Intel·lectualisme punk. Violencioteràpia. Onanisme cerebral compulsiu.
Odi visceral en ampolletes concentrades monodosis. Creativitat alcohòlica. Paranoia decadent i abstracta. Mediambientalisme de tercera regional. Raonament científic a mida de les meves opinions. Com deia el poeta: és quan em masturbo que hi veig clar.
Hi ha com una cosa (una altra) que em toca molts els nassos, i és quan es barreja qualsevol merda pseudocientífica amb l'independentisme...
Si ets un imbècil, un subnormal, un estúpid, un ignorant, un conspiranoic de merda que vols delectar el món amb el teu nombre de cromosomes per sobre de la mitjana o amb els teus dots pel Photoshop que farien plorar a l'Steve Jobs, fes-ho sense tota la porqueria catalanista de torn saturant la publicació. Que llavors qui et llegeixi associarà el teu garrulisme amb coses que no toquen i ens prendran a tots per carallots, torracollons, ximples, babaus, o "tontos del penis" com podria ser la traducció més directa del típic "gilipolles"!
Avui pel Twitter he vist el cartell dels "pastissos" editat per la Generalitat de Catalunya el 1994 i que, tot i que al forn de pa on vaig habitualment el té penjat a la paret, mai m'havia plantejat que estiguessin disponibles per Internet, que els poguessis descarregar, i depenent del cas, fins i tot demanar-los impresos.
Llavors amb els meus pseudoconeixementshomeopàticsquàntics de hacker de cinquena regional manipulant l'URL he pogut trobar força cartells més, molts dels quals em retornen a la meva adolescència... a una època on s'intentava normalitzar l'ús del català en comptes d'intentar eliminar-lo com fa actualment la nostra estimada Generalitat o putes empreses que operen dins el nostre propi territori com Veritas!
La cosa és que les adreces web dels cartells van des del número 30000 al 30330, suposant que si en van apareixent de nous, seguiran l'ordre creixent tot i que hi ha algun número sense cartell com ara el 30290.
Per veure'ls, i desconeixent totalment si hi ha algun índex o similar, es tracta de copiar l'enllaç següent i anar modificant el nombre final per totes les opcions que hi ha dels del 30.000 al 30.330 sense el punt de miler.
Potser és la quarantena, potser la decrepitud, una adolescència mal portada, el Tomatin Legacy, la 33 llunes del Portet... el YouTube que em recomana cançons de merda de la meva ESO, els hits del primer cotxe que sonaven pel radiocasset amb USB o jack de merda amb el disc-man de torn que saltava si no tenia la "memòria"... o com merda s'escrivís el nom del puto reproductor de cd portàtil.
Els Bloodhound Gang, els Blink, Green Day, Offspring, NOFX... Vídeos en resolució de merda que em transporten als 90! A una vida més simple on la guerra freda havia quasi desaparegut de les nostres ments. On tot es basava en lluitar contra un canvi climàtic "incipient". Evitable!
I ara, 20-25 anys més tard sembla que quasi t'hagis de disculpar amb els putus veïns per posar una mica de música a les 3h del matí. Que t'hagis d'amagar al teu "despatx" per estar tranquil gaudint de les cançons que van marcar la teva adolescència! Al gimnàs que t'has muntat com a bon burgès!!!
The Ballad Of Chasey Lain!
Recicla fill de puta que nosaltres ens matarem al costat d'una puta central nuclear i la farem rebentar si ens surt dels ous!
Rebentarem un putu conducte de gas natural per tocar els collons i guanyar més pasta gansa sense que ens importi que provoqui un efecte hivernacle vint-i-cinc vegades més gran que la mateixa emissió de CO2!
Que la protecció del planeta només m'importa si guanyo pasta fill de puta!
Apocalipsis nuclear a mig termini però tu recicla! Separa l'orgànic i no mengis peix que porta mercuri. Posa l'aire condicionat a 32 °C i la calefacció a 16! Del Fallout ens n'encarreguem nosaltres i si tens més de 40 anys el iodur de potassi ni el veuràs!!!
Ets un desgraciat que seguirà les nostres consignes com un imbècil pel bé comú tot i que nosaltres aturarem la guerra amb més armes i més inversió militar!
No sé per què em ve aquest títol al cap... Del rotllo "feliç aniversari"... "Ja ets una persona gran!". Masses putus anys treballant al lleure per acabar buscant una cançó absurda al YouTube massa passat de whisky. Deixem-ho córrer!
El colló de Highland Park 12 que metabolitza el meu fetge, ja que la persona encarregada d'anar a la nevera de vins no ha agafat l'Adberg Wee Beastie 5. Atzar atzarós entre un fumat de les "Islands" contra un no tan fumat de les "Orkney"...
Però en el fons el resultat és el mateix, perquè "hemos venido a emborracharnos, el resultado nos da igual..."!
I llavors, en la teva edat adulta, un cop passat l'equador de la teva vida, tot es veu més clar, més tranquil, amb una propietat que és teva.
La casa que vas voler comprar, aquella que tot i tots els seus defectes, complia amb les teves necessitats, dins el marc de la teva ideologia "hippie" de no crear noves propietats si dins el mercat ja n'hi havia de segona mà. El miratge de l'estabilitat que per un temps afebleix la ira, la rabia que creix dins teu dia a dia, el combustible del bloc, tot i que pagar un 60% d'interessos a un putu banc per tenir un crèdit de merda a 30 anys després de suplicar com un imbècil a les diferents entitats un interès més baix, o un percentatge de finançament més alt, sembla un preu massa alt per vendre la teva ànima al dimoni. Per adormir la lluita en l'estabilitat del burgès! La ràbia que vomites al no saber utilitzar encara del tot els pronoms febles!!!
Tinc una puta casa quaranta anys després d'haver sortit d'un forat, havent estudiat una puta carrera de merda, havent-me exiliat el 2008 (o 2009?) a l'Europa amb futur, agonitzant de professor de merda al meravellós món de la secundària d'un altre estat!
