Em sembla que encara tinc sang de xai sota les ungles... i no sang d'aquella metafòrica per haver sopat costelletes arrebossades, o de la d'haver violat algun pobre mamífer llanut,... petit i suau.

Encara tinc sang sota les ungles d'haver pitjat un cor de xai. Fred, inert, sucós, tou i pudent amb les meves mans mentre una quinzena d'adolescents cridaven: SANG!!!!!!!!!!!!!!! i l'injectàvem aigua per les venes i les artèries tallades a un dit de l'òrgan, del múscul, i observàvem com sortia per un altre forat un tant més vermellosa.

Encara tinc sang a sota les ungles per haver tallat amb un bisturí el miocardi del xai fins arribar a veure l'interior d'una de les seves aurícules i el ventricle associat. Les fibres blanques que formen les vàlvules que permeten el pas de la sang d'un costat a l'altre.

Encara tinc sang de xai sota les ungles per haver penetrat el seu cor, a través de venes i artèries, amb tubs de plàstic per tal de millorar el flux d'aigua que introduíem amb xeringues.

"... (la sang) entra a l'aurícula dreta provinent del cos, pobre en oxigen, per la vena cava, passa al ventricle dret, surt per l'artèria pulmonar cap als pulmons, allà agafa oxigen, torna al cor per la vena pulmonar, entrant per l'aurícula esquerre, passa al ventricle esquerre i surt de nou cap al cos per l'artèria aorta ben plena d'oxigen..."

I al final que hem aprés?

SANG!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!