta segons al seu telenotícies), per l'altre "l'open arms" està agonitzant entre governs europeus en fer la "seva feina" (i de la qual les màfies de tràfic de persones s'aprofiten apurant més els viatges augmentant els seus beneficis. Que abans posàvem 500 (per dir un número de merda a l'atzar) litres de combustible per arribar a Grècia, ara en posem 200 i ja els trobaran els bons minyons de les ONG!!!), i com no la incansable pressió sobre la costa brava...

Cases, cases, segones residències, fills de puta d'estrangers que sí que volem per què tenen pasta a les butxaques i no són uns morts de gana que fugen de guerres...! Trinxem la puta costa brava en pro del turisme i el capital dels quatre cabrons que ara governen i els seus amiguets empresaris.

Si Islàndia pot suportar 2.500.000 de turistes/any amb una població de 400.000 habitants, amb la pressió que això genera sobre els recursos, per quin motiu nosaltres hem de ser menys?

A qui li importen les cales, platges,... en els fons el paisatge no és més que una construcció social. Si en lloc de muntanyes hi ha cases, el planeta se'n fot. Si en lloc d'aigua de mar hi ha plàstic, al teu sistema solar li sua la polla! Si les tortugues, les tonyines, els rinoceronts,... desapareixen, l'univers se'n pixa!!!

Fa com 65 milions d'anys va caure un colló de meteorit que va extingir la gran majoria de les espècies del planeta i "poc més tard" ens estem preocupant per la nova destrucció del que en va sortir de les cendres com si fos la fi definitiva del món.

I en el fons tota la nostra (auto)destrucció no serà res pel planeta. On desaparegui una espècie en sortirà una altra. On cremi quelcom rebrotarà una altra cosa. És l'egoisme humà que per una banda ho provoca, i per l'altra ho vol evitar. L'egoisme conservacionista és el dramatisme diari que ens bombardeja amb els seus missatges apocalíptics sobre el planeta, quan la realitat és que l'apocalipsi només recau sobre nosaltres: "Si un fill de puta es fot un xalet a Aiguablava, jo ja no hi podré anar amb kayak a fer-me les fotos per "l'insta". "Si al Puig Neulós m'hi posen un parc eòlic, el Castell de Requesens ja no es veurà tant bonic". "Si Tarragona rebenta en un accident de Vandellòs o la petroquímica ja no tindrem ruïnes romanes i no podré viure al meu pis de 10 metres quadrats que hi ha al centre... la qualitat del meu semen ja no serà tan bo!".

Que a Selva de Mar volen urbanitzar? Que Vilafant amplia el seu pla urbanístic tot i tenir cases a mig construir abandonades, i part de les cases del poble a la venda, en ruïnes o a punt de ser-ho, no importa! Que urbanitzin tot. La merda de parcs naturals, els camps, les pistes,... que reconverteixin sols agrícoles en urbans i algun humà hi guanyi molta pasta. Quan hàgim desaparegut com a espècie les cases cauran i les arrels trencaran l'asfalt recuperant el que un dia van perdre. Ja fa molt de temps que no hi passo d'ençà que l'autopista Bàscara -Girona és gratuïta, però l'antiga corba de l'N-II que hi ha després de la pujada, i un dia van retocar en una mena de variant deixant la carretera vella tal qual perquè devia ser massa car restaurar-ho, és un bonic exemple de com l'asfalt no és res i al final "la vida troba un camí". I si ja no hi ha tigres de bengala, aviat hi haurà algun altre bitxo ocupant el seu nínxol amb el mateix dret a sobreviure-hi, si pot o el deixen... i si no que passi el següent!!!

Cabrons!

Quan torno recordo per què no hi tornava!

BOOOOOOOOMMMMMMMMM...

Boum! Boom-boom! Ratatabooom! Megaboom! Zaboom! Hipergigateraboom! Bazukaboom! Badaboom! K-boom!...

Dijous nit, llums de colors, epilepsiofília, volum a dos mil set-cents trenta decibels, suor i paranoies diverses tot i que la taxa d'alcohol i drogues és de 0,00micrograms/tona d'aire expirat. Ressaca psicosomàtica. Afonia i destrucció dels timpans!