Saltant d'un putu pis de 80m2 a una caseta de poble del 1800 i mitjos amb més d'un centenar. Amb la nevera de vins, un despatxet/biblioteca... un gimnaset fins i tot per si ens tornen a confinar com rates!
Joder, a base de vídeos de HIIT Total Beginner 100% No Impact WorkOut All Standing Fat Burning, al final gastant-te 200€ en "terra tou" d'espuma de merda de 2,5cm tornes a ser persona!
Et montes una merda de tatami de 9m2, reciclant les peses de quan tenies 20 anys, amb una màquina de cardio de l'hòstia, nivell professional, no la porqueria barata que rebentes en dos dies, alguna cosa de gimnàs seriós, i poc després estàs fotent allà uns químics del 20, amb taco d'acer del 16 per fotre uns claus del 12 i penjar aquella taula multipresa que et provocava ereccions quan anaves a tope començant a escalar sisens, però que mai vas tenir.
40 "tacos" de merda per acabar comprant de segona mà la "top 30 Space invaders" com si de nou fossis el Mark Twight portant l'alpinisme al següent nivell durant els anys 80!
Entrena fill de puta que la palmaràs d'un atac de cor per gordo!!!
I un diumenge, després de dinar-te dues ampolles de cava, et veus conduint al supermercat 24h més proper a buscar unes coca-coles i uns dònuts com un desesperat escoltant Eina com si el món s'acabés de forma immediata. Al 25 del teu equip de so del cotxe, com si això volgués dir alguna cosa en el món dels mortals...
"Qui fa la feina
no té les eines que donen treball.
No tenim res més
que les ferides
les nostres mans són el nostre capital!".
Coca-coles que diluiran el rom en got de plàstic que t'aporta l'energia necessària per sobreviure una estona més a la piscina de casa els papes.
L'exemple suprem de la lluita obrera!!!
La lluita per sobreviure a la calor infernal que et fa suar com un fill de puta al despatxet que t'has muntat a la teva casa "prepujadadeleshipoteques" a les onze de la nit, ja que el ventilador que hi tenies està ocupat ventilant una altra habitació del forn on vius.
La perversió del moment, de l'altaveu Bluethoot per on sonen els Brams, els Esquirols amb "l'Arrels" i el "Fent camí", els inadaptats i en Cantimplora, l'obrint pas... mentre que algú crida que vol el "pelele" i qualsevol merda del mateix nivell decadent en putu espanyol, que la música que sona és una merda, i pel teu cap només et pots preguntar on és que t'has equivocat per arribar aquí, què has fet malament!
Igual que al nivell 3 del joc "Sonic the hedgehog" de la Game Gear cap allà als noranta mitjos, al "green hills".
La pantalla que avançava sense parar i et pitjava endavant sense escrúpols. Que t'obligava avançar al seu ritme o morir sense pietat. Com els condensadors de la consola 8-bits, i que si no hagués estat llençada a les escombraries, ara seria una relíquia de museu. Una joia de la història dels videojocs. Carn de Wallapop a centenars d'euros. El sobrepreu de la nostàlgia. Com la puta aigua de Vilajuïga que s'alimenta dels records de la nostra infantesa a 2€ el litre...
Com si al collons del senyor "grifols", o qui sigui que ha comprat l'empresa alt-empordanesa, li vingués de cinquanta cèntims la seva fastigosa riquesa!
El compromís que implicava acabar una història on no hi havia punts de guardat... El tot o res!
De zero a cent sense opcions de deixar-ho a mitges.
Un compromís com el que es busca avui en dia a qualsevol oferta de diari. En el paper Din-A4 d'una paret aleatòria. "Es busca cuiner. No cal experiència, només puntualitat".
"La gent plega farta del nostre despotisme, però aquest any tenim molts currículums!".
Tan simple i bàsic com el cubata d'emergència que trobes en aquell racó oblidat de la nevera. El cul de bourbon i les restes de refresc esbravat i insípid que al final hauria de ser suficientment resolutiu per catalitzar un nou text al bloc. L'última esperança nocturna de ser relativament feliç davant el fet de ser rebutjat per aquella femella que semblava més factible...
Onanisme extrem que et permet seguir navegant pel fil de la navalla, en el reconfort de veure que les teves ereccions segueixen sent funcionals. Que la puta obesitat encara no ha col·lapsat les artèries del teu penis deixant-lo inservible!
I un dia et despertes a la quarantena, escoltant el pot petit potser, la banda sonora de Matrix en el millor dels casos cercant el reconfort dels 90... La crisi que et pensaves que va començar als 35 encara es magnifica més. Et veus acumulant com un puto imbècil material de muntanya que potser mai utilitzaràs, ja que ara la felicitat ja no es basa en el fet en qüestió, sinó que amb la mateixa idea de fer quelcom la teva ment ja es veu realitzada.
Per què suar, agonitzar, patir... en una aventura absurda si pagant pel material que et faria falta i imaginant-ho dins el teu cap ja en tens prou? Alforges de bikepacking, menjar liofilitzat, tendes ultralleugeres, GPS, bombones de gas... ja tens la pujada d'adrenalina que et motiva per despertar-te l'endemà per anar a treballar i seguir dins la roda que et lliga al sistema!
I llavors tot catalitzat per un Wolfburn que no saps d'on surt, una edició de Cap d'Any que no trobes més enllà d'Andorra i que et fa pensar en un any nou xinès que no és, a la TV3, la nostra, surten els alcaldes plorant pel despoblament del seu poble...
- Al meu poble cada cop hi ha menys gent!
- No tenim fibra, ni gas, ni nens a les escoles i les hem de tancar... La gent cal que vingui!
- Som 700 habitants i la casa més barata val 500.000 €, oh no! El jovent no pot venir a viure aquí!, lloguers a 900 € per una casa que mai serà teva!!!
I al final ja semblo els meus pares, repetint dia sí i dia també la mateixa puta història. Aquella aventura que es repeteix a cada dinar de diumenge, a cada calçotada, a cada aniversari...
