Surto de Girona a les 18:30h direcció Vic i Manresa per l'eix. Pillo el company i cap a Tremp. Tremp-Pont de Suert per la N-230. D'aquí anem a Caldes de Boí. Empanada-tonyina-perrosky i a dormir-la al costat del cotxe.
Dissabte al matí caminem fins la presa de Cavallers. Forat, North Face, dinar i un rulu per les cascades. La cosa no pinta massa bé, moltes no estan formades i les altres tenen forats per on veus l'aigua que corre per sota. El tema està just encara. De nou a la tenda sopem i a dormir-la sobre les 19h.
A les 9h del diumenge estem desperts, després de dormir catorze hores. Esmorzar i debat de què polles és la fressa que s'ha anat sentint al llarg de la nit. "Broumm...!" tot aixecant el cap de sac "que-dins-té-com-dos-kilos-de-plumes". Allaus. Flipa.
Amb un solet que tira per terra les prediccions meteorològiques del divendres sortim a escalar-la amb tot el material. Mitja horeta de pista i de nou som a la "cantera". Material, cargols, piolos,... i cap a munt pel poc gel de grau assequible que hem trobat. Finalment, després de pujar un parell de cops, un "avalakov", i mig deduir com es passa la corda en un ràpel amb un cargol de gel recuperable, decidim canviar de zona.De nou a la tenda recollim el camp base mentre dinem quatre coses que no cal cuinar. Motxilles a la esquena i cap al cotxe direcció el Pedraforca.
De camí la psp-gps s'empana. Suposo que seria massa ideal seguir el camí d'anada fins a Manresa i llavors pujar a Berga i Saldes, així que l'aparell creu millor girar cap a Isona, Bóixols, Coll de Nargó, Organyà, La Seu d'Urgell, el Ges, Adraen, Tuixent, Gósol i Saldes.
De camí un senglar al costat de la carretera... el temps s'atura. Un flash, el bitxo creua, el capó del cotxe rebenta al impactar amb els centenars de quilos de carn del mamífer que no tenia res més a fer que morir un dissabte a la nit. Més factures. Foscor i realitat, l'animal segueix igual d'immòbil al seu marge.
A Saldes fem un got i de nou ens preparem per fer el sopar a la plaça del poble, abans de seguir fins al pàrquing on ens tocarà fer vivac.De nou l'aïllant, el sac, la funda de gore-tex,... i a les vuit comença el dia. Quatre fotos a la sortida de sol, esmorzar i a buscar cascades.
Seguint la pista la cosa sembla un tant millor que Boí i al final ataquem la "somnis d'hivern". Un primer ressaltet, un copet de mà amb el segon i cap a munt a buscar la "Columna del Verdet". Finalment la cosa s'allarga, deixem córrer la idea de enllaçar la segona cascada i baixem seguint una traça fins a rapelar la cascada "Il·lusions d'hivern".
Un cop a la pista al recuperar corda la cosa no tira. Polipast i a tibar-la. Un cargol al gel que cobreix
la carretera, reverso, shunt, machard i gas. Estira, recupera, estira, recupera,... la corda es tensa. Si tinguéssim una politja ara mateix ens podríem tirar per una tirolina de puta mare. Una mica més i la corda corre. Recollim i cap a casa.
1 comentari:
Vaig sentir l'altre dia al temps d'en Picó (que per cert, s'havia enxufat algo perquè duia els ulls desorbitats i feia moviemnts espasmòdics i accelerats amb el cap, gaire normal, no era...), total que en Picó va dir que per boí estaven a -15ºC... pot ser? o era fruit del seu estat tripilongui?! Xp
En tot cas, no sé què tal el fred, suposo que genial, però les fotos són una passada, i al final, potser no vau fer tot el previst, però sempre és bo deixar espai a la imaginació!
...que bonic que és el pedraforcaaa!
Publica un comentari a l'entrada