divendres, 26 de setembre del 2008

Dit en el recte. Miralls trencats per xeringues buides sanguinolentes que degoten poc a poc. Reflex roig de somnis perduts mentre l'esperança s'allunya en el remolí d'un vàter qualsevol camí del mar. Goma elàstica en un intent de mantenir la erecció més enllà dels seus límits. Yonki del plaer desesperat per trobar una mica d'afecte que potser metamorfitzarà en alguna cosa més. Autopenetració. Exhumació d'un passat ple de merda que no deixa de brollar de nou a la que rasques una mica. Odi. Odi cap a tu i cap a ells. Hipocresia que et rebenta.
Forat del deu on hi clavaràs un parabolt a cops de martell amb l'esperança que no salti a la primera. Immortalitat inoxidable. Talls de full de paper entre-dits amanits amb sal.
Dolor. Record de la primera vegada, la segona, tercera potser,... fins que un dia simplement desapareix. Rutina potser. Hemorràgia d'amor que coagula ràpidament. Vísceres escampades pel terra trepitjades per una multitud.
Tonyines atonyinades que no et deixen dormir al obrir el mercat de davant de casa. Cola inhalada. Cervell fixat. Reducció de tot plegat a no res. Falta de sentit al poc sentit que tenia tot.
Esperma fermentat. Sobrealimentació genètica. Droga.
Terrorisme emocional que t'enganxa. Immolació dins d'un món global vigilat constantment per quatre malparits. Paraules clau. Positiu. L'última pujada i ja ets el millor. El millor en xutar-te coses. En liar-la i aixecar el cap perquè algú te'l rebenti d'un tret sense adonar-te de res si no fos pel fet que ja ho sabies.
Punk que t'impulsa a vomitar tot allò que satura el teu organisme. Tot allò que per "A" o per "B" acabarà alimentant corbs. Voltors sedents de carronya. De merda que superi la seva merda per sentir-se millor del que haurien per ser una escòria. Per evitar acabar sota terra massa d'hora sobrealimentant-se de gilipollades sense sentit amb la esperança de trobar un missatge ocult. De trobar una veritat que els permeti fer crèixer la polla un parell de centímetres quan tu saps que no és res més que merda.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ieps... ja tinc el vestit! Deixa el punk i passa't als boleros, que t'estàs quedat trinxat...! :P

Moli ha dit...

Acaben escriguent cartes de suicidi i declaracions d'autoflagel·lació els que volen fer quelcom millor. Si tot fos coherent ara hi hauria millons de revòlvers apuntant al cap de la gent.
Fins i tot de molts èssers estimats.