Animalisme.

Vull que aquesta nit nevi i demà apareguin tot de fatxes congelats, banquers, empresaris i polítics morts, enterrats sota metres de neu, amb aquell to blau a la pell, la mirada perduda i els dits dels peus negres!

Amb una petita piràmide de bitllets de 100, 200, 500 euros,... socarrimats al seu costat, producte d'intentar desesperadament irradiar-se amb un xic de calor al cremar l'única cosa que tenien a les butxaques de les seves americanes.

Desprenent una intensa olor a amoníac causada per tota la gent que al passar pel seu costat i sentir els seu pregs només es van limitar a pixar-s'hi a sobre...

-Té, 36ºC aprofita'ls! 

I que llavors el poble ho celebri tot sacrificant dos xais i cinc pollastres a la plaça major mentre dansa al voltant dels seus cadàvers putrefactes!

Minimalisme.

Vull que aquesta nit nevi per demà treballar a casa jugant a la consola!

Bukadill de jamó i kes!

Estic fins la polla del putus anuncis de tv3 on només parlen del "sabor" de les coses!

Perquè en català mai existirà el mot "barco", i merdes del mateix nivell. Una cosa és l'error i l'altre l'estupidesa reincident.

Dubtes.

¿Sabíeu que avui m'he despertat amb un dit de més? Potser he rebut massa radiació de la tele, he passat massa estona mirant el got de la llet girant al microones o hauria d'haver apagat el wi-fi abans d'anar a dormir cada dia, però la veritat és que al obrir els ulls al matí, un nou apèndix sobresortia d'entre el dit gros i el de la dreta del gros del peu i que mai recordo com es diu.

Pim pam, com aquell que es desperta amb algú i no recorda ben bé com va arribar al llit. Que no recorda res després del quart combinat de vodka amb taronja, i menys com ha acabat amb algú del mateix sexe entre els llençols. Per què li fa mal el cul i la gola mentre amb la ment emboirada intenta tornar endarrere en el temps.

¿I ara què faig jo ara amb sis dits a un peu i cinc a l'altre?

¿Me'n tallo un, o espero que en creixi un altre al peu del costat?

¿I si es repeteix el procés i llavors en tinc set i cinc?

...Joder, quina "grima"! Sabeu d'algú que vengui sabates del peu dret del 47?

Uhmm, tot i que ben mirat, potser ara seria el moment de demanar un "préstec" i anar a veure món. Unes desenes de milers d'euros i gas! Total, ¿si no pago què, em tallaran un dit?... no sé, però ara per ara me'n sobra un, així que tampoc hi perdria res. Simplement tot tornaria a la normalitat estalviant-me el fet d'anar al metge o tindre que rentar el ganivet del pernil.

Però, i si me'n tallen un de la mà?

Sis, cinc, quatre,... si al final semblaria un llançament de la NASA!, tot i que potser després podria trasplantar-me el del peu a la mà per quedar numèricament simètric altre cop.

Oh estimada simetria!, per què m'has abandonat?

I...

...ves a saber si la hipocresia és quelcom endogàmic de la petita burgesia catalana... Així rebentin tots!

6...

...pastilles de viagra més tard s'hi va lligar un llençol i va escapar d'aquella maleïda illa deserta que només servia per fer-hi assajos nuclears, mentre intentava recordar com diantres hi havia arribat.

2012

Ara que comença l'any i hi ha blocs que fan balanç crec que és moment de comentar dues coses i estrenar aquest "2012-el-món-va-a-la-merda-els-maies-ho-van-dir-suicidem-nos!", i és que ara mateix tinc 206 entrades, i de llarg la més vista és la del "Tinky Winky", amb 386 visualitzacions, seguida de la següent amb 97,... o això diu el "blogger". Potser és el moment de començar a fer títols trampa?

I més enllà de la merda que tinc editada, però no acabada, que va perdent "validesa" dia a dia, només puc acabar aquesta entrada amb un pensament "pro-maia", on deixant de banda que el món s'acabi pel sol i els planetes que no sé què..., veurem si el sistema no s'enfonsa i el capitalisme se'n va a la merda.

No poder consumir!... això sí que seria la fi del món.

Pd.- PPerus fills de puta! (només per allò de l'entrada trampa i les visites,... res de personal).