Deixem el cotxe al pàrquing de sobre l'ermita de Galamús i anem caminant per la carretera fins a trobar-nos el riu a la nostra alçada. Just després d'unes gorgues i un pas estret del riu entre roques, hi ha un petit caminet fins a l'aigua. Aquí també hi ha un pàrquing, però jo crec que és millor caminar d'anada i sortir del riu a prop del cotxe.
Comencem a seguir el curs d'aigua sense cap dificultat fins a la part més estreta i encaixonada del riu, aquí hi ha un cartell on hi ha escrit que és obligatori portar el casc i el neopré sota risc de multa. Cal dir que gairebé tot el recorregut que ens espera a partir d'aquest punt és sense sol, i si l'aigua és freda podem veure'ns a mig camí amb una tonalitat lilosa a llavis i pell preocupant...
Tot i que el cartell en un primer moment ens pot deixar més o menys "acollonits" el riu és senzillot, amb algun salt de fins a 6m (optatiu, amb un cable per arribar-hi de passamans) i algun pas de desgrimpada sense masses dificultats, més enllà del que pot relliscar la roca.
També cal dir que el factor més important a valorar abans de emmerdar-se a la baixada és el cabal, i que si és massa fort ho deixem estar...
Després d'1h30' - 2h de baixada total, al retrobar de nou la llum del sol, veurem un cotxe estimbat al riu (atenció que te'l trobes de cop i els ferros del xassís poden tallar) i poc després, uns escalons tallats a la roca ens permetran grimpar fins al camí que va a l'ermita de Galamús i al pàrquing on hem deixat el cotxe.
