Focs artificials de Vilafant. La veritat és que no sé si és el primer any que en fan, el segon o el vint-i-tresè... però no em sona d'haver-ne vist cap altre any. Suposo que es podria saber, però tampoc em treu el son.

La única cosa que no entenc d'aquests espectacles és que dels deu minuts que solen durar, amb la pasta que valen, i els milers de milions de kilos de pólvora que cremen, hi ha ven pocs instants aprofitables, no només per fotografiar, si no també per veure els focs en si, les seves formes, i no simplement tenir al cel ple de llums, tot barrejat, sense sentit i que al final només t'enlluernen.