Una pregunta oberta que fa alguns dies que em roda pel cap.
Em veig repetint una i altre vegada a l'aula: Heu d'estudiar, aprendre!... per a ser en un futur metges, enginyers, mecànics, lampistes, biòlegs, perruquers, administratius, advocats,... per a no tenir una feina de merda on quan vulguin us fotin al carrer i no tingueu res més que un "miserable" títol d'ESO (o ni això).
Però que no depenem dels caixers/es del supermercat, dels treballadors/es del Mc donnald's o el tele-pizza, dels escombriaires,...?
Una altre; És millor una bona "professional" en un bar de carretera, amb un sou cada mes, o un arquitecte a l'atur? O girem la pregunta; Perquè una noia de Vic (per dir quelcom) opta per prostituir-se, davant el fet de tindre que pagar-se una carrera, no tenen decathlons o mercadonas a la ciutat?
Personalment sempre he tingut clar que cal estudiar per arribar a fer una feina que "t'agradi" i et permeti viure amb una certa "qualitat", però si un xaval no vol estudiar... tampoc cal que tothom tingui un títol de batxillerat o de grau mig per acabar servint copes en un bar, o fer de "segurata" a la porta, per ser monitor de lleure. Al final simplement acabem degradant els títols. Abans una carrera era un nivell superior, ara casi casi les regalen i si no tens dos o tres màsters no vas "enlloc".
A més quants dels nostres antics companys de col·legi ho van deixar córrer aviat i ara els veus amb un cotxe, fills, treballant en alguna botiga,...? Estudies dos, cinc, deu anys més i en el present els problemes per "viure" són iguals o superiors.
I al final el que sembla és que sigui simplement un mercenari del capitalisme, de l'estat, preparant dia a dia els nous esclaus que mantindran el sistema amb els seus sous hipotecats. Estudieu per a tenir una bona feina, juas juas juas!
I la educació, el coneixement, la capacitat de pensar que ens fa individus lliures, on és?
Els focus d'ignorància que dèiem abans canvien? Un dia es desperten pensant que tot plegat és una merda i giren la seva dinàmica, absorbint coneixement en comptes d'anar-lo repel·lint?
Són éssers lliures o peons del sistema fins a la seva fi, que van repetint les dinàmiques destructives que van aprendre de petits, sense tenir consciència d'ells mateixos?
Pots ser ignorant i lliure més enllà del conformisme, de l'efecte narcòtic de l'estupidesa?
Sóc jo el gilipolles narcisista?
I més enllà del debat connotatiu de les paraules, un pot ser més "dur" o "tou", permeable a les idees, i ràpid en el processament i elaboració de respostes, però amb la intenció d'assimilar uns conceptes, en funció de les capacitats de cadascú, i anar millorant en el futur (faig moltes faltes, i poc a poc intento fer-ne menys pel motiu que sigui). Amb "focus d'ignorància"em refereixo al que "no sap" i que tampoc vol fer res per canviar-ho (faig moltes faltes i em suda la polla).
Em veig repetint una i altre vegada a l'aula: Heu d'estudiar, aprendre!... per a ser en un futur metges, enginyers, mecànics, lampistes, biòlegs, perruquers, administratius, advocats,... per a no tenir una feina de merda on quan vulguin us fotin al carrer i no tingueu res més que un "miserable" títol d'ESO (o ni això).
Però que no depenem dels caixers/es del supermercat, dels treballadors/es del Mc donnald's o el tele-pizza, dels escombriaires,...?
Una altre; És millor una bona "professional" en un bar de carretera, amb un sou cada mes, o un arquitecte a l'atur? O girem la pregunta; Perquè una noia de Vic (per dir quelcom) opta per prostituir-se, davant el fet de tindre que pagar-se una carrera, no tenen decathlons o mercadonas a la ciutat?
Personalment sempre he tingut clar que cal estudiar per arribar a fer una feina que "t'agradi" i et permeti viure amb una certa "qualitat", però si un xaval no vol estudiar... tampoc cal que tothom tingui un títol de batxillerat o de grau mig per acabar servint copes en un bar, o fer de "segurata" a la porta, per ser monitor de lleure. Al final simplement acabem degradant els títols. Abans una carrera era un nivell superior, ara casi casi les regalen i si no tens dos o tres màsters no vas "enlloc".
A més quants dels nostres antics companys de col·legi ho van deixar córrer aviat i ara els veus amb un cotxe, fills, treballant en alguna botiga,...? Estudies dos, cinc, deu anys més i en el present els problemes per "viure" són iguals o superiors.
I al final el que sembla és que sigui simplement un mercenari del capitalisme, de l'estat, preparant dia a dia els nous esclaus que mantindran el sistema amb els seus sous hipotecats. Estudieu per a tenir una bona feina, juas juas juas!
I la educació, el coneixement, la capacitat de pensar que ens fa individus lliures, on és?
Els focus d'ignorància que dèiem abans canvien? Un dia es desperten pensant que tot plegat és una merda i giren la seva dinàmica, absorbint coneixement en comptes d'anar-lo repel·lint?
Són éssers lliures o peons del sistema fins a la seva fi, que van repetint les dinàmiques destructives que van aprendre de petits, sense tenir consciència d'ells mateixos?
Pots ser ignorant i lliure més enllà del conformisme, de l'efecte narcòtic de l'estupidesa?
Sóc jo el gilipolles narcisista?
I més enllà del debat connotatiu de les paraules, un pot ser més "dur" o "tou", permeable a les idees, i ràpid en el processament i elaboració de respostes, però amb la intenció d'assimilar uns conceptes, en funció de les capacitats de cadascú, i anar millorant en el futur (faig moltes faltes, i poc a poc intento fer-ne menys pel motiu que sigui). Amb "focus d'ignorància"em refereixo al que "no sap" i que tampoc vol fer res per canviar-ho (faig moltes faltes i em suda la polla).
