Es van refundar per posar al capdavant de l'associació uns fills de puta del mateix calibre que els que van (fer?) plegar per explotadors i assetjadors. Potser ara són una mica més inútils que els altres, però igual de malparits. Amb la mateixa manera de fer de l'empresa marca la casa.
Canviar-ho tot per no canviar res.
Per continuar fent ignorants, cobrar les subvencions i mantenir la guingueta de sempre censurant qualsevol debat intern que vagi en contra de la línia oficial.
Fa tants anys que vaig "creant" entrades en aquest bloc que ja no sé quants cops em puc estar repetint. Quantes voltes a les mateixes idees decadents puc estar donant en la magnitud creixent d'aquesta bèstia que intento mantenir viva en l'agonia. L'esperança que tinc que la maduresa que vaig adquirint amb el pas dels anys em porti a noves reflexions, noves entrades, que es van ajustant a l'edat que vaig acumulant, a la meva maduresa, evitant recaure sempre en els mateixos tòpics i temes... Intentar no acabar com qualsevol vell, qualsevol parent d'edat avançada, que a la sobretaula sempre ens explica les mateixes anècdotes de sempre, i que al final només sorprenen a la nova nova parella que entra a casa després d'una altra ruptura amorosa absurda i fugaç...
I aquí és on ara dubto si ja algun cop havia fet alguna entrada de Sant Jordi, San Jorge com diuen els subnormals que ens volen destruir com a poble intentant ajustar la història a la seva realitat de merda. Sé que això va sortir per alguna xarxa social meva, però mantinguen-se al marge del Blogspot que ara el corrector em marca com a falta i pel Google apareix com a Blogger!
I a part de tots els fills de puta que et desitgen un "feliç" Sant Jordi, perquè és molt difícil dir "bon" tal com hem anat aprenent a dir abans de "Nadal", una altra cosa que em treu molt de polleguera en aquestes dates assenyalades d'abril és els collons de pa de Sant Jordi...
No pel seu gust boníssim (si està ben fet), ni per ser quelcom efímer que només pots provar uns dies assenyalats de l'any, ni per la seva bellesa... El que m'empipa moltíssim d'aquest pa malxinat és la manera que té de trencar-se!
Hi ha com una cosa (una altra) que em toca molts els nassos, i és quan es barreja qualsevol merda pseudocientífica amb l'independentisme...
Si ets un imbècil, un subnormal, un estúpid, un ignorant, un conspiranoic de merda que vols delectar el món amb el teu nombre de cromosomes per sobre de la mitjana o amb els teus dots pel Photoshop que farien plorar a l'Steve Jobs, fes-ho sense tota la porqueria catalanista de torn saturant la publicació. Que llavors qui et llegeixi associarà el teu garrulisme amb coses que no toquen i ens prendran a tots per carallots, torracollons, ximples, babaus, o "tontos del penis" com podria ser la traducció més directa del típic "gilipolles"!
Mira mama soc especial i sé la veritat!!!
Potser és la quarantena, potser la decrepitud, una adolescència mal portada, el Tomatin Legacy, la 33 llunes del Portet... el YouTube que em recomana cançons de merda de la meva ESO, els hits del primer cotxe que sonaven pel radiocasset amb USB o jack de merda amb el disc-man de torn que saltava si no tenia la "memòria"... o com merda s'escrivís el nom del puto reproductor de cd portàtil.
Els Bloodhound Gang, els Blink, Green Day, Offspring, NOFX... Vídeos en resolució de merda que em transporten als 90! A una vida més simple on la guerra freda havia quasi desaparegut de les nostres ments. On tot es basava en lluitar contra un canvi climàtic "incipient". Evitable!
I ara, 20-25 anys més tard sembla que quasi t'hagis de disculpar amb els putus veïns per posar una mica de música a les 3h del matí. Que t'hagis d'amagar al teu "despatx" per estar tranquil gaudint de les cançons que van marcar la teva adolescència! Al gimnàs que t'has muntat com a bon burgès!!!
The Ballad Of Chasey Lain!
Recicla fill de puta que nosaltres ens matarem al costat d'una puta central nuclear i la farem rebentar si ens surt dels ous!
Rebentarem un putu conducte de gas natural per tocar els collons i guanyar més pasta gansa sense que ens importi que provoqui un efecte hivernacle vint-i-cinc vegades més gran que la mateixa emissió de CO2!
Que la protecció del planeta només m'importa si guanyo pasta fill de puta!
Apocalipsis nuclear a mig termini però tu recicla! Separa l'orgànic i no mengis peix que porta mercuri. Posa l'aire condicionat a 32 °C i la calefacció a 16! Del Fallout ens n'encarreguem nosaltres i si tens més de 40 anys el iodur de potassi ni el veuràs!!!