La base de fons no ha parat de repetir-se tot i que el reproductor ha saltat de pista desenes de vegades... "el que donaria per què ara en baixés una de pont aeri. Miss Kittin o (&) The Hacker. Terence Fixmer!" penses dins teu. I de cop la llum. Un llamp et creua la ment: L'anell, l'anell únic que tanta suor va necessitar per ser aconseguit, arrencat de les mans del seu antic amo de les profunditats de Mordor! El meu tresor!!! L'anell que els reunirà a tots i els lligarà a les tenebres per sempre més! L'anell VIP de la Sala del Cel ha desaparegut...

On ets tresor meu? On has anat a parar? A mans de qui has caigut? Un dia eres a la cartera i ara t'has esfumat per sempre més! L'únic record que en quedava de tot plegat.

I al final de la nit, quan les llums s'apaguen (o s'encenen?) sang, vísceres, crits i corredisses, decadència, ansietat, taquicàrdies i cops de calor. Del clímax a a l'infern en menys de trenta minuts. Del punt més alt de l'univers a la decadència més absoluta en dos cançons consecutives. Com aquella Voll Damm que ho engega tot a pastar després d'una ampolla de vi del xino i un parell de calimotxos!

Puta Voll Damm!

Bai bai, eskerrik asko, txistorra gazta... i "la pensión" es va perdre en "lo" més profund de Donostia en una dilatació espai-temporal-etílica infinita. Encara em ressona l'aitona dins les orelles a les sis del matí d'aquell dia de ressaca de no sé quin mes!

 T'he explicat mai en quina magnitud he acabat odiant els dijous a la nit de les cases de colònies?

Et necessitem!

Necessitem que reciclis les putes llaunes de coca-cola zero de quan et fas els cubates de rom per salvar el món del canvi climàtic!

Que Estats Units, Brasil, Polònia, Aràbia Saudita, Rússia i Kuwait intentin rebentar la COP 24, després d'anys de reunions per posar límits a l'escalfament global, no importa una merda si no recicles els teus residus!

Que els governs es neguin a fer cas als científics i apliquin mesures ja (JA!) per evitar un escalfament de més d'1.5ºC, és una minúcia comparada amb el poder dels ciutadans que es dediquen a rebentar el món no separant les seves deixalles.

Fer polítiques de transport públic econòmic, puntual i fiable per tal de reduir el transport privat, pujar el preu del combustible per desincentivar el seu ús (oi gilets jaunes?), afavorir l'ús de la bicicleta amb bons carrils bici i ben comunicats... és absurd comparat amb la reducció de l'impacte efecte-hivernàclic que té el reciclatge del paper.

Destruir el cotxe elèctric quan va acabar de (re)néixer als anys 80 i reinventar-lo al 2018, totiquepotsernovantantbénitenenbateriesopuntsderecàrregaisónproucars fent que sigui inviable en termes d'estalvi econòmic respecte als de gasolina/dièsel, no té cap impacte sobre el medi ambient, el problema real és que fots el vidre on no toca malparit.

Fer pagar 2 cèntims per les bosses de plàstic des del 2017 i esperar prohibir-les al 2021, és indiferent pel planeta sempre i quan les reciclis al comprar-les.

L'obsolescència programada per la qual cap govern lluita és progrés, és desenvolupament econòmic. No reciclar és la destrucció de l'únic punt de l'univers que coneixem on podem viure. L'autodestrucció de la humanitat per la mandra de la no separació de la nostra merda.

Cal complir les quotes de reciclatge posades per Europa i si no caldrà multar la gent per què reaccioni, però qualsevol altra mesura que impliqui les empreses la ignorem no sigui que els pobres rics no puguin guanyar tants diners... Creixement zero (o decreixement) per salvar la Terra tal i com la coneixem? Queeeeeeeeeeeeeeeeeè...? Noooooooooooooooooo...!

Però la culpa és teva per no reciclar imbècil! REACCIONA!!!

https://www.youtube.com/watch?v=tbLZ0GH4ONc

Llar

Ara fa gairebé una dècada d'aquest documental i al veure'l de nou la sensació final és que estem pitjor de com ho pintaven tot al 2009... I el sistema aguanta com un cabró!

