Gravat amb...





Densitat 1.

Va abaixar la mirada i allà el va veure. A mitja alçada, sobresortint en la seva panxa incipient. De sobte el melic li semblava una part bastant curiosa del seu cos. I tal com si fos un segon recte, o una vagina, hi va introduir el dit. Va moure'l suaument com si estimulés un clítoris imaginari en el seu nou cos hermafrodita, tot ajudat per la lubricació d'aquella maleïda suor que no el deixava tranquil.

Amb suavitat es regirava tot el seu interior fins que en va treure un borrissol. Curiós per la quantitat de matèria que va poder treure en un moment i la seva forma perfectament esfèrica el va guardar  dins una capseta per recuperar-lo més tard.

Va seguir burxant però ara amb dos dits, tres, el polze, tot seguint aquells moviments circulars, i mentre observava de manera perplexa com el melic s'anava fent gros, s'anava eixamplant, ara ja hi cabia la mà. Allà assegut sobre el llit, recolzat al capçal, sentint la fredor de la paret a l'esquena s'estava fent un fistfucking abdominal.

I llavors va introduir-hi les dues mans, obrint el melic, estirant-se la pell i va introduir el cap en aquell forat, les espatlles i finalment tot ell desapareixent d'aquell món.

Punkisme Xtrem

A part d'una bona ressaca no hi ha sensació més renovadora que aquella coïssor en el penis de tant de fregament.

I és que ara es veu que l'esperma és antidepressiu. I és que...

- Tu segueix que jo t'aviso!

Mort el gos, morta la ràbia.

Contra els desnonaments quatre bombones de butà i cinc litres de gasolina.

Tassa de vàter.

Al principi era un capritx, una bombeta il·luminada en quatre quarts de cervell adolescent. Quelcom que acabaria a la tassa del vàter en unes hores, o un parell de dies. Potser el dilluns següent ja només seria una taca taronja panxa amunt tot surant davant de les mirades indiferents dels seus botxins.

Però llavors l'hi van posar nom. Aquell ésser estúpid i solitari ja no era un entre molts, el mot que l'identificava el feia especial, l'hi aportava una empatia.

Aquelles quatre lletres interconnectades el feia un més de grup.

Quelcom que dificultaria el seu camí cap a la depuradora més propera.

M...

ort a l'estat espanyol i a tots els malparits que només ens foten pals a les rodes!... o aquestes coses en un bloc no es poden dir?

Onkalo

A Finlàndia fan un forat. Un forat que es va començar a fer el segle passat i s'acabarà el segle que ve... De quilòmetres de llarg i centenars de metres de profunditat.

Potser per buscar petroli? Restes d'avantpassats escandinaus?

Arribar a la seva antípoda i conquerir el... Pacífic?

Doncs fan un forat per enterrar-hi tota la merda nuclear que produeixen les seves centrals elèctriques, ja que aquests residus seran altament perillosos durant desenes de milers d'anys. Concretament aquesta estructura ha de mantenir-se inalterable, sense cap supervisió humana durant 100.000 anys.

En termes d'economia, que és tal i com es mou el món, és com si amb un sou de merda em comprés un super palau per fer la gran vida, tot deixant la hipoteca a les meves generacions futures, és a dir als nets, els nets dels nets, els nets dels nets dels nets,... sense que ells en puguin fer cap ús, només pagar i pagar. Fins i tot el millor de tot no és que Finlàndia es sacrifiqui pel món i tothom hi enviï la seva merda. Per "anar bé" cada país amb producció elèctrica d'origen nuclear necessitaria el seu, o fins i tot els seus "Onkalos".

És més la broma no acaba aquí, aquest cementiri nuclear ha d'estar tancat molts milers d'anys, i seria molt mala idea que algú hi entrés ja que això provocaria com a mínim la mort del curiós i la dels que l'acompanyessin. En el cas que el material emmagatzemat fos extret d'allà el problema assoliria unes dimensions titàniques.

Però... com es pot indicar que ningú pot entrar allà, que no hi ha res, només càncer, dolor, mort, mutacions de l'ADN i cremades,... si quan mirem enrera no tenim ni idea de que fan els cap de Pascua, els jeroglífics de les piràmides, o menhirs i dólmens d'arreu del planeta,... i estem parlant de mitja desena de milers d'anys.

Els hi deixarem una noteta en anglès i un blu ray amb un vídeo en tots els idiomes del primer món i subtítols de la resta?  Una conta del facebook amb totes les informacions importants al mur?

Arribats en aquest punt apareixen dues "ideologies", els que creuen que s'ha de senyalitzar el lloc al màxim, amb els idiomes més parlats del planeta, amb dibuixos, punxes,... fer el lloc desagradable aprofitant el llenguatge universal de les persones per a fer por. Un exemple que posen és el quadre de Munch, "el crit", com a forma estàndard de por, desesperació, neguit,... la cosa seria que la gent no desitgés estar allà.

L'altre ideologia creu que el millor és que aquell indret desapareixés de la memòria i mai més ningú hi anés a fer res. Que una pròxima glaciació fer desaparèixer tot rastre de vida del nord d'Europa i tot quedés en l'oblit.

Però bé, a accident nuclear "més o menys" important per dècada potser tampoc cal preocupar-se per mantenir Onkalo i similars 100.000 anys,... potser ni tant sols ens hi haurem de trencar el cap gaires segles més.

- Aquí va el vídeo de presentació d'Onkalo:

http://www.posiva.fi/en/research_development/onkalo/onkalo-animation/