diumenge, 17 d’agost del 2008

Posseït de nou per l'alcohol d'un got de wisky veig un tant més clar l'esborrany que tenia guardat al bloc i, un cop rebaixats uns graus de "punkysme", per fi pot veure la llum.

Fa temps que vaig dir que no volia saber res de les olimpíades, dels xinos cabrons, del coi llepa culs "el-Tibet-és-igual-que-Guantanamo-i-Euskal-Herria", però al final he caigut en pro de l'esport i, afeccionat a TV1 i TV2, he anat seguint amb plaer diversos partits de basket, hockey, curses d'atletisme, natació,... i tot d'esports absurds com tirar pilotes de ferro i discs tant-lluny-com-puguis, per uns personatges anomenats "atletes" que segurament quedarien enrere davant d'un yonki amb un sol pulmó esprintant al robar-els-hi la cartera.

Gent que entrenant durant anys arriba a ser la elit mundial lluitant colze contra colze per ser el més ràpid, el més fort, el millor equip,... del planeta.

Una colla de personatges que cobren, es guanyen la vida, drogant-se per mantenir-se dalt de tot a base de transfusions de sang arrebossar de glòbuls vermells, d'hormones de cavall, entrecots en vena,... tot per no perdre, prenent-nos per gilipolles a tots, convertint l'esport en un circ sense cap mena de credibilitat.

¿I tu, fas esport per estar en forma, suar, cansar-te, tenir agulletes, lesionar-te, superar-te com a individu,... o simplement per tenir una excusa per xutar-te coses?

1 comentari:

Moli ha dit...

N'hi ha que en fan per xutar-se elogis, em sembla igual que les drogues, inversament proporcional a la felicitat que et podria produir la tasca mateixa.
Cobren tants millons? i a nosaltres per pensar no ens donen ni les gràcies, només un títol:
Desadaptats.