I és que al final, malgrat tot, la reflexió ha estat bona: Vivim dins una bombolla.

Exacte!

I és per això que dins aquesta bombolla pots riure i jugar durant l'hora quaranta de reportatge, per estar dins aquesta bombolla surt aigua de les teves aixetes, tens un cotxe i gasolina a manta, tens els supermercats a rebentar de menjar i alcohols de tot el món, mòbils i tecnologia diversa, cert poder adquisitiu com a ciutadà de classe mitja o ajudes socials si ets de la baixa,... dins aquesta bombolla et pots permetre no estudiar i perdre el temps hora darrere hora a classe tota la teva vida fins als 16 anys, o els 35!, la bombolla et permet no emmalaltir gaire, no morir-te de SIDA, ser un ignorant absolut, no conèixer què vol dir treball, esforç, compromís, o què significa que cada dia pugui acabar-se tot en un moment absurd, veure com la teva ciutat queda submergida pel mar o transformada en un desert, la teva casa enterrada sota la sorra, dins aquesta bombolla tens aire condicionat, calefacció i piscina per quan fa calor, fred o qualsevol temperatura intermèdia que et molesti.

Però aquesta bombolla mica en mica es desinfla, es fa més petita i, tot i que molt més tard del que jo esperava, acabarà rebentant... i llavors serà quan entendràs tot això! Què et volíem mostrar, ensenyar, fer-te reflexionar,... despertar aquell futur ciutadà crític que els poders volen submís i els mercats manipulable!

Ets aquell vint per cent, el que ho té tot, el que no ha perdut res, el que no ha fugit de res, el que no passa gana, el que no mor o està malalt per beure aigua no potable, el que no s'eslloma per conrear una terra infèrtil amb les mans, per recercar quelcom per guanyar-te la vida en els abocadors incontrolats que el món occidental es dedica a emplenar enviant-te a casa teva la seva merda electrònica, el que no té que fer quatre hores a peu per estudiar en una escola a vint quilòmetres de casa, el que no treballa dins una mina il·legal per alimentar l'interior dels nostres mòbils, el que no viu sol i abandonat al ras,... tu ets l'escollit i la resta et sua la polla!

Cap de Creus

Cap de Creus, parc natural, àrea protegida, magnífic paratge de Tudela, "espai d'un importantíssim valor geològic i mediambiental", prohibit sortir del camí, prohibit banyar-se, prohibit tot!

Però la merda que no hi falti!

I espera que a la foto hi falten tots els idiotes i malparits amb els iots i les barques dels collons de quan faci més "caloret de l'estiu": les seves barbacoes, la seva merda per la borda, els motors i el destil·lat de petroli,... i el menyspreu més absolut pel medi que els envolta en pro de la seva alcoholització, gresca i fatxenderia perquè clar... un cop ets al mar no hi ha res prohibit!!! 

Crispetes orgàniques!

Crispetes orgàniques sense gluten ni oli de palma amb tots els tòpics possibles. El blat de moro amb l'espantaocells com abans que tot era més natural, plaques solars i molinets eòlics que no contaminen, un gran Sol que ho fa funcionar tot, fotosíntesi, ocellets, núvols, colors verds per les coses naturals i vermells per les dolentes a l'estil Mc Ronyald's.

Que bonic tot... si no fos pel tractor! Contaminació infecte! Gasos d'efecte hivernacle! Òxids de nitrogen, de sofre, nanopartícules, malalties respiratòries, compactació del sòl, consum de combustibles fòssils i dièsel subvencionat, frau!!! 

Mira que ja podien haver dibuixat un carro tirat per bous i estalviar-se els merders, però... i si encara filem més prim? Explotació animal! Metà que és tant o més destructor de l'equilibri hivernaclo-climàtic del món mundial! Es que ja ningú pensa en les pobres pistes d'esquí del Pirineu Català? On aniran a beure Moët Chandon els putus fatxes de Baqueira?

I un tractor elèctric? Podria estar perfectament alimentat per tot el corrent elèctric generat per les plaques solars i el vent que hi han dibuixats... Ara sí! Un pin pel pollós de verd!!!