I és que quan els fills de puta dels meus col·legues tenien vint anys com jo, mentre jo estudiava una puta carrera de merda que no m'ha servit de quasi res més que per fugir del país i sobreviure a base de contractes de segona, ells, que es van buscar la vida a l'obra, entre el 2000 i el 2008, es van forrar a manta. Els cabrons es compraven pisos que revenien en poc mesos per un 50% més del que els havia costat.
I els imbècils com jo RENFE amunt i RENFE avall, de la meva capital de comarca amb estació de tren a la capital de comarca on hi havia la universitat. Xoriçant els diners que em donaven els pares per dinar i poder-los gastar en un gore-tex, gasolina per fugir a l'Aragó o pillar uns tascons nous...
I ara, després de tretze anys treballant com un imbècil, en l'estrat productiu de la puta societat, després de més d'una dècada de lloguer enriquint una mica més els malparits que ja tenen més d'una puta casa, vols fer el pas. Ser propietari de quelcom que et permetrà no acabar vivint sota un pont un cop et jubilis en el cas de no poder continuar pagant un lloguer.
Ara malparits, que després d'agonitzar any sí i any també, tinc quatre duros que entren cada mes al meu compte corrent, no em puc comprar una puta casa perquè no tinc 60.000 € estalviats.
No em puc comprar una puta casa que em costaria d'hipoteca 600 €, quan de lloguer pràcticament no hi ha res per aquest preu!
Però el meu poble es queda sense habitants... buaaaaaa...!!!
"L'España vaciada", els pobles sense serveis!
Els putos bancs que després de donar hipoteques al 110% o al 120 ara ja només et donen el 80%, per què allò de la bombolla va acabar malament.
El puto govern que et fot un 10% d'impostos d'una puta casa que ja està pagada per seguir cobrant dels seus xanxullos.
Quants 3%,, vull dir 10% heu cobrat per la mateixa casa?
Però clar, si tens menys de 30 anys no et cobrem l'ITP.
Toca't els ous cabronàs, els qui ara podem pagar-nos una casa i que vam patir la crisi del 2008 no som els que en tenim 30, som els que en tenim 40... Què és aquesta merda?
Som la generació alimentada a base d'universitats públiques, que quan vam tenir els títols sota el braç vam veure com el futur que ens havien promès era mentida. Que el nostre endemà s'havia destruït per la cobdícia dels desgraciats de sempre.
Un munt d'arquitectes que van acabar al LIDL, la revolució ecologista d'ambientòlegs de merda que van acabar alimentant les llistes d'ensenyament, igual que biòlegs, químics, empresarials, enginyers... muntanyes de diners públics gastats en formació que van acabar alimentant l'atur, feines no qualificades o països de l'estranger.
Països que s'alimenten de la despesa feta en altres llocs, i que a ells els permet incorporar mà d'obra qualificada a cost zero! Tu pagues la puta carrera i jo em quedo el llicenciat imbècil!!!
...
Puto Wolfburn, jo només vull el colló d'hipoteca al 90 o al 100% per comprar una casa en un poblet amb poca contaminació i on no es parli gaire, o gens, de castellà. On són els meus drets de classe mitjana! On és el meu futur?!
Aldous
Huxley va escriure el llibre "un món feliç" (Breve new world) el 1932, i
en aquest s'imaginava un món distòpic on tothom anava fent el seu dia a
dia a base de drogues que els mantenien feliços dins l'ordre social
establert. Fins i tot en una mena "d'spoiler" fulminant per tots aquells
malparits que encara no heu llegit el llibre, l'únic ésser que vol
lluitar contra el sistema acaba suïcidant-se, penjant-se d'un arbre, si
no recordo malament.
L'únic
putu imbècil que anava a contracorrent de la decadència social acaba
mort, permetent que tot acabi inalterat, que la roda segueixi girant de
la mateixa manera fins a l'infinit. Desmotivant qualsevol opció de
canvi.
I
és que ja no sé si barrejo les salamandres, els llibres del Fahrenheit,
l'Orwell del 1984 o el Dostoievski i l'Stephen King... però la gestió de
merda del país de tercera regional on vivim cada dia em fa pensar més
en la depriment literatura del primer terç i mitjans del segle XX!
Què polles passa pel cap dels subnormals que governen aquest putu país dins la gran España?
Quin és l'objectiu final del colló de departament d'educació?
El seu objectiu és fer idiotes?
Està
clar que qualsevol governant de segona desitja una població el màxim
d'estúpida per mantenir els seus xiringuitos. Que com més imbècil sigui
el poble menys problemes tindrà en fer les seves polítiques de merda...
Que el "pa i circ" que es va inventar amb els romans i Juli Cèsar ja
deixava clar quin era el camí a seguir de les "elits" per evitar que el
poble es preocupés massa per la política.
Un
clímax que al segle XXI és absurdament infinit amb totes les
plataformes de sèries i cinema, els videojocs, la realitat virtual, la
pornografia, el futbol... Ens van confinar mesos i la gent va sobreviure
a base de menjar a domicili i plataformes digitals via Internet... Mesos tancats a casa on gairebé no ens era necessari sortir al carrer. Pa i circ en la seva màxima esplendor!!!
I
llavors, veient que el poble ja ho té tot per assegurar la seva
indiferència davant una política absurda, desmotivadora i plena
d'inútils, per quin motiu encara cal fer més idiota el poble?
Quin objectiu hi ha en rebaixar més el currículum a l'ESO per obtenir ciutadans cada cop més ignorants?
Què cerca el govern en treure la filosofia, la tecnologia... rebaixant el nivell del què "s'ensenya" a les aules?
Volem encara més estúpids submisos? Que
el món feliç del Huxley funcioni sol, sense drogues, a base de cervells
buits? El "no brain no pain" de tota la vida catalitzat per "l'estat"?
Són tan garrepes els fills de puta dels nostres governants
que no es pensen gastar ni un euro en drogues per mantenir l'ordre
social més enllà dels alprazolams i diazepams habituals del CatSalut?
L'estupidesa crònica del poble que el mantindrà adormit a la submissió!
Del putu Blogger que s'ha desconnectat i ha perdut la meitat del text que continuava i que ara em fa massa mandra reescriure de memòria i que segurament no serà ni la meitat de bo que l'original.