Ets un desgraciat que seguirà les nostres consignes com un imbècil pel bé comú tot i que nosaltres aturarem la guerra amb més armes i més inversió militar!
Som uns genis de la política internacional!!
Visca l'ESO i el metavers...
Però "the roof is on fire"!!!
No sé per què em ve aquest títol al cap... Del rotllo "feliç aniversari"... "Ja ets una persona gran!". Masses putus anys treballant al lleure per acabar buscant una cançó absurda al YouTube massa passat de whisky. Deixem-ho córrer!
El colló de Highland Park 12 que metabolitza el meu fetge, ja que la persona encarregada d'anar a la nevera de vins no ha agafat l'Adberg Wee Beastie 5. Atzar atzarós entre un fumat de les "Islands" contra un no tan fumat de les "Orkney"...
Però en el fons el resultat és el mateix, perquè "hemos venido a emborracharnos, el resultado nos da igual..."!
I llavors, en la teva edat adulta, un cop passat l'equador de la teva vida, tot es veu més clar, més tranquil, amb una propietat que és teva.
La casa que vas voler comprar, aquella que tot i tots els seus defectes, complia amb les teves necessitats, dins el marc de la teva ideologia "hippie" de no crear noves propietats si dins el mercat ja n'hi havia de segona mà. El miratge de l'estabilitat que per un temps afebleix la ira, la rabia que creix dins teu dia a dia, el combustible del bloc, tot i que pagar un 60% d'interessos a un putu banc per tenir un crèdit de merda a 30 anys després de suplicar com un imbècil a les diferents entitats un interès més baix, o un percentatge de finançament més alt, sembla un preu massa alt per vendre la teva ànima al dimoni. Per adormir la lluita en l'estabilitat del burgès! La ràbia que vomites al no saber utilitzar encara del tot els pronoms febles!!!
Tinc una puta casa quaranta anys després d'haver sortit d'un forat, havent estudiat una puta carrera de merda, havent-me exiliat el 2008 (o 2009?) a l'Europa amb futur, agonitzant de professor de merda al meravellós món de la secundària d'un altre estat!
Saltant d'un putu pis de 80m2 a una caseta de poble del 1800 i mitjos amb més d'un centenar. Amb la nevera de vins, un despatxet/biblioteca... un gimnaset fins i tot per si ens tornen a confinar com rates!
Joder, a base de vídeos de HIIT Total Beginner 100% No Impact WorkOut All Standing Fat Burning, al final gastant-te 200€ en "terra tou" d'espuma de merda de 2,5cm tornes a ser persona!
Et montes una merda de tatami de 9m2, reciclant les peses de quan tenies 20 anys, amb una màquina de cardio de l'hòstia, nivell professional, no la porqueria barata que rebentes en dos dies, alguna cosa de gimnàs seriós, i poc després estàs fotent allà uns químics del 20, amb taco d'acer del 16 per fotre uns claus del 12 i penjar aquella taula multipresa que et provocava ereccions quan anaves a tope començant a escalar sisens, però que mai vas tenir.
40 "tacos" de merda per acabar comprant de segona mà la "top 30 Space invaders" com si de nou fossis el Mark Twight portant l'alpinisme al següent nivell durant els anys 80!
Entrena fill de puta que la palmaràs d'un atac de cor per gordo!!!
I un diumenge, després de dinar-te dues ampolles de cava, et veus conduint al supermercat 24h més proper a buscar unes coca-coles i uns dònuts com un desesperat escoltant Eina com si el món s'acabés de forma immediata. Al 25 del teu equip de so del cotxe, com si això volgués dir alguna cosa en el món dels mortals...
"Qui fa la feina
no té les eines que donen treball.
No tenim res més
que les ferides
les nostres mans són el nostre capital!".
Coca-coles que diluiran el rom en got de plàstic que t'aporta l'energia necessària per sobreviure una estona més a la piscina de casa els papes.
L'exemple suprem de la lluita obrera!!!
La lluita per sobreviure a la calor infernal que et fa suar com un fill de puta al despatxet que t'has muntat a la teva casa "prepujadadeleshipoteques" a les onze de la nit, ja que el ventilador que hi tenies està ocupat ventilant una altra habitació del forn on vius.
La perversió del moment, de l'altaveu Bluethoot per on sonen els Brams, els Esquirols amb "l'Arrels" i el "Fent camí", els inadaptats i en Cantimplora, l'obrint pas... mentre que algú crida que vol el "pelele" i qualsevol merda del mateix nivell decadent en putu espanyol, que la música que sona és una merda, i pel teu cap només et pots preguntar on és que t'has equivocat per arribar aquí, què has fet malament!