Però, i la pregunta més important... el públic a qui van destinades aquestes crispetes amb tot els típics i tòpics ecolohippieveganoglutenpalmiticogistes estaran disposats a menjar-se una merda cuinada en un microones amb les seves ones infectes i mortals?

És que ningú pensa en la memòria de de l'aigua continguda en el blat de moro, i que al evaporar-se augmenta tant la pressió que fa rebentar el gra enviant a fora el que era a dins i a dins el que era a fora, i ara, un cop cuites les crispetes, estarà electromagnetitzada, microonitzada, irradiada! 

Haurem corromput la memòria de l'aigua de la crispeta a l'últim moment de la seva existència, per un capritx tecnològic que només ens aporta comoditat i rapidesa? Som així de mandrosos? La nostra gula, l'imperatiu de veure una pel·lícula, el nostre antull no pot esperar set minuts i embrutar una paella com s'ha fet tota la vida?

Ai Zanuy que has anat de llest i estas fent la teva pròpia tomba al alimentar la paranoia de quatre sonats! 

Deeeeeeeeeeeeeeeeeuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu...!

I ara justament aquest mes d'abril farà exactament 9 anys que vaig creuar a l'altre costat, al costat fosc de l'educació, i per rar que sembli, en aquesta gairebé-una-dècada mai m'havia trobat en la vessant de client al 100% amb el pack complet ni-al-temps-lliure-del-migdia-em-cal-fer-res. Tot fet, tot lligat i hores de llibertat a manta, i ara cara a cara amb el meu-antic-jo(tot-i-que-ja-sé-que-no-sóc-jo) apareixen de nou les sensacions perdudes i les reflexions. I és que més enllà de recordar com odiava treballar durant el meu temps lliure de migdia, el meu cervell ha fet tres clics.

El primer és que aquest món no ha canviat gens en gairebé 10 o 11 anys, les mateixes consignes, activitats, normes, maneres de fer,... i això és curiós ja que si mirem aquesta última dècada des de l'altre costat, en deu anys han passat moltes coses, alhora que s'han fet moltes preguntes i han aparegut forces inquietuds... però en el fons suposo que quan una cosa funciona la innovació és absurda, i que no hagi canviat en tant de temps deu ser que la cosa funciona molt (massa?) bé.

L'altre és que la situació és molt estranya, i de cop i volta jo represento tot allò que era oposat al que fèiem, no diré que ara sóc l'enemic però gairebé, i tot i que res ha canviat, i sé el que fan (i faran), i era mitjanament bo fent allò que ara alguns altres fan, ja no és el meu món i ara sóc aquell enemic, necessitat alhora i cuidat fins a l'extrem, perquè al cap i a la fi és qui paga i et munta o no pollastres...

I per últim, la tercera, són les fotos. Al tornar no he pogut evitar recordar les fotos penjades en aquest bloc, les velles entrades, el flux de gent passat... i tot i que tot passava en una altra comarca, de la qual ara mateix només m'hi separa mitja muntanya, és com tornar a ser-hi: Recordo la reflex i els escrits que vaig publicar a base de robar Wi-Fi, de nit, d'anar a dormir tard, de purga etílica... mercenari de casa de colònies! havia arribat a vomitar pres pel bourbon. L'era i els capvespres. Va ser una època interessant i ara, des de l'altre costat, no puc deixar de pensar en tot el que està girant en una mena de remolí que em xucla a un passat on "no s'hi estava tant malament", i que cal reconèixer que de vegades enyoro força més del que voldria o m'agradaria reconèixer.

Veig i recordo en una mena d'empatia nostàlgica la fi de la carrera, l'entrada al món laboral més-enllà-dels-estius, aquell bar de merda on no vaig durar ni un mes, els màsters o estudis posteriors que van caure durant aquells anys, Argentina com a clímax del 2007-2008, les lliteres i els terratrèmols, la vida sense gaires preocupacions ni cadenes,...

...però ara des de l'altre costat ja no sé si hi ha tornada enrere.

I vosaltres que em veieu des de fora, m'he convertit en allò que tant vaig odiar dins l'educació formal?

L'objectiu és no passar dels 2ºC de pujada deien que deien...

