El cel es va il·luminar, deixant-lo encegat, amb les orelles que encara xiulaven, mentre intentava no acabat empotrat al voral d'aquella carretera plena de bassals enormes. Mentre intentava determinar en la distància a quants metres devia estar el cotxe de davant mentre les gotes apareixien i desapareixien al ritme de les escombretes netejaparabrises.
I de sobte una deliciosa olor a carn rostida el va fer salivar. Li va obrir la gana tot imaginant-se uns entrecots, unes llonzes amb aquella torrada fregida de l'infància tot recordant-li que l'hora de sopar ja s'acostava, mentre aquella aroma el transportava mentalment al món de les barbacoes i les planxes