Igual que al nivell 3 del joc "Sonic the hedgehog" de la Game Gear cap allà als noranta mitjos, al "green hills".
La pantalla que avançava sense parar i et pitjava endavant sense escrúpols. Que t'obligava avançar al seu ritme o morir sense pietat. Com els condensadors de la consola 8-bits, i que si no hagués estat llençada a les escombraries, ara seria una relíquia de museu. Una joia de la història dels videojocs. Carn de Wallapop a centenars d'euros. El sobrepreu de la nostàlgia. Com la puta aigua de Vilajuïga que s'alimenta dels records de la nostra infantesa a 2€ el litre...
Com si al collons del senyor "grifols", o qui sigui que ha comprat l'empresa alt-empordanesa, li vingués de cinquanta cèntims la seva fastigosa riquesa!
El compromís que implicava acabar una història on no hi havia punts de guardat... El tot o res!
De zero a cent sense opcions de deixar-ho a mitges.
Un compromís com el que es busca avui en dia a qualsevol oferta de diari. En el paper Din-A4 d'una paret aleatòria. "Es busca cuiner. No cal experiència, només puntualitat".
"La gent plega farta del nostre despotisme, però aquest any tenim molts currículums!".
Tan simple i bàsic com el cubata d'emergència que trobes en aquell racó oblidat de la nevera. El cul de bourbon i les restes de refresc esbravat i insípid que al final hauria de ser suficientment resolutiu per catalitzar un nou text al bloc. L'última esperança nocturna de ser relativament feliç davant el fet de ser rebutjat per aquella femella que semblava més factible...
Onanisme extrem que et permet seguir navegant pel fil de la navalla, en el reconfort de veure que les teves ereccions segueixen sent funcionals. Que la puta obesitat encara no ha col·lapsat les artèries del teu penis deixant-lo inservible!
Culpables!!!
La banalitat ens fa feliços, evita que el nostre cervell funcioni amb els consegüents efectes col·laterals que això té...
... i què hi ha més banal que el magnífic anunci del "tinto de verano Don Simon"?
Espectacular!!! Veure'l és tornar a viure als 90, poder tornar a gaudir del tabac als bars, sentir la pudor del fum que impregnava la teva roba després de sortir de festa una estona a l'estiu. Poder xalar amb la tranquil·litat que sentíem tots al viure en un món on encara no existia el canvi climàtic, devastat per la SIDA i els yonkis, però sense coronavirus ni mascaretes. Amb pocs antivacunes i encara menys terraplanistes. On "dislèxia" i "autisme" eren paraules que encara no sortien al diccionari.
Un anunci que ens transporta a una vida més humil, més simple i menys problemàtica.
Sense mòbils ni xarxes socials, sense Internet, en un món que encara no coneixia la crisi immobiliària, on no calia fer fotos del plat de merda que estava a punt de surar dins els sucs gàstrics del teu estómac, ni ensenyar carn al TikTok ni a l'Instagram, sense viatges en avió per quatre duros, ni la pujada de preus que va comportar l'arribada de l'euro, ni la bilis que desborda Twitter, on la globalització encara no ens havia corromput, on quan encara confiàvem en els polítics i el fet de poder construir un món millor!
La felicitat absoluta que es pot resumir en quatre frases inalterades dècada rere dècada:
- Tinto de verano Don Simón!
- Tinto de verano hay que beber!
- Tinto de verano pa'l calor!
- Fiesta Don Simón!
I com no el gran "bebe vinaxo" tot i que això ja és una altra lliga!
Vaig créixer amb pel·lícules com Armageddon, Deep Impact, Space Cowboys, que van marcar un inici de l'adolescència en la seva esplendor on els mugrons se'm posaven durs amb les seves putes bandes sonores alimentades a base d'Aerosmith, una Galadriel encara força desconeguda, els Bon Jovi, el ZZ Top... Al nivell de les grans "El día de la bestia" i "Matrix".
I el que em flipa més de tot, és que en aquella època sempre anàvem a mort amb els humans!
A destruir el putu meteorit! El satèl·lit! Visca els humans! Visca els U-S-Ai que ens salva a tots de la destrucció absoluta i el caos!!! Ni un bri de dubte, de pensar que potser un gir inesperat de la pel·lícula no estaria tan malament, de creure que podria sortir alguna cosa malament més enllà d'algun sacrifici puntual que feia més èpica la història!
Fins que uns 24 anys més tard tot canvia amb un Leonardo embaixadorpelcanviclimàticalesnacionsunides DiCaprio amb la pel·lícula "No miris amunt".