M'imagino un futur desèrtic, a nivell de sud d'Europa em refereixo, on tot es simplifica en un problema de pobres.

La gent aïllada dins casa seu, sobrevivint a base d'aire condicionat, d'un petit jardí amb piscina potser pels més afavorits. La compra per internet, com no sobre el portal d'Amazon monopoli global infinit, evita sortir al carrer. Sortir fora és absurd, de sonats, la calor acabaria amb qualsevol en qüestió de minuts. Ja no hi ha petit comerç, ni parcs, zones esportives... res a fer o veure en general. No, gràcies a internet i els drons tot es pot fer sense sortir de casa. Aliments, vicis, plaers, luxes... qualsevol cosa a un click de la mà, com si fos molt estrany ara a mitjans del 2017. Potser si algú té l'oportunitat de llogar un cotxe elèctric pot anar a fer una volta devorant la seva bateria a base de fer habitable el seu interior.

La resta de latituds inferiors (nord d'Àfrica i derivats) no ens importen i la seva destrucció implica més aigua per nosaltres. El mediterrani ens alimenta a base de dessalinitzadores, ja no importa la pluja, ni la neu. Els pantans (tant de moda a l'època del dictador) ja fa temps que van desaparèixer. Les pistes d'esquí van tancar fa molt, poc després de reconvertir-se en bike parks i tota la mandanga, tot i que diuen que per les zones més altes del Pirineu la gent pot sortir de casa a passejar de tant en tant. Diuen que els boscos d'alzines sota el pic de l'Aneto són espectaculars i que les vinyes que hi ha fan un vi prou bo...

El nord d'Europa és un popurri agredolç. Al continent asiàtic la fusió del permafrost ha portat Àntrax a Sibèria. Al món en general hi trobem ciutats engolides pel mar i masses de refugiats climàtics fugint com rates.  Mosquits i malalties tropicals al nord de França i similars,... tot i que potser si ara pogués invertir en el meu futur un petit terreny a Tromso seria interessant. Més enllà de les nit eternes a l'hivern, en un futur no massa llunyà, potser serà una de les poques latitud habitables de l'hemisferi nord gràcies al canvi climàtic que ens hem guanyat a pols.

Però bé, el canvi climàtic només és un problema de pobres mentre ens puguem pagar l'aire condicionat i la dessalinització de l'aigua. O fins i tot ni existeix i s'ho han inventat quatre malparits menja bledes bullides amb tofu, oi Mr. Trump?!

Una d'arròs.

És curiós veure com un dia per l'altre canvien les coses. Del famós arròs del delta, parc natural, zona protegida, denominació d'origen,... passem al "putu arròs del delta té un munt d'arsènic gràcies a tota la merda que s'aboca a l'Ebre, sumat a Flix on encara queda com un 20% de merda pels xanxullos del govern español, i que van supurant riu avall".

En altres paraules, pagues com 5€ per 500g d'arròs bomba mega-certificat del delta i poder fer una "paella", i al final només aconsegueixes morir una mica més ràpidament pels metalls pesants que conté.

I és que la quantitat de variables que condicionen la nostra salut i toxicitat interna cada cop són més abundants: Arsènic, plom, mercuri, disruptius hormonals, tòxics acumulats als greixos dels animals i absorbim a través de la seva llet, antibiòtics, acrilamida,... que si ho sumem a alarmismes, estudis fraudulents, interessos econòmics, hippisme i naturalisme,... la cosa encara es torna més rebuscada.

Però bé d'alguna manera s'ha d'arreglar el problema de les pensions i la bioacumulació pot ser la resposta!

Reciclatge.

Ja fa temps que en aquest bloc s'intueix un cert odi cap al reciclatge, doncs bé deixeu-m'ho aclarir...

...ODIO EL PUTU RECICLATGE!!!!!!!!!!!!!!

I potser ara sonaré com el típic metge antivacunes que mentre t'injecta una bona dosi de mercuri, virus modificats genèticament per les malèvoles farmacèutiques, potenciadors de l'autisme, antrax, poloni 237 i la discografia d'en Bisbal en un xip microscòpic creat pel CNI i la CIA, et va comentant que ell no vacuna els seus fills per A, B i pascual,... jo ambientòleg titulat em permeto la llibertat de cagar-me en el reciclatge, i fins i tot en eludir-lo quan el meu nucli familiar i amics no em veuen!