Desar fill de puta! Desar, copiar i enganxar!!! Ni les etiquetes ni el justificat s'han guardat...
I al final, tot i que l'entrada s'ha editat a base de Miss Kittin i "algo" de trance del 2017, per anar a joc amb l'entrada una mica d'Iron Maiden.
Vaig créixer amb pel·lícules com Armageddon, Deep Impact, Space Cowboys, que van marcar un inici de l'adolescència en la seva esplendor on els mugrons se'm posaven durs amb les seves putes bandes sonores alimentades a base d'Aerosmith, una Galadriel encara força desconeguda, els Bon Jovi, el ZZ Top... Al nivell de les grans "El día de la bestia" i "Matrix".
I el que em flipa més de tot, és que en aquella època sempre anàvem a mort amb els humans!
A destruir el putu meteorit! El satèl·lit! Visca els humans! Visca els U-S-Ai que ens salva a tots de la destrucció absoluta i el caos!!! Ni un bri de dubte, de pensar que potser un gir inesperat de la pel·lícula no estaria tan malament, de creure que podria sortir alguna cosa malament més enllà d'algun sacrifici puntual que feia més èpica la història!
Fins que uns 24 anys més tard tot canvia amb un Leonardo embaixadorpelcanviclimàticalesnacionsunides DiCaprio amb la pel·lícula "No miris amunt".
Si us plau! 138 minuts de pel·lícula i al 25 ja desitges que tot se'n vagi a la merda i ens extingim els humans d'una vegada. Menys de mitja hora per trencar una adolescència, de destruir-la absolutament esmicolant els referents amb els quals vam créixer, on tots els clàssics hollywoodians de finals dels 90 col·lapsen desintegrant tot allò que representava el cinema i la humanitat...
Més de 100 minuts on se't fa llarg que arribi el meteorit i extermini tot rastre de putus humans de merda. D'imbècils i desgraciats que només foten el subnormal alimentats pels diners dels contribuents i els llepes que el segueixen. Dels collons de fanàtics menjapollesdepolíticsdemerda!!!
Meteorit, covid, éboladesida, sífilisgripAleprosa, nou virus aparegut en un búnquer militar soviètic o mutat, zoonòtic, quan un fill de puta farceixi d'esperma un peix gota trobat en descomposició a les aigües de Fukushima... arriba ja i acaba amb aquesta agonia absurda d'inútils!
Sovint veiem a les pel·lícules missatges dels "jos" del futur quan viatgen al passat.
"Ep jo del 1996, vinc del 2020, inverteix en Bitcoins malparit!".
"Què fas desgraciat, està desitjant que li mengis els morros. Torna enrere cabronàs i ensaliva-li l'esòfag!".
"Demà a la nit atura't al tercer cubata i cap a casa. Per cert, tampoc cal que obris massa la boca!!!".
"Ven-te els pisos abans del 2008".
Però no, en el present on vivim ara, i tal com sembla que dedueix la física en general, no és possible viatjar al passat, per tant, tot això no deixen de ser històries per nens petits que ens ajuden a superar les desgràcies del passat, pensar que potser hi hauria una possibilitat d'arreglar-ho tot. De superar de manera satisfactòria les situacions perdudes on vam posar la pota fins al fons de tot, o de garantir-nos un futur millor.
En canvi, el que sí que es pot fer és deixar un missatge pel meu "jo" futur. Avisar-lo per no repetir els mateixos errors que amb el temps es tornen borrosos. Evitar la reincidència absurda publicant una entrada recordatòria a la teva xarxa social preferida!
Un avís per l'infeliç que d'aquí una altra volta al Sol tornarà a intentar perdre el cul, gastar-se el sou, anant de burgès sibarita buscant els aliments més exclusius per fer especial la darrera nit de l'any, quan el que realment la fa especial és arribar a despertar-se el dia 1 per seguir l'agonia quotidiana habitual.
Com el conte del vestit nou de l'emperador que era invisible als estúpids. El foie amb tòfona insípid als ignorants i agre, tot i que caducava d'aquí a una setmana. El wagyu meravellós del qual només en poden captar les propietats organolèptiques la gent de cor pur, i que per la resta és com mastegar un bloc de mantega pomada. El "cava", que ja no sé si és espumós, Corpinat, clàssic Penedès, sidra o un "zumosol" que fa massa dies que és a la nevera, més car que et pots permetre de la janotanhumil butxaca d'interí de segona que ets, i que al final "és massa fort i/o àcid" o no lliga amb els postres.
Soc, ets i seràs jo del futur, el ximple el qual es gasta una pasta gansa del mil per un sopar de merda que al final és millor que no hagués existit. Tot de productes exclusius que t'enceguen a base de webs, notícies, articles, vídeos... de tots els altres imbècils que mantenen la roda de la mentida girant com si tots ens poguéssim veure el meravellós vestit posat, per no ser l'únic estúpid reconegut del nostre entorn.
L'absurd que separa la qualitat del producte de l'exclusivitat decebedora.
Wagyu Kobe A5 BSM 10, potser la teva cara d'orgasme de merda al vídeo de YouTube quan el proves és totalment innecessària...
Veient el nivell de l'IEC després d'acceptar aquest 2021 "no pegar brot", un cop fulminats els diacrítics, des d'aquest humil blog es volen proposar algunes noves paraules per la revisió 2022.
- SUVnormal, com a definició dels conductors de SUV's que no saben conduir un cotxe de dimensions absurdament desproporcionades per la ciutat, i que només toquen els collons a la resta d'humanitat amb la seva simple existència.
- GilipollERCs, definició per a polítics d'ERC o els seus votants. Sis per cent!!!
Com a última proposta, si acceptem que "no peguem ni brot" tot i que m'agafa un ictus cada cop que ho recordo, el "bucadill de jamo i ques" ha de ser acceptat per justícia social. Però bé, aquesta darrera potser només és un tema de jet-lag i viure 400km massa al nord...
T'has preguntat mai com transformar el teu institut en un centre modern, en quatre simples passos i sense canviar realment una merda?
Aquest és el teu post!
Pas 1: Deixar d'utilitzar la paraula "deures" i canviar-la per "tasques", "feines" o "treballs", encara que el volum real de treball a casa no canviï.
Pas 2: Aturar de "castigar" i "sancionar" i substituir-ho per "reflexionar", "pensar", "excloure" o "ajudar a la comunitat", tot i que en el fons hi segueixen havent les mateixes conseqüències davant la "disciplina".
Pas 3: Anomenar "projectes" a qualsevol activitat que es basi a treballar en grup, fabricar una ronya, fer una sortida i portar algú de fora a fer una xerrada, per molt improvisat, absurd i caòtic que sigui tot.
Pas 4: Repetir aquests passos fins que et creguis tota aquesta mentida.
Té, menja't un nou impost "verd" tret de sota la màniga ja que el teu cotxe vell contamina molt! La seva recaptació s'invertirà en polítiques ecològiques!!!
Recicla, et fotre'm microxips a la bossa d'escombraries, o uns codis QR ben xulos, per veure si ho fas bé. Si no, et tocarà pagar un impost municipal de deixalles i clavegueram més elevat que la resta.
El primer tram de l'aigua el pagaràs tant sí com no, sense importar el teu consum real. Ens sua la polla que gastis poca aigua!
Pagaràs més per la gasolina, per l'electricitat, per la carn... que el món se'n va a la merda per culpa teva!!!
I al final tota aquesta merda impositiva només genera ràbia entre el poble. Odi pel medi ambient. Pel putu planeta. Torneu-me els meus diners putus lladres, collons de polítics de merda!!!
I per cada cèntim en impost verd, un parell de litres d'oli de fregir per la pica de la cuina.
Per cada percentatge d'impostos a la gasolina, un bastonet de les orelles i dues tovalloletes humides pel vàter.
Per cada bossa de plàstic cobrada al supermercat, un parell de litres d'oli de palma i una tauleta de xocolta al rebost.
Per cada litre d'aigua no consumit però pagat, una aixeta oberta unes hores. Unes cisternes de vàter extres per veure "l'efecte coriolis" claveguera avall.
Per cada taxa absurda, per cada "ecorobatori" una agressió proporcional al medi. Que la destrucció d'allò "que volen protegir" deixi en evidència les seves polítiques absurdes que només impacten en els ciutadans.
Impost al sol, alvocats de Xile.
Una urbanització davant la costa, l'oli del cotxe al riu.
Un polític "enxufat" a una elèctrica, unes piles i bateries enterrades sota un pi.
Per cada envàs no retornable, un cubell d'escombraries variades al contenidor blau o al groc.
Per cada zona de baixes emissions sense un servei de transport públic digne i barat, uns transatlàntics de la Xina amb merdes d'euro de l'AliExpress.
I si no que els governants aturin les mentides, que deixin clar que es pixen en el planeta, i que només volen els nostres diners per omplir-se les butxaques, per mantenir-nos atrapats i que no aixequem el cap de la misèria! Fa com trenta anys que es parla del canvi climàtic, dels avisos, del que fem tard, del que cal prendre mesures... però resulta que encara som a temps d'evitar-lo! Hem de ser sostenibles!!!
Sempre em queixo del Facebook, de les xarxes "socials", de l'estupidesa humana i de la mena de "pellfinisme" que corre actualment pel món occidental tinctoteslesmevesnecesitatscobertesipucperdreeltempsfentelcapulloperl'internetqueixant-mequealgúemfaràcas... però he de reconèixer que hi segueixo entrant i, tot i que molt de tant en tant, encara em veig arrossegat com un yonki de tercera entre les pestanyes del navegador a les darreres "entrades", els "posts" per si "m'he perdut quelcom" de manera esporàdica. A posar-me al dia dels darrers safaretjos i les ximpleries del "docents en xarxa" i derivats.
I al final quan hi ets de nou et maleeixes per entrar-hi. Dels putus docents antivacunes que et vacil·len de llicenciats en ciències com si això els hi donés alguna autoritat. De com tanques la finestra abans de vomitar un "si ets un putu llicenciat en "microviologia" i creus que la vacuna de la covid és teràpia gènica, a part d'idiota, el que et cal fer és tornar el títol de la carrera a la universitat i demanar el reemborsament de la pasta que t'hi has gastat tots aquests anys!".
Dels "gilipolles" que s'ofenen per qualsevol merda, però que llavors et ploren per materials, ja que són uns inútils!!!
De la vergonya aliena que sento al saber que aquesta gent està davant una pissarra dins una aula educant els "futurs ciutadans de la nostra societat". Futurs ciutadans que un dia potser seran els teus fills!
Però al final de nou jo només soc un pobre imbècil, carn de centre privat que es va exiliar el 2009 després del col·lapse de la gran bombolla immobiliària, en veure que en acabar la carrera el món se n'havia anat a la merda per quatre malparits que es van forrar aprofitant-se dels altres. Un personatge que sembla que només es busca enemistats al no tolerar l'estupidesa dels cabrons que es dediquen a dir bajanades per la web, sabent que això un dia et pot explotar a la cara. Tornar-te en contra tot i que saps que la raó la tens tu, però que actualment la veritat ja no és un tema de qui té raó o argumenta millor, si no de qui plora més i fa soroll!
I llavors aquesta sensació és per tot arreu. Mires un documental de viatges a la teva plataforma de pagament preferida: +7, drogues, violència, sexe. I resulta que és un putu documental de merda on es foten unes birres sopant i surt un cul de vell xaruc en anar a la piscina de banys termals del poble!
De veritat que ens estem tornant tan estúpids?
El futur és una plaga d'inútils que només tindran la competència d'ofendre's i plorar per tal d'obtenir les seves ximpleries sense cap impacte real a la societat?
Per quin motiu la gent no s'ofèn quan no es pot comprar una puta casa que li costaria al mes d'hipoteca menys que el lloguer que està pagant actualment? Per quin motiu el poble no s'ofèn en veure centenars de cases abandonades podrint-se en mans de fons voltor? De què el mercat aguanti com un cabró tot i fer anys que s'enfonsa. De com els especuladors continuen fent fortunes en aprofitar-se de la misèria aliena.