Si us plau! 138 minuts de pel·lícula i al 25 ja desitges que tot se'n vagi a la merda i ens extingim els humans d'una vegada. Menys de mitja hora per trencar una adolescència, de destruir-la absolutament esmicolant els referents amb els quals vam créixer, on tots els clàssics hollywoodians de finals dels 90 col·lapsen desintegrant tot allò que representava el cinema i la humanitat...
Més de 100 minuts on se't fa llarg que arribi el meteorit i extermini tot rastre de putus humans de merda. D'imbècils i desgraciats que només foten el subnormal alimentats pels diners dels contribuents i els llepes que el segueixen. Dels collons de fanàtics menjapollesdepolíticsdemerda!!!
Meteorit, covid, éboladesida, sífilisgripAleprosa, nou virus aparegut en un búnquer militar soviètic o mutat, zoonòtic, quan un fill de puta farceixi d'esperma un peix gota trobat en descomposició a les aigües de Fukushima... arriba ja i acaba amb aquesta agonia absurda d'inútils!
Sovint veiem a les pel·lícules missatges dels "jos" del futur quan viatgen al passat.
"Ep jo del 1996, vinc del 2020, inverteix en Bitcoins malparit!".
"Què fas desgraciat, està desitjant que li mengis els morros. Torna enrere cabronàs i ensaliva-li l'esòfag!".
"Demà a la nit atura't al tercer cubata i cap a casa. Per cert, tampoc cal que obris massa la boca!!!".
"Ven-te els pisos abans del 2008".
Però no, en el present on vivim ara, i tal com sembla que dedueix la física en general, no és possible viatjar al passat, per tant, tot això no deixen de ser històries per nens petits que ens ajuden a superar les desgràcies del passat, pensar que potser hi hauria una possibilitat d'arreglar-ho tot. De superar de manera satisfactòria les situacions perdudes on vam posar la pota fins al fons de tot, o de garantir-nos un futur millor.
En canvi, el que sí que es pot fer és deixar un missatge pel meu "jo" futur. Avisar-lo per no repetir els mateixos errors que amb el temps es tornen borrosos. Evitar la reincidència absurda publicant una entrada recordatòria a la teva xarxa social preferida!
Un avís per l'infeliç que d'aquí una altra volta al Sol tornarà a intentar perdre el cul, gastar-se el sou, anant de burgès sibarita buscant els aliments més exclusius per fer especial la darrera nit de l'any, quan el que realment la fa especial és arribar a despertar-se el dia 1 per seguir l'agonia quotidiana habitual.
Com el conte del vestit nou de l'emperador que era invisible als estúpids. El foie amb tòfona insípid als ignorants i agre, tot i que caducava d'aquí a una setmana. El wagyu meravellós del qual només en poden captar les propietats organolèptiques la gent de cor pur, i que per la resta és com mastegar un bloc de mantega pomada. El "cava", que ja no sé si és espumós, Corpinat, clàssic Penedès, sidra o un "zumosol" que fa massa dies que és a la nevera, més car que et pots permetre de la janotanhumil butxaca d'interí de segona que ets, i que al final "és massa fort i/o àcid" o no lliga amb els postres.
Soc, ets i seràs jo del futur, el ximple el qual es gasta una pasta gansa del mil per un sopar de merda que al final és millor que no hagués existit. Tot de productes exclusius que t'enceguen a base de webs, notícies, articles, vídeos... de tots els altres imbècils que mantenen la roda de la mentida girant com si tots ens poguéssim veure el meravellós vestit posat, per no ser l'únic estúpid reconegut del nostre entorn.
L'absurd que separa la qualitat del producte de l'exclusivitat decebedora.
Wagyu Kobe A5 BSM 10, potser la teva cara d'orgasme de merda al vídeo de YouTube quan el proves és totalment innecessària...
Veient el nivell de l'IEC després d'acceptar aquest 2021 "no pegar brot", un cop fulminats els diacrítics, des d'aquest humil blog es volen proposar algunes noves paraules per la revisió 2022.
- SUVnormal, com a definició dels conductors de SUV's que no saben conduir un cotxe de dimensions absurdament desproporcionades per la ciutat, i que només toquen els collons a la resta d'humanitat amb la seva simple existència.
- GilipollERCs, definició per a polítics d'ERC o els seus votants. Sis per cent!!!
Com a última proposta, si acceptem que "no peguem ni brot" tot i que m'agafa un ictus cada cop que ho recordo, el "bucadill de jamo i ques" ha de ser acceptat per justícia social. Però bé, aquesta darrera potser només és un tema de jet-lag i viure 400km massa al nord...