Sí, sí,... quan la gent no em mira barrejo la brossa "normal" (aquell famós contenidor gris) amb el plàstic, el vidre,... barrejo el vidre amb el paper,... arribant a nivells de clímax màxim on fins i tot llenço les piles al contenidor normal. L'oli per la pica!

Crec que si no signifiqués creuar una línia de no retorn en el meu passat educatiu, llençaria les bombetes ecològiques (aquelles que en diuen de baix consum) als marges de la carretera mentre conduiria el meu cotxe de camí a la feina.

Prenent les paraules d'un dels nostres polítics: "Mori el reciclatge!".

"I què li ha fet el reciclatge a aquest pobre desgraciat?" potser us penseu molts...

Que potser coneix la veritat i sap que veritablement el reciclatge no existeix i es barregen tots els contenidors al mateix camió, sense que es mantingui la tria feta pel ciutadà?

Doncs no! Cap llegenda urbana de merda s'ha apoderat del meu raciocini, odio el reciclatge simplement per què el trobo hipòcrita. El reciclatge és una fal·làcia que plana sobre l'arc sud-europeu, que ens culpabilitza, que ens incita a ser més respectuosos amb el medi ambient quan la condemna de la Terra no depèn del "pensa global, actua local" que se'ns repetia com un mantra en l'agenda 21 local, els inicis de Kyoto i el naixement de la sostenibilitat.

I és que quan et fas les preguntes adients tot el castell de "naipes" del reciclatge s'esfondra sota el seu propi pes.

Us heu parat a pensar mai per què reciclem?

No?

No?

No?

....

No?

Doncs bé...

No? De veritat?

Teòricament el nostre món és un sistema tancat. La matèria que el forma és limitada. També seria interessant saber que hi ha elements més abundants que d'altres, però els percentatges ara no els recordo i el llibre on els vaig llegir té un apartat on no hi estic d'acord i bé... potser en parlarem un altre dia.

Per aquest precís motiu l'antic model de societat on es comprava i es llençava ha quedat obsolet. Sempre m'ha semblat interessant plantejar la idea que les mines del segle XXII (a veure si ara no la lio amb els palets dels collons de romans), o fins i tot de mitjans del XXI, serien els nostres antics abocadors on despreocupadament vam anar llençant tots la merda que es reconvertiria en un futur pròxim en la nova mineria. És com força poètic... tot d'obrers treballant per extreure metalls, minerals, plàstics,... entre compreses sanguinolentes, mascotes momificades i palets de les orelles plens de cera.

Tornant al tema i resumint el paràgraf anterior el motiu principal pel qual reciclar és la limitació en els recursos naturals dels quals traiem les nostres matèries primeres.

Llavors, ja reflexionant una mica més enllà, caldria saber que produir una ampolla a partir de vidre reciclat o de vidre "verge" té un cost diferent. Quan nosaltres llencem el mòbil obsoletament programat al "contenidor de reciclatge" hem de saber que si tot va bé i no va a parar a Accra (Ghana), pot ser tractat en una empresa de reciclatge on en traurà els metalls preuats tal com l'or, i que aquest or té un cost de processat menor que no pas explotar-lo en una mina, treure'l de l'escòria per separar-ne la mena,...

I la primera pregunta incòmode apareix ara: Quan jo llenço el meu mòbil, del qual algú en robarà l'or, me'l paguen?... Teòricament jo l'he pagat al comprar-lo (o al pagar els infinits mesos de permanència inclosos en el magnífic preu d'oferta de la companyia de telecomunicacions).

A part per reciclar un aparell electrònic, dins del preu de la botiga, ja hi ha un impost que va destinat al seu reciclatge, per tant de la meva butxaca ja han sortit els diners destinats a l'empresa que cobreix el cost de processament de l'aparell. Llavors jo rebo la part proporcional del benefici de vendre l'or?

