I tu, ja estàs col·laborant amb el projecte AINA?
divendres, 25 de febrer del 2022
dilluns, 28 de setembre del 2020
A mi la cobertura!
L'addició et consumeix. Les alertes, les alarmes, les notificacions, els avisos, les icones, els colorins a la pantalla,...
Passes hores i hores pendent de la puta pantalla del mòbil, mirant les quatre mateixes webs de merda cada 15 minuts per veure si han actualitzat algun dels seus continguts. La nova entrada!
Actualitzant l'Instagram, el Twitter, el Facebook,... per veure el darrer post, ser el primer a comentar, en fer like, a enviar una emoticona de merda. La notícia de l'últim minut per ser el més cultureta del barri!
I llavors un dia apagues el mòbil, marxes "lluny" de la civilització, et perds per les muntanyes i estàs com 48 hores sense cobertura més enllà, si tens sort, de la ratlla aquella de "trucada d'emergència".
Moments de paranoia... I si el món se n'ha anat a la merda? Si tot ha col·lapsat?
No tinc cobertura i potser m'estan trucant!
Serà el del banc oferint-me la hipoteca al 150% per sortir del cau infecte on estic de lloguer i comprar aquella merda de casa que cal restaurar per 160.000€, que tot i ser una "basura", és prou barata i en un barri poc conflictiu?
Serà el del SOC per l'oferta de feina de l'altre dia?
L'escola del nen avisant-me que s'ha fet mal? Tindrà el coronavirus? L'haurà llepat un company que SÍ té coronavirus i els seus putus pares l'han portat a l'escola tot i estar tossint tot el cap de setmana i amb febre?
Serà la meva parella trucant per explicar-me que ha eutanasiat el gat, ja que feia una estona que miolava d'una manera "estranya"?
Algun parent l'ha liat i cal anar a acomiadar-me?
Per fi es fa aquell sopar amb la colla i ara el faran sense mi? (i a sobre pensaran, encara més, que sóc un capullo).
L'empresa que m'acomiada i dilluns quedaré com un imbècil quan hi vagi a treballar?
La cita del Tinder que avui està disponible després de setmanes suplicant per una mica de caliu humà?
... (insereix paranoia a gust personal del lector)...
I llavors surts de la puta muntanya, de l'agonia, de la supervivència més bàsica on tot es basa a trobar aigua, sobreviure amb el què portes a l'esquena i no quedar-te sense aliment ni gas, a no morir de fred i trobar un lloc on dormir que no sigui gaire inundable, preocupar-te per no acabar triturat per una pedra o per l'energia potencial que has anat acumulant, les insolacions, les plantes tòxiques... decisions simples i bàsiques que deixen tota la resta en un segon pla. On tot es basa a avançar ignorant el mòbil mentre no necessitis aquella ratlleta intermitent de la "trucada d'emergència".
I finalment, al cotxe, havent purgat tots els teus fantasmes, desintoxicat, intentant donar la raó a les teves paranoies, engegues el mòbil i en el primer raig de cobertura veus que el món ha continuat girant i ningú s'ha preocupat gaire de tu, aprenent una de les poques lliçons realment útils del teu present: Apaga el colló de mòbil i deixa de malgastar el teu temps!!!
dimarts, 11 de febrer del 2020
Porqueria digital
Són les 6:10h del matí i el company ja nota la pudor a whisky del meu alè. Joder no fa ni tres hores que anava borratxo. La ressaca tot just comença ara.
Ja hi som tots i comencem a devorar kilòmetres cap al nostre destí. Si fa un parell de dies ja no ho veia massa clar avui encara menys.
Noto com encara puja una mica d’alcohol des d’algun racó del meu estómac, per un pèl que no surt tot.
Què està passant?
Fins fa poc aquesta merda era el pilar central de la meva existència i ara ni em motiva ni la respecto.
dimarts, 2 de juliol del 2019
No pot ser!
I el raspall de dents elèctric? Acceptem com a societat estimular-se el clítoris amb el raspall vibrant com si no hi hagués demà? Com si tinguéssim que eliminar un 3000% més de placa bacteriana del que és habitual? Ens imaginem un oral-B pro 6000 vibrant dins un recte en un massatge onanístic prostàtil, només determinat per la durada de la bateria, fins a destruir-la en un orgasme infinit?
I una rentadora? Puc penetrar una rentadora sense miraments emplenant a rebentar la cassoleta aquella on es posa el detergent (o el suavitzant) amb esperma? La perversió seria més infecte si en aquell moment estigués centrifugant un grapat de tangues?
I si l'aspiradora, el raspall de dents, la rentadora o la torradora tinguessin forma humana tal com una nina inflable amb quatre xips i diversos circuits elèctrics? Seria més acceptable o menys si la màquina tingués forma humana? I si no representés el que podríem definir com "forma humana adulta"?
I si el trasto tingués aparença d'animal? D'ésser mutilat? D'aberració genètica amb excedent d'extremitats i/o parts del cos? Fos una massa informe amb desenes, centenars, de forats gemegant amb un to eroticopornofestiu?
Podria atonyinar al trasto? Insultar-lo i vexar-lo? Mutilar-lo?
Destruir-lo al més pur estil "altered carbon" on el cos físic no té cap importància? O la màquina hauria de tenir drets?
Té drets un roomba? És multable cridar-li des del passadís "escombra màquina dels collons sense ànima! Fill de puta d'aspirador robòtic!"... Insultar als assistents virtuals, donar-los ordres sense demanar si-us-plau o gràcies està justificat pel fet de que són éssers inanimats i sense sentiments, o demostra una important manca de salut mental en la nostra societat?
Un robot sexual, que per cert ja es poden comprar per 10-20kdòlars, pot dir que no davant d'un intent de "relació" del seu amo? És desitjable programar fins a aquest nivell la màquina? És violable un robot? Es podrien infectar amb el virus informàtic del "mal de cap"...
La solitud justifica casar-se amb un ésser virtual? La por al rebuig o al dolor emocional es pot compensar amb l'electrònica? El meu amor és un Pikatxu de metre? Un Doraemon de peluix? Una Bulma ben dotada de làtex, servomotors i altaveus?
És com l'acudit aquell de merda dels vegans on hi ha tot d'animals en fila (lloro, hàmster, cavall, conill, gat, gos, porc, xai, gallina, vedell,...) i et demanen on és la línia del que és menjable o no. On és la línia del penetrable o del penetrador?
La tecnologia hi és, i cada cop serà millor... com ho volem gestionar?
I per si vas perdut... https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/no-pot-ser/amor-programat/video/5847808/
divendres, 19 d’abril del 2019
Odi
- Compro una merda que projecta collonades de nadal i l'enfoco a la puta porta de casa, així es projecta la imatge directament al cervell de la gent quan surt al carrer!ELS LÀSERS:
dissabte, 23 de febrer del 2019
Takeout
Ara pots fer el mateix però amb "totallòquesapgoogledetuimaipotsernot'hauriesimaginat". Així doncs aquí tens la pastilla blava i la vermella de nou davant teu! Vols saber tota la informació que té Google sobre tu? Vols entrar a Matrix de nou o vols seguir en el teu món de fantasia dins la bossa rosa de mocs?
Vinga doncs:
- Cerca al Google "Google takeout".
- Entra amb el teu compte d'usuari (si ets d'aquests que tanca la sessió de tant en tant).
- Selecciona el què vols saber del què saben de tu, escull les opcions que et vagin millor i espera a que t'arribi l'enllaç de descàrrega del fitxer creat.
Bona lectura nano!
dimarts, 12 de febrer del 2019
Monocromatisme
1- Anem a "configuració", després a "informació sobre el telèfon" i fem set-deu clics al "número de compilació". Veurem que surt una notificació i ens diu que ja som "desenvolupadors".
2- Tornem enrere al menú i veurem que apareixen opcions noves. Si anem a "Sistema" hi haurà a "opcions avançades" i en el menú desplegat "opcions per a desenvolupadors".
3- Veurem que hi ha un munt d'opcions però ens interessa "simula l'espai de color" a la part del menú "Renderització accelerada per maquinari".
4- Activem la opció de "monocromia".
Per desactivar-ho i tornar al fabulós món del color doncs tornem al menú i cliquem a "desactivat".
Ara només caldrà veure si veritablement el nostre nivell d'addicció disminueix(!!!) i quines coses ens ofereix el nou món dels "desenvolupadors" del nostre telèfon.
diumenge, 15 d’abril del 2018
Crispetes orgàniques!
dimecres, 28 de març del 2018
Matemàtiques en estat pur!
Una estació espacial xinesa caurà sobre la Terra aquest cap de setmana
diumenge, 8 d’octubre del 2017
Impresores Brother
Agafa un tros de cinta aïllant negre i tapa el quadradet transparent del cartutx que indica a la impresora quanta tinta li queda!
divendres, 6 d’octubre del 2017
dimarts, 1 d’agost del 2017
L'objectiu és no passar dels 2ºC de pujada deien que deien...
La gent aïllada dins casa seu, sobrevivint a base d'aire condicionat, d'un petit jardí amb piscina potser pels més afavorits. La compra per internet, com no sobre el portal d'Amazon monopoli global infinit, evita sortir al carrer. Sortir fora és absurd, de sonats, la calor acabaria amb qualsevol en qüestió de minuts. Ja no hi ha petit comerç, ni parcs, zones esportives... res a fer o veure en general. No, gràcies a internet i els drons tot es pot fer sense sortir de casa. Aliments, vicis, plaers, luxes... qualsevol cosa a un click de la mà, com si fos molt estrany ara a mitjans del 2017. Potser si algú té l'oportunitat de llogar un cotxe elèctric pot anar a fer una volta devorant la seva bateria a base de fer habitable el seu interior.
La resta de latituds inferiors (nord d'Àfrica i derivats) no ens importen i la seva destrucció implica més aigua per nosaltres. El mediterrani ens alimenta a base de dessalinitzadores, ja no importa la pluja, ni la neu. Els pantans (tant de moda a l'època del dictador) ja fa temps que van desaparèixer. Les pistes d'esquí van tancar fa molt, poc després de reconvertir-se en bike parks i tota la mandanga, tot i que diuen que per les zones més altes del Pirineu la gent pot sortir de casa a passejar de tant en tant. Diuen que els boscos d'alzines sota el pic de l'Aneto són espectaculars i que les vinyes que hi ha fan un vi prou bo...
El nord d'Europa és un popurri agredolç. Al continent asiàtic la fusió del permafrost ha portat Àntrax a Sibèria. Al món en general hi trobem ciutats engolides pel mar i masses de refugiats climàtics fugint com rates. Mosquits i malalties tropicals al nord de França i similars,... tot i que potser si ara pogués invertir en el meu futur un petit terreny a Tromso seria interessant. Més enllà de les nit eternes a l'hivern, en un futur no massa llunyà, potser serà una de les poques latitud habitables de l'hemisferi nord gràcies al canvi climàtic que ens hem guanyat a pols.
Però bé, el canvi climàtic només és un problema de pobres mentre ens puguem pagar l'aire condicionat i la dessalinització de l'aigua. O fins i tot ni existeix i s'ho han inventat quatre malparits menja bledes bullides amb tofu, oi Mr. Trump?!
divendres, 28 d’abril del 2017
Pregunta!
dimarts, 28 de juny del 2016
Avui...
Si ens aturem aquí tenim dos conceptes interessants. Mantenir un robot és relativament barat (un cop comprat) i per tant la robotització de la industria, tal i com ja ha passat abans, hauria d'abaratir els costos dels productes. La contra és que si qui té el robot genera la riquesa, hi haurà molta gent pobre sense poder consumir ja que en el seu moment potser no haurà pogut invertir en robots.
Això ens fa evolucionar cap a més preguntes. Si només una elit té robots no podran vendre els seus productes al poble, per tant tampoc podran generar riquesa i la seva inversió no haurà servit de res. Per altre banda si la robotització produeix molts de pobres, és possible que la manca d'esperança generi violència contra la tecnologia i el tema acabi amb bastanta sang pel mig inclosa la de l'elit amb robots.
Llavors apareixeria el concepte d'una renda mínima aportada per l'estat, o fins i tot d'una mena de comunisme on l'estat té la propietat de la indústria robòtica i tothom té el mateix salari assignat, mentre els robots fan la feina i generen la riquesa del govern. Aquest punt jo el trobo molt interessant però també sé que la cobdícia humana ho dificulta bastant...
Si seguim en aquest últim punt vol dir que la gent seria lliure de gastar el seu temps en el que volgués, i la seva existència no vindria lligada a la feina. Podríem utilitzar tota la nostra vida per fer el que ens agradés, els nostres "hobbies". Un punt negatiu d'aquest punt és que nanos de 13-14 anys no ho veuen clar, i creuen que si no treballem 8 hores al dia en una feina de merda que ens consumeix a cada hora, no podem ser feliços ni ens sentiríem realitzats.
Si això seguís per aquest camí el nostre "hobbie", i sobretot aquells lligats a la producció artesanal potser podrien ser la nova font de riquesa personal econòmicament parlant. Si tot ho fan robots l'artesania mor. Llavors què pot generar més "estatus" que un quadre fet per un humà, on el traç és totalment a l'atzar i no un vulgar robot programat per fer imperfeccions, de manera premeditada, per generar una certa humanitat en l'obra? O un jersei de llana, un objecte tallat en fusta o un plat de cuina casolana, la música...
Crec que avui en dia ja estem pagant un munt de pasta per coses "artesanals" doncs imagineu quina mena de mercat podria ser d'aquí 20 o 30 anys on ja no quedi cap feina manual al planeta i tots els productes elaborats del món tinguin el mateix patró definit per un programa informàtic, variacions individuals incloses.
O acceptaríem la producció d'una màquina com a quelcom únic i li donaríem el mateix valor que un objecte artesanal fet a mà? En el fons "l'artesà" del futur també podria fer un programa informàtic únic que generaria un objecte únic i irrepetible si un cop fet s'esborrés el fitxer... O el temps de codificar l'artesania en un codi serà tant llarg que farà la fabricació manual més ràpida i pràctica? Seria com irònic, no?
L'altre opció per sobreviure al sistema del futur seria ser un mega-crack de la robòtica-enginyeria-informàtica-programació i formar part de l'elit que ens condemnarà a la pobresa més absoluta, retroalimentant-se en la seva autarquia tecnològica menja-polles de cicle tancat de riquesa i producció i riquesa.
dilluns, 2 de maig del 2016
Newpct1
dimarts, 15 de desembre del 2015
Casualitats...
En un moment donat, guiat pel RACC i el seu homòleg espanyol, en veus unes de super "molonguis", amb notes súper altes i penses... aquesta cadira és la polla i només val com 200€!
Però llavors (com no) de nou la vida et fot un clatellot d'aquells monumentals i veus que en alguns països aquest tipus de cadireta (podem dir-ne d'escut) porten anys que estan prohibides. Prohibides! I aquí les venen com si fossin la gran revolució en la seguretat infantil dins l'automobilisme.
Llavors en l'afany insaciable pel coneixement, que ha caracteritzat l'espècie humana fins a finals del segle XX, segueixes cercant informacions i veus com l'homòleg de l'homòleg del RACC en versió nòrdica parla d'un "test plus" d'un organisme independent Danès o Suec o alguna cosa d'aquestes.
Continuant amb la recerca es parla de cadiretes amb "isofix" a contramarxa,... i un munt de paranoies que fins ara (després d'haver mirat tres-centes pàgines de cadiretes de cotxe) no havies vist mai, i que en un moment dupliquen els esforços requerits a la teva targeta de crèdit.
Amb les noves referències i models, tornant als reals clubs de l'automòbil de la nostra estimada península ibèrica, veus que aquests models "hipermegarecomanats" amb el "test plus" dels nòrdics tenen puntuacions de merda i que les desaconsellen totalment.
I llavors de nou segueixes pensant, i penses que els nòrdics amb això en saben un ou i són seriosos, i que per altre banda, tot i que ja se sap que la riba nord mediterrània/sud d'Europa és força un circ d'estúpids i mediocres, penses que el RACC és un organisme seriós, i que aquesta desinformació esbiaixada i falsa no pot ser real...
Però no... els nostres estimats clubs d'automobilisme es venen per quatre duros, ens mal informen i menteixen en pro dels seus interessos, jugant amb la vida de nanos, i rient-se de la intel·ligència del ciutadà mig que basa les seves decisions en mentides d'hipòcrites i estafadors que haurien de ser neutrals!
I en el fons quan un desgraciat posa la seva butxaca per davant de la vida dels fills del altres només em ve una paraula al cap: "ESCÒRIA!".