Té, menja't un nou impost "verd" tret de sota la màniga ja que el teu cotxe vell contamina molt! La seva recaptació s'invertirà en polítiques ecològiques!!!
Recicla, et fotre'm microxips a la bossa d'escombraries, o uns codis QR ben xulos, per veure si ho fas bé. Si no, et tocarà pagar un impost municipal de deixalles i clavegueram més elevat que la resta.
El primer tram de l'aigua el pagaràs tant sí com no, sense importar el teu consum real. Ens sua la polla que gastis poca aigua!
Pagaràs més per la gasolina, per l'electricitat, per la carn... que el món se'n va a la merda per culpa teva!!!
I al final tota aquesta merda impositiva només genera ràbia entre el poble. Odi pel medi ambient. Pel putu planeta. Torneu-me els meus diners putus lladres, collons de polítics de merda!!!
I per cada cèntim en impost verd, un parell de litres d'oli de fregir per la pica de la cuina.
Per cada percentatge d'impostos a la gasolina, un bastonet de les orelles i dues tovalloletes humides pel vàter.
Per cada bossa de plàstic cobrada al supermercat, un parell de litres d'oli de palma i una tauleta de xocolta al rebost.
Per cada litre d'aigua no consumit però pagat, una aixeta oberta unes hores. Unes cisternes de vàter extres per veure "l'efecte coriolis" claveguera avall.
Per cada taxa absurda, per cada "ecorobatori" una agressió proporcional al medi. Que la destrucció d'allò "que volen protegir" deixi en evidència les seves polítiques absurdes que només impacten en els ciutadans.
Impost al sol, alvocats de Xile.
Una urbanització davant la costa, l'oli del cotxe al riu.
Un polític "enxufat" a una elèctrica, unes piles i bateries enterrades sota un pi.
Per cada envàs no retornable, un cubell d'escombraries variades al contenidor blau o al groc.
Per cada zona de baixes emissions sense un servei de transport públic digne i barat, uns transatlàntics de la Xina amb merdes d'euro de l'AliExpress.
I si no que els governants aturin les mentides, que deixin clar que es pixen en el planeta, i que només volen els nostres diners per omplir-se les butxaques, per mantenir-nos atrapats i que no aixequem el cap de la misèria! Fa com trenta anys que es parla del canvi climàtic, dels avisos, del que fem tard, del que cal prendre mesures... però resulta que encara som a temps d'evitar-lo! Hem de ser sostenibles!!!
Sostenibles...
I abans que el meu fetge exploti de nou per l'etanol acumulat, un darrer impuls elèctric creua el meu cervell. L'epitafi que dona sentit a una vida absurda i poc productiva per la humanitat.
- No! Cada cop que veig un àlien amb forma humana em fa pensar que tot és una mentida. Un muntatge de segona amb quatre càmeres de pèssima resolució i ninots de goma! O us penseu que un ésser forjat en l'evolució d'un planeta a milions d'anys llum d'aquí acabaria desenvolupant una estructura corporal similar a la humana. Dos braços, dues cames, dos ulls al cap, dos petits orificis nasals...
Un ésser criat en un planeta amb condicions diferents de les de casa nostra, amb una selecció natural totalment aleatòria,...
Quants éssers vius hi ha a la Terra? Quants d'aquests éssers vius tenen aparença humana? Som la norma o l'excepció?
Ara repeteix-te la pregunta però sense mirar-te al melic. Dels milions d'organismes que hi ha al nostre món quants tenen dos braços, dues cames, un cap amb dos ulls, un nas,...
Per què un àlien ha d'acabar amb una forma com la nostra quan potser tindria més opcions a assemblar-se a un calamar, un escarabat o un peix de les profunditats amb catorze potes.
Som el producte, el residu per dir-ho d'una manera suau, de diverses extincions on ha desaparegut entre el 70 i 90% de la vida del planeta. Som la xusma infecta que s'autodestruirà després d'uns pocs milers d'any evolucionant un cop vam començar a dominar el foc i les eines. Quin èxit representa això de ser "intel·ligent"?
Oh! Era tan intel·ligent que es va autodestruir!!! Feu-li una puta placa en memòria a la súperilladeplàstic que sura al pacífic. A Txernòbil o Fukushima. A Onkalo o a qualsevol illa submergida pel canvi climàtic. A un pot de mercuri bioacumulat a base de peix blau.
Per quins collons de nassos un extraterrestre hauria de venir a visitar-nos a la Terra per posar-nos tubs pel cul? Quin interès pot tenir la nostra flora intestinal? Quins secrets poden amagar els nostres còlons que puguin interessar tant als organismes intergalàctics???