I ara parlem d'or ja que és la moda pot-crisi del 2008 on era més segur invertir que no pas en la banca, però i tots aquells metalls rars que només es troben en certs països (que es podrien comptar amb els dits de la mà) i són extremadament rars?

Heu sentit a parlar del Coltan? Doncs potser hauríeu de llegir més!

Una altre dada que em toca força els nassos és un dibuixet que hi ha a les llaunes de begudes. T'has fixat mai que a un lateral hi ha un dibuix on hi surt un logo "1kr". Doncs bé, això és el preu que val la llauna buida quan la tornes al contenidor de reciclatge. T'han tornat mai un cèntim per reciclar una llauna?  A mi no! Això apreciat lector només passa a aquells països on la seva moneda és la "corona", i habitualment són els nòrdics. Aquí el robatori de les nostres deixalles surt gratuït (en aquest punt del text recomanaria posar la cançó de "la polla" "badejitas, latas y paquetes", no poso l'enllaç ja que el collons de "goear" s'ha petat tot el punk del bloc).

I el plàstic? El malparit de plàstic ple de disruptors hormonals com el BPA (Bisfenol-A), i que recobreixen milers dels nostres aliments i biberons pels nostres nadons? Algú sap com es recicla el plàstic dels collons, o simplement el tires tot al contenidor groc?

T'has fixat que en alguns recipients de plàstic hi ha un número dins una mena de triangle rar? Aquest número (per regla general) com més alt és més difícil de reciclar implica que és el plàstic en qüestió. Fins i tot, dins de certs envasos de plàstic, si el fabricant el dóna les informacions de com reciclar-lo, et demana de llençar-lo al contenidor general. Com pot ser que en el propi envàs de plàstic es demani al ciutadà de no reciclar-lo, si al contenidor groc hi van els envasos? Algú ho mira això? Recicles els plàstics en funció dels seu tipus?

Si la resposta és no, llavors teòricament recicles malament. O això o hi ha una mena de màfia on les empreses de reciclatge només reciclen el que els hi va bé en funció dels seus interessos econòmics.

En aquest punt caldria comentar que la "pregunta incòmode 2" s'ha mig formulat i barrejat en l'apartat anterior.

Pregunta incòmode 3. Per quin motiu ens hem de trobar dificultats a l'hora de reciclar residus problemàtics?

Per reciclar l'oli cal que anem a la deixalleria, en la qual tenim un límit mensual de residus, i en la majoria dels casos al anar-hi ens fan mala cara. En els millors dels casos l'ajuntament ens descomptarà uns cèntims al posar biodièsel o no sé què (això del dièsel ara mateix també és un tema delicat) al cotxe. Per tal de que l'oli es recicli correctament se'ns diu que si el llencem per la pica "una gota d'oli pot contaminar 3.000.000.000 de litres d'aigua" (aproximació aproximada sense validesa científica) i a sobre afecta negativament el procés aerobi de la EDAR (estació depuradora d'aigües residuals) ja que dificulta els processos dels bacteris que descomponen la matèria orgànica que tal i qual.... i llavors un dia veus que potser untant un paper amb aquest residu tant malparit (que es fa servir per tallar el biodièsel) la llar de foc tira que flipes. Fins i tot la gestió de residus comuns d'alguna ciutat que va per incineració es veuria afavorida per llençar-lo al "gris" de manera controlada.

Si seguim evolucionant en el meu odi reciclador segueixen apareixent detalls que em toquen més els ous que per llançar el vidre calgui fer distàncies maratonianes fins al contenidor verd, com per exemple el cas del reciclatge de les bombetes de baix consum.

Sempre recordaré amb certa nostàlgia els meus anys d'ESO, on un dels garrulos de la classe que anava per jugador professional de futbol, cosa que el dispensava de fer educació física per la por de l'entrenador de que es lesionés, va rebentar un fluorescent de la classe fent l'idiota. Llavors "l'empollón" de torn se'm va girar preocupat dient "els fluorescents porten mercuri". En aquell moment, motivat per la meva ignorància retroalimentada per la nova reforma educativa, em vaig limitar a tapar el nas amb la samarreta tot dissimulant. Ningú va sortir de l'aula, cosa que potser hagués sigut la reacció més audaç. Potser algú va obriu una finestra tot i que no ho sabria assegurar.