Però bé, és molt més fàcil plorar per les tonteries que no tenen cap impacte en els governs, en el dia a dia del ciutadà, de l'esclau obrer que agonitza per sobreviure...
El meu cos obès heteronormatiu ha de ser acceptat per la societat i cal que morin els cànons de bellesa, els atletes "trans" estan rebentant tots els rècords de l'esport femení, però si no hi estàs d'acord ets un "transfòbic", soc un ésser nobinariasexuatbivegàanimalistaantiespecistaizoofílicdegènereneutre i m'ofèn que mengis carn! El gluten és el mal i les vacunes el dimoni!!!
Ens estem barallant per un munt de collonades, catalitzades per un govern que sap que no tindran cap impacte en el seu dia a dia. En el seu poder i els beneficis dels seus "xanxullos", i mentrestant ens tenen dividits barallant-nos per un concepte que és ben simple: "Fes el que et suï la polla amb la teva vida mentre no afectis la llibertat dels altres!!!".
Però senyor jutge, tot això és culpa del Mortlach 12 anys, The WEE WITCHIE 2.81, jo no ho volia escriure!
Dos exemples ràpids de notícies, si no recordo malament, d'aquesta setmana tot i que en podem trobar més de similars.
I llavors escoltes el poble:
- Ui, aquestes vacunes s'ha fet molt ràpidament jo no me'n fio. Esperaré uns mesos a veure què passa amb els que s'han vacunat...
- És obligatori (i legal que t'obliguin a) vacunar-se?
- Uf, jo no em vacunaré pas, passo d'aquesta merda!
- I tu, te'n fies de la vacuna? Tu te la posaries?
- A mi que em donin medicaments si agafo la covid, però que no em busquin per vacunes!
- Ves a saber quins efectes secundaris tindran... Has vist quants morts ja hi ha després de vacunar-se?
I al final veus el poble queixant-se d'unes vacunes que ens han de permetre recuperar part de la nostra normalitat pre-dos mil vint, protegir-nos de la pandèmia mundial, i alhora veus totes les rates amb un cert poder que, a la que hi ha al voltant seu una xeringa, es munten el "xanxullo" per robar-la i xutar-se-la per la vena els primers!
Tota l'elit amb un mínim de poder s'està petant tots els protocols per ser els primers immunitzats, veient el percal que ens està venint a sobre amb les noves mutacions "britàniques" i no sé quines merdes hipermegainfeccioses i més mortals encara, amb les UCIs saturades i el sistema sanitari a punt de col·lapsar, catalitzat per una incompetència política crònica que ha marcat tota la història "moderna" del putu país de merda on vivim!
I ara tampoc és que des d'aquest blog s'estigui a favor de les farmacèutiques, de les grans empreses que han preferit fer crònica la SIDA en comptes de fer recerca en vacunes, perquè desenes de milers d'euros per tractament a l'any és molt més rendible que una "vacuneta" que ja ho arregla tot.
De la merda de la talidomida, el silenci d'alguns governs que la van permetre vendre tot i saber els seus efectes sobre els fetus, de la lluita que encara mantenen les seves víctimes cada cop més escasses!
Dels experiments de la puta Bayer a l'alemanya dels anys 30 i 40.
De les clàusules secretes de la unió europea en comprar les vacunes i que hi podem trobar "perles" com aquestes:
"Una de les qüestions més polèmiques és la de la responsabilitat en cas
d’incompliments, de problemes amb l’eficàcia de les vacunes o d'efectes
secundaris. Brussel·les assegura que la responsabilitat recau en
l’empresa. Alhora, però, “per compensar els riscos potencials que prenen
les farmacèutiques a causa del poc temps per desenvolupar les vacunes,
són els estats els que indemnitzaran les empreses si hi ha problemes de
responsabilitat legal en certes condicions”.
De les ajudes públiques que han rebut aquestes empreses privades, i que ara guanyaran milions a base de fer-nos repagar les vacunes que s'ha desenvolupat amb l'ajut dels nostres diners, i que ningú en parla ni coneix els diners que s'han mogut perquè són "acords confidencials".
ES-PEC-TA-CUL-AR... però jo no em vacunaré perquè no me'n fio. No veus que vacunen primer els vells perquè si surt malament no tenen gaire a perdre?!
Cada cop entro menys al Facebook per la merda que m'hi trobo com ara aquest altre magnífic post del "docents en xarxa"!
Per què sumar dos porquets més quatre gallines és massa difícil de pensar i organitzar en una activitat. Passa'm la fitxa ja feta per Internet que soc un mandrós pagat per la generalitat, que si volgués treballar no hauria entrat a ensenyament!!!
I no sabeu el que m'ha costat tancar la finestra abans de publicar un "Segur que a la carnisseria del teu barri podreu treballar les fraccions!!!".
- Tu cometemos y si no te pasa nada son buenos.y si no te los comes no los cojas será mejor
- Ni son champiñones ni robellones no los cojas si no estás segura
- Sino tienes ni idea de bolets no aconsejes...son champiñon silvestre
- Champinyo silvestre
- Si fan olor anís y rosats per sota ve si cuan els talles es tienes de color groc millor no consumir
- Champiñon silvestre
- Champiñón sisvestre .buenísimo
- Camperoles
- Quans Agaricus son toxics....pero no,aqui son buenisimos.....quin perill de grup
Tal qual, sense filtrar ni corregir faltes d'ortografia. Facebook en estat pur. Boletaires del segle XXI. I al final les preguntes de torn són:
- On són les putes intoxicacions? On són els "mals de panxa"?
- On són els ingressats a urgències i els morts per menjar-se els bolets de merda que s'identifiquen seguint els consells aleatoris d'usuaris "anònims" de Facebook?
- Les dades estan camuflades en les estadístiques de coronavirus?
- A l'imperi català, a la TV3 del règim "la nostra", que només publica fotos de bolets que alimenten l'èxode xava cap al Pirineu, no li interessen aquestes notícies i no les fan públiques?