La puta, tenen la tecnologia per viatjar distàncies impossibles pels humans, i venen a rebuscar als nostres budells les restes del kebab que vam sopar abans-d'ahir? (Potser tu també acabaves de descobrir que abans-d'ahir porta un guió al mig?)
I els altres animals? També exploren aparells digestius d'altres organismes com ara gats, serps, pardals,... o el seu fetitxisme és pels nostres anus en concret, els de l'Homo sapiens? L'alienígena serà sodomita o no serà? Potser els ha confós el concepte "homo" i tenen unes expectatives que superen la trista realitat?
Potser si jo tingués la clau per fer viatges intergalàctics, més que anar a abduir humans per fer realitat les meves fantasies alienigenoeroticofestives potser aprofitaria per dominar aquella civilització inferior. Tal com els espanyols a les Amèriques el 1492, els Europeus a l'Àfrica i l'Àsia amb la colonització, el "primer" món amb el "tercer"...
- Però, i si veiem les similituds en la forma humana i la dels àliens com un fenomen de convergència evolutiva? És a dir, que el fet de tenir braços per manipular les eines és un avantatge tan gran, que és imprescindible pel pas a "l'ésser intel·ligent". Igual que el bipedisme que permet veure millor els depredadors, per tant millorar la supervivència de l'organisme, i a sobre permet alliberar els braços reforçant el primer punt...
La seva forma "humanoide" més que un engany de la manipulació de quatre paràsits que viuen de la mentida és el camí més lògic que té l'evolució? Com el fet que molts organismes que viuen en la foscor, tot i viure en diferents indrets de la Terra i siguin de diferents espècies, acaben tenint extremitats més llargues per tal de palpar a més distància i captar més informacions d'un medi que no poden veure?
-...
Sempre em queixo del Facebook, de les xarxes "socials", de l'estupidesa humana i de la mena de "pellfinisme" que corre actualment pel món occidental tinctoteslesmevesnecesitatscobertesipucperdreeltempsfentelcapulloperl'internetqueixant-mequealgúemfaràcas... però he de reconèixer que hi segueixo entrant i, tot i que molt de tant en tant, encara em veig arrossegat com un yonki de tercera entre les pestanyes del navegador a les darreres "entrades", els "posts" per si "m'he perdut quelcom" de manera esporàdica. A posar-me al dia dels darrers safaretjos i les ximpleries del "docents en xarxa" i derivats.
I al final quan hi ets de nou et maleeixes per entrar-hi. Dels putus docents antivacunes que et vacil·len de llicenciats en ciències com si això els hi donés alguna autoritat. De com tanques la finestra abans de vomitar un "si ets un putu llicenciat en "microviologia" i creus que la vacuna de la covid és teràpia gènica, a part d'idiota, el que et cal fer és tornar el títol de la carrera a la universitat i demanar el reemborsament de la pasta que t'hi has gastat tots aquests anys!".
Dels "gilipolles" que s'ofenen per qualsevol merda, però que llavors et ploren per materials, ja que són uns inútils!!!
De la vergonya aliena que sento al saber que aquesta gent està davant una pissarra dins una aula educant els "futurs ciutadans de la nostra societat". Futurs ciutadans que un dia potser seran els teus fills!
Però al final de nou jo només soc un pobre imbècil, carn de centre privat que es va exiliar el 2009 després del col·lapse de la gran bombolla immobiliària, en veure que en acabar la carrera el món se n'havia anat a la merda per quatre malparits que es van forrar aprofitant-se dels altres. Un personatge que sembla que només es busca enemistats al no tolerar l'estupidesa dels cabrons que es dediquen a dir bajanades per la web, sabent que això un dia et pot explotar a la cara. Tornar-te en contra tot i que saps que la raó la tens tu, però que actualment la veritat ja no és un tema de qui té raó o argumenta millor, si no de qui plora més i fa soroll!
I llavors aquesta sensació és per tot arreu. Mires un documental de viatges a la teva plataforma de pagament preferida: +7, drogues, violència, sexe. I resulta que és un putu documental de merda on es foten unes birres sopant i surt un cul de vell xaruc en anar a la piscina de banys termals del poble!
De veritat que ens estem tornant tan estúpids?
El futur és una plaga d'inútils que només tindran la competència d'ofendre's i plorar per tal d'obtenir les seves ximpleries sense cap impacte real a la societat?
Per quin motiu la gent no s'ofèn quan no es pot comprar una puta casa que li costaria al mes d'hipoteca menys que el lloguer que està pagant actualment? Per quin motiu el poble no s'ofèn en veure centenars de cases abandonades podrint-se en mans de fons voltor? De què el mercat aguanti com un cabró tot i fer anys que s'enfonsa. De com els especuladors continuen fent fortunes en aprofitar-se de la misèria aliena.