I el mercuri? Qui pensa en el mercuri més enllà de les tonyines?

Algú ha vist un contenidor decentment preparat per acollir aquest preuat metall pesant neurotòxic?

L'últim cop que vaig veure un contenidor emmagatzemador de bombetes amb mercuri era a l'alçada de les caixes de pagament d'un supermercat i consistia en una caixa de cartró preocupantment plena de forats. Així és com reciclem els objectes potencialment contaminadors i perjudicials de la nostra salut, llençant mil·ligram rere mil·ligram de mercuri en una caixa oberta on a cada xoc de bombeta nova es pot alliberar pols amb mercuri cap els nostres organismes...?

El sistema de reciclatge actual és l'equivalent a posar la Rita Barberá com a presidenta de la comissió de la corrupció que investiga el PP español... però bé, si no reciclem els dolents som nosaltres!

Nota: Reciclar té els seus beneficis, des d'aquest bloc no es vol condicionar a ningú per què deixi de reciclar la seva merda en pro de la salut medi ambiental global i benestar del nostre planeta.
   

La...

... primera hòstia que et fots al estudiar "ciències ambientals" és quan t'expliquen que el medi ambient, la sostenibilitat, el "verdisme" es basa en l'estalvi econòmic.

Llavors de tant sentir-ho, pocs semestres més tard, la cosa s'assimila, s'interioritza i veus que veritablement la cosa va com va tot acceptant-ho. Fins i tot poc després canvies completament la teva forma de pensar, t'uneixes al bàndol que fins fa poc no comprenies, i acabes predicant als quatre vents les avantatges del ser més "ecològic" en connexió directe a la butxaca i el compte bancari. Fins i tot hi ha un punt crític en aquesta evolució on l'ecologisme més radical et comença a veure amb mals ulls. Et converteixes en una mena de traïdor, però en el fons saps que la carrera la tens tu i el món se'n pot anar a la merda. És més, en el fons saps que més enllà dels estudis encara hi ha un factor més important que condiciona el teu intel·lecte superior: la ingesta regular de proteïna animal (en contraposició de les bledes, les cols, enciams i altres éssers verds fotosintetitzadors vegano-vegeta-son-goku-tarians) que alimenta el teu cervell.

(Arribat a aquest nivell potser caldria un petit apunt per a indicar al lector que tal comparativa no té cap ànim ofensiu en contra del vegano-vegeta-son-goku-terisme, que es fa des del més ampli i profund respecte i que les opinions expressades es basen en una total certesa científica explicada en tots els llibres sobre evolució humana, més concretament en l'apartat en què els nostres avantpassats primitius al descobrir el foc i començar les barbacoes van començar amb la cocció de les preses i indirectament la millor assimilació proteica que va acabar augmentant la mida del seu cervell, cosa que va permetre unes majors capacitats intel·lectuals desencadenant l'aparició de la parla i el llenguatge).

Així doncs, reprenent la nostra història, el temps acaba passant i un cop llicenciat, amb una carrera de merda sota el braç i la branca de l'ecologisme més extrem i radical en contra, passes a enfrontar-te al món. Fins que un dia, anys més tard, tota aquesta merda ecologista-medi-ambientalista-pseudo-biològica s'enfonsa. El desengany és tant absolut i profund que les bases més antigues i primitives del teu ésser, aquelles que ja havies forjat abans de passar pel món universitari, cauen com un vulgar satèl·lit rus que portava sense funcionar en òrbita al voltat de la Terra 30 anys deixant com a únic record un cràter fumejant d'una desena de metres.

I un dia, anys més tard, tota aquesta merda ecologista-medi-ambientalista-pseudo-biològica s'enfonsa i engegues el reciclatge a la merda!

Jo ambientòleg ja immers en l'edat adulta ho confesso: El reciclatge em sua la polla!

I m'és igual si els seguidors de "bola de drac" llepa bròquils s'ofenen, si em busco enemics entre els cercles d'intel·lectuals/llicenciats gintonicofanàtics de classe mitja o passo a ser l'enemic del follet del "desenvolupament sostenible"... Jo passo.

Reciclatge no gràcies!