- Al final la gent suda de tot i els llença després de triturar una mica més el bosc, un cop veu reflectida la seva estupidesa en els comentaris de la xarxa social?
"Hola, sóc un fill de puta que no sap distingir un camagroc d'una amanita, una trompeta de la mort d'un psilocibes o una gita de bruixa, preguntaré al grup bolets.org del "carallibre" si es poden menjar. Si aquest bolet que fa tan bona pinta em matarà o no! Gràcies, gent que no conec de res!!!"
- Això és un molleric? Si el pelo i el cuino no em moriré en menjar-lo???
La democratització del bosc, darwinisme de tardor, el xavisme de "cap de setmana", l'esplendor de l'estupidesa... desgraciats que només fan créixer el meu odi interior!
I per maridar la teva ració de bolets una mica de Faust: la revenja és a la sang (2000), pel·lícula mediocre però amb una banda sonora espectacular que segueix el camí que un dia va obrir "El día de la bestia" o "Matrix"!
Avui m'ha tocat anar a un estanc "ParcelShop de no sé què" a recollir l'últim paquet de les meves compres absurdes per Internet. Feia com molts anys que no entrava en un d'aquests comerços, més enllà d'algun supermercat andorrà o l'estanc de torn que vas a cercar el típic paper per fer el putu certificat mèdic per l'administració.
Però no, aquest no era un estanc "normal", era un "mega estanc", un estanc on no hi ha lloc per altres merdes més enllà de tot el que envolta el món del tabac. No hi havia revistes, ni diaris, ni certificats diversos que alimenten el sistema a base de preus absurds i repagament... No! En aquest estanc només hi havia material fumable i per fumar a un nivell tan anadament de l'olla del yonkisme addictealtabacafulldelmil que fins i tot hi havia una mena de màscara antigàs amb una puta catximba al lloc on hi hauria l'habitual filtre, per fumar-te tota la merda que volguessis fins a morir d'asfíxia. 35€ valia la puta merda aquella a mig camí entre un record de la primera guerra mundial i una disfressa de nit sadomasoquista. El somni del fumador l'hipoxifílic.
Encenedors, vaporitzadors, estris fumetes diversos, tabacs de tots els tipus, papers de liar infinits i fets amb milions de fibres vegetals diferents, pantalles amb més anuncis de tabac i documentals explicant "com n'és de sa" fumar a manta, dels beneficis homeopàtics del monòxid de carboni, la resistència del fumador a la covid, la mentida del càncer que ens vol vendre la societat per reprimir la nostra llibertat tabaquera fumadora...
Però no, més enllà de tota la merda pro addicció, la màscara "eyes wide shut" i la parafernàlia nicotinera, el que més m'ha impactat és la mena de vitrina que emplenava totes les parets de l'estanc amb centenars, o milers, de caixes de tabac. Desenes de milers de putes caixes de cigarretes que entapissaven les parets amb totes les fotos de merda que porten els paquets per llei mostrant els "avantatges" de fumar. Imatges de pulmons negres, forats a la gola, càncers de no sé què, nens amb els pares morts pel tabac plorant, Darth Vaders de segona, esòfags infectes, dents fastigoses, impotència sexual i derivats diversos. La campanya que havia d'evitar que la gent fumés, però que la gent va evitar comprant fundes per amagar-les!
Tot era com una puta escena de cinema de sèrie B, de gore de cinquena amb milers d'imatges repugnants que t'observaven des del darrere del collons de vidre que t'impedia accedir a la preuada droga, ja que segurament molt sovint era robada.
Una mena de sala dels horrors que et recordava una puta joieria, amb totes les peces d'or i diamants fent pampallugues als teus ulls, com una carnisseria d'aquestes modernes amb entrecots de Wagyu a 5000€ el quilogram, però en versió grotesca i repugnant. De mitges merdes que ploren perquè el preu del seu paquet de tabac puja 15 cèntims i l'addicció els surt més cara.
5 minuts per recollir dos paquets ronyosos on tota aquella porqueria infecta i gratuïta et queia a sobre, et trepanava el cervell tot i ser conscient que en el fons tot allò ni et va ni et ve, ja que el tabac és una cosa que mai t'ha enganxat, que et rellisca absolutament, i que els veritables afectats del tema entren allà dia sí i dia també pixant-se'n de tot plegat. Moments on no pots deixar de pensar en tots els cabronassos que es gasten la pasta dia darrere dia en aquesta merda. En com odiaries que la teva parella fumés. En la massa humana que entra allà sudant-l'hi la polla tot a infinit amb la pasta que necessita per mantenir el vici a les butxaques. Rolex rectangulars en unes estanteries de segona on només hi veus merda, dolor i mort.
Però total, "d'algo" ens hem de morir.
La meva mare fumava durant l'embaràs i jo no he sortit tan malament!
Sovint sento la buidor, una buidor absurda i estúpida que ni l'últim CD d'Arpaviejas, ni el bourbon o la malta poden omplir... colors i ubicacions que s'amunteguen en els meus records. Oportunitats perdudes o en les que no es va saber estar a l'altura. Situacions marcades amb foc al cervell, al cor si sabés on ubicar-lo, que et recorren amb un calfred l'organisme quan hi penses. Que t'activen la sang cap al cos cavernós!
L'Escala, els Aiguamolls, Vic, Portbou, Girona, Barcelona, Deltebre, Sant Cugat, Perpinyà,... es podria fer un Google Maps amb la meva estupidesa. Amb la supèrbia que et fa pensar que sempre te'n sortiràs amb la teva. Amb els trossets "DEL MERDA" que ets.
"En la flor de la vida
y lleno de juventud
y estoy cansado como un viejo...
Sudando frente al espejo
me miraba a los ojos
y solo he visto en ello mirada de loco.
Hoy he vuelto a beber
Hoy he vuelto a beber
Hoy he vuelto a beber, otra vez"
I al final la resposta a l'exposició dels fets ha estat més tèbia del que creia per la magnitud de la paranoia... Un exemple de manual del "que sigui simpàtica amb tu no significa que li agradis". La decadència postpujada a Sant Pere de Rodes. La pregunta oblidada transformada en retòrica a l'infinit digital. La resposta a la resposta a l'estil de Schrödinger: feta i no feta al mateix temps.
I al final el meu ego infinit encara m'empeny a pensar que potser el motiu de tot plegat, de la indiferència, ha estat el distanciament social autoimposat que ha fet el seu efecte... Com un escalf de segona que evita enfonsar-me més en el fang, tot i que en el fons del meu ésser només puc pensar en com hauria estat la baixa laboral per contagi.
Abstinència, desintoxicació, el yonkisme de la primera dosis que va caure cap allà el 2001 encara dura i mai me'n podré desenganxar, la politoxicomania que es va anar acumulant a partir de llavors ja és més fàcil de suportar, tot i que aquesta darrera dosi encara la caldrà pair un temps.
Ressaca alleugerida per la manca de xarxes socials.
"Papá, estoy, enganchado a la heroína
papá, estoy, chutándome todos los días
papá, estoy, enganchado a la heroína
papá, estoy, robándole al abuelo parches de morfina"
I en el fons el dubte, la por, és davant del "i si tot rebentés", sabria estar a l'altura de la situació? Començar de zero seria possible o només hi hauria solitud a l'horitzó? Veient l'última dècada de fets tot fa pensar que seria força complicat el fet de tirar endavant, la inèrcia, la resiliència de tot plegat que m'ha permès avançar fins on sóc ara potser ja ha arribat a la seva fi, i llavors què? De nou el buit, l'ansietat, el voler i no poder, l'intent fallit que em torna a la Terra, el qui, el què, l'on. El retorn a la realitat de l'escòria asocial que no podrà remuntar després de la caiguda. Sortir de la petitesa en què s'ha convertit el meu món. L'empatia, la comprensió del tot plegat amic meu...
L'addició et consumeix. Les alertes, les alarmes, les notificacions, els avisos, les icones, els colorins a la pantalla,...
Passes hores i hores pendent de la puta pantalla del mòbil, mirant les quatre mateixes webs de merda cada 15 minuts per veure si han actualitzat algun dels seus continguts. La nova entrada!
Actualitzant l'Instagram, el Twitter, el Facebook,... per veure el darrer post, ser el primer a comentar, en fer like, a enviar una emoticona de merda. La notícia de l'últim minut per ser el més cultureta del barri!
I llavors un dia apagues el mòbil, marxes "lluny" de la civilització, et perds per les muntanyes i estàs com 48 hores sense cobertura més enllà, si tens sort, de la ratlla aquella de "trucada d'emergència".
Moments de paranoia... I si el món se n'ha anat a la merda? Si tot ha col·lapsat?
No tinc cobertura i potser m'estan trucant!
Serà el del banc oferint-me la hipoteca al 150% per sortir del cau infecte on estic de lloguer i comprar aquella merda de casa que cal restaurar per 160.000€, que tot i ser una "basura", és prou barata i en un barri poc conflictiu?
Serà el del SOC per l'oferta de feina de l'altre dia?
L'escola del nen avisant-me que s'ha fet mal? Tindrà el coronavirus? L'haurà llepat un company que SÍ té coronavirus i els seus putus pares l'han portat a l'escola tot i estar tossint tot el cap de setmana i amb febre?
Serà la meva parella trucant per explicar-me que ha eutanasiat el gat, ja que feia una estona que miolava d'una manera "estranya"?
Algun parent l'ha liat i cal anar a acomiadar-me?
Per fi es fa aquell sopar amb la colla i ara el faran sense mi? (i a sobre pensaran, encara més, que sóc un capullo).
L'empresa que m'acomiada i dilluns quedaré com un imbècil quan hi vagi a treballar?
La cita del Tinder que avui està disponible després de setmanes suplicant per una mica de caliu humà?
... (insereix paranoia a gust personal del lector)...
I llavors surts de la puta muntanya, de l'agonia, de la supervivència més bàsica on tot es basa a trobar aigua, sobreviure amb el què portes a l'esquena i no quedar-te sense aliment ni gas, a no morir de fred i trobar un lloc on dormir que no sigui gaire inundable, preocupar-te per no acabar triturat per una pedra o per l'energia potencial que has anat acumulant, les insolacions, les plantes tòxiques... decisions simples i bàsiques que deixen tota la resta en un segon pla. On tot es basa a avançar ignorant el mòbil mentre no necessitis aquella ratlleta intermitent de la "trucada d'emergència".
I finalment, al cotxe, havent purgat tots els teus fantasmes, desintoxicat, intentant donar la raó a les teves paranoies, engegues el mòbil i en el primer raig de cobertura veus que el món ha continuat girant i ningú s'ha preocupat gaire de tu, aprenent una de les poques lliçons realment útils del teu present: Apaga el colló de mòbil i deixa de malgastar el teu temps!!!
Pd.- Potser aquí ja em repeteixo més que l'all, però saps que pots posar el mòbil en blanc i negre (escala de grisos) i llavors ja no li faràs tant de cas? Abans calia fer no sé quina paranoia de procés, ara l'opció ja et surt al menú on tens la wifi, el GPS i similars... en el meu cas és a "mode hora de dormir".
Al partir
-
Estábamos de pie, quietos, sin mediar palabra. Ante nosotros se imponían
las cuatro columnas de Bellaterra. Un lugar que siempre que podía evitaba.
Evita...
Brioix!
-
L'altre dia vam fer massa de brioix per practicar el tema coques de Sant
Joan (i de passada estrenar el ChickenAid), i amb la que va sobrar n'hem
fet coses...
Homes i dones del cap dret.
-
Mola…
Mola que ahir fóssim dos milions. ( O un i mig, o 600.000, o cinc o sis).
Molen totes les raons racionals i òbvies que ens van moure ahir… fins a
...
Mendozinos y Mendozinas!!!!!!!
-
Ja som a Medoza, vam arribar ahir sobre la 1h després de fer com 1400km de
carretera des de Madryn. El cotxe ha passat la "revisió" de la Hertz i ens
han t...