Però bé, és molt més fàcil plorar per les tonteries que no tenen cap impacte en els governs, en el dia a dia del ciutadà, de l'esclau obrer que agonitza per sobreviure...
El meu cos obès heteronormatiu ha de ser acceptat per la societat i cal que morin els cànons de bellesa, els atletes "trans" estan rebentant tots els rècords de l'esport femení, però si no hi estàs d'acord ets un "transfòbic", soc un ésser nobinariasexuatbivegàanimalistaantiespecistaizoofílicdegènereneutre i m'ofèn que mengis carn! El gluten és el mal i les vacunes el dimoni!!!
Ens estem barallant per un munt de collonades, catalitzades per un govern que sap que no tindran cap impacte en el seu dia a dia. En el seu poder i els beneficis dels seus "xanxullos", i mentrestant ens tenen dividits barallant-nos per un concepte que és ben simple: "Fes el que et suï la polla amb la teva vida mentre no afectis la llibertat dels altres!!!".
Però senyor jutge, tot això és culpa del Mortlach 12 anys, The WEE WITCHIE 2.81, jo no ho volia escriure!
Dos exemples ràpids de notícies, si no recordo malament, d'aquesta setmana tot i que en podem trobar més de similars.
I llavors escoltes el poble:
- Ui, aquestes vacunes s'ha fet molt ràpidament jo no me'n fio. Esperaré uns mesos a veure què passa amb els que s'han vacunat...
- És obligatori (i legal que t'obliguin a) vacunar-se?
- Uf, jo no em vacunaré pas, passo d'aquesta merda!
- I tu, te'n fies de la vacuna? Tu te la posaries?
- A mi que em donin medicaments si agafo la covid, però que no em busquin per vacunes!
- Ves a saber quins efectes secundaris tindran... Has vist quants morts ja hi ha després de vacunar-se?
I al final veus el poble queixant-se d'unes vacunes que ens han de permetre recuperar part de la nostra normalitat pre-dos mil vint, protegir-nos de la pandèmia mundial, i alhora veus totes les rates amb un cert poder que, a la que hi ha al voltant seu una xeringa, es munten el "xanxullo" per robar-la i xutar-se-la per la vena els primers!
Tota l'elit amb un mínim de poder s'està petant tots els protocols per ser els primers immunitzats, veient el percal que ens està venint a sobre amb les noves mutacions "britàniques" i no sé quines merdes hipermegainfeccioses i més mortals encara, amb les UCIs saturades i el sistema sanitari a punt de col·lapsar, catalitzat per una incompetència política crònica que ha marcat tota la història "moderna" del putu país de merda on vivim!
I ara tampoc és que des d'aquest blog s'estigui a favor de les farmacèutiques, de les grans empreses que han preferit fer crònica la SIDA en comptes de fer recerca en vacunes, perquè desenes de milers d'euros per tractament a l'any és molt més rendible que una "vacuneta" que ja ho arregla tot.
De la merda de la talidomida, el silenci d'alguns governs que la van permetre vendre tot i saber els seus efectes sobre els fetus, de la lluita que encara mantenen les seves víctimes cada cop més escasses!
Dels experiments de la puta Bayer a l'alemanya dels anys 30 i 40.
De les clàusules secretes de la unió europea en comprar les vacunes i que hi podem trobar "perles" com aquestes:
"Una de les qüestions més polèmiques és la de la responsabilitat en cas d’incompliments, de problemes amb l’eficàcia de les vacunes o d'efectes secundaris. Brussel·les assegura que la responsabilitat recau en l’empresa. Alhora, però, “per compensar els riscos potencials que prenen les farmacèutiques a causa del poc temps per desenvolupar les vacunes, són els estats els que indemnitzaran les empreses si hi ha problemes de responsabilitat legal en certes condicions”.
De les ajudes públiques que han rebut aquestes empreses privades, i que ara guanyaran milions a base de fer-nos repagar les vacunes que s'ha desenvolupat amb l'ajut dels nostres diners, i que ningú en parla ni coneix els diners que s'han mogut perquè són "acords confidencials".
ES-PEC-TA-CUL-AR... però jo no em vacunaré perquè no me'n fio. No veus que vacunen primer els vells perquè si surt malament no tenen gaire a perdre?!
Em rellegeixo els geners que tenen més publicacions de la història del meu bloc (2008 i 2009 si no em falla la vista) i "flipo" bastant amb els textos que hi ha, tot i que en el fons no em sorprenen massa. I és que al final "la por" sembla que et frena una mica més cada dia a mesura que la teva vida es torna més estable. Que la cresta et baixa pel què pots perdre si això arriba un dia al teu cap, a algú que tingui ganes de tocar-te els "ous"... A qui et diu: "els dies on fem festes al col·legi cal venir a treballar totes les hores encara que les tinguis lliure!". El que et poden perjudicar quatre textos de qualitat literària dubtosa que no deixen de ser paranoies absurdes basades en la llibertat d'expressió.
- Oh no senyor jutge, jo només escric el bloc quan vaig borratxo!
- No són les meves opinions, són les veus dins el meu cervell que em diuen què cal escriure!!!
I amb aquesta mena d'autocensura que em va allunyar al seu moment d'altres xarxes socials més "automàtiques" on tot arriba a tothom ràpidament, fa pocs dies va començar a rondar pel meu cap una mena de "concurs" absurd i probablement altament ofensiu que amb el nom ja ho diu tot:
"Què és pitjor".
I la primera pregunta podria ser la següent (des del més profund respecte pel poble jueu i català, 100% lliure d'antisemitisme, racisme i catalanofòbia!):
Què és pitjor, qui és el més rata, un jueu o un català?
I llavors començaria l'argumentació...
Jo personalment crec que el més rata és el català. Crec que no hi ha cap altre ésser al món capaç de pagar un casament a mitges amb el seu consogre, finalment pagar la festa amb la pasta robada d'un organisme públic (o entitat) i a sobre d'estalviar-se la pasta, pillar la del consogre per enriquir-se una mica més!
Espectacular...
Algun argument en contra?
Però com deia abans... senyor jutge (o ofesos d'Internet) qui va escriure tot això era el bourbon! Em van hackejar el blogspot!!!
Cada cop entro menys al Facebook per la merda que m'hi trobo com ara aquest altre magnífic post del "docents en xarxa"!
Per què sumar dos porquets més quatre gallines és massa difícil de pensar i organitzar en una activitat. Passa'm la fitxa ja feta per Internet que soc un mandrós pagat per la generalitat, que si volgués treballar no hauria entrat a ensenyament!!!
I no sabeu el que m'ha costat tancar la finestra abans de publicar un "Segur que a la carnisseria del teu barri podreu treballar les fraccions!!!".
Fills de puta de docents estúpids!
Estirat al sofà, havent acabat unes "pelis" de divendres a la nit amb el "cubalitre" (que ja no saps si està mig ple o mig buit) a les mans, la teva ment comença a flotar en una mena de viatge astral de tercera. De distanciament del teu jo corpori que s'allunya de la massa d'àtoms que ets. Que s'imagina, que s'introdueix, en la pell dels teus "coneguts".
- Què deu estar fent en Fulanitodetal? Deu estar dormint, posant-se el pijama per endinsar-se entre els llençols del seu llit? Potser està mirant el seu Facebook? En un món preconfinament potser estava de festa, de concert? De viatge?
I mentre pel teu cap circulen totes aquestes preguntes retòriques no pots deixar d'imaginar-te l'escena, totalment irreal de la situació. Irreal per què no has vist mai l'espai físic on dorm en Fulanito, on viu exactament, per on es mou, o per què no coneixes els seus horaris ni la seva realitat actual. L'única certesa de la situació creada dins el teu cervell és la de la seva cara posada en l'escena produïda per la teva imaginació.
- I en Manganito? Es deu estar tocant al lavabo de casa seu? Potser ha tingut més sort i ha aconseguit una mica de companyia? Potser també té un putu cubata a la seva mà i està pensant què polles dec estar fent jo en una mena de sincronització quàntica? Encara no ha acabar de veure la pel·lícula?
Imatges irreals que la teva ment genera per intentar uniformitzar el món del teu voltant. D'extrapolar la teva existència a la dels altres pensant que en certa manera tots seguim unes rutines i patrons similars... una mena d'empatia malentesa o idea de "comunitat" absurdament superficial.
T'imagino amb els llenços acariciant la teva pell, prenent la infusió d'abans d'anar a dormir, conduint, de bar en bar, estudiant, plorant, enfadant-te... Ves per on sempre acabes fent tot el que faig jo!
Som com set mil milions de persones al món i ara mateix tots els escenaris possibles són reals. Des de la felicitat més absoluta fins a la desesperació més profunda, a la pèrdua més gran. Tot això és i passa fora de les teves quatre parets, que t'aïllen de l'exterior i que només pots arribar i imaginar a base de quatre impulsos elèctrics que circulen pel teu cervell i que ni de bon tros t'aproximen a la realitat... que projecten les teves vivències en la dels altres i que no són, ni de bon tros, una mostra significativa de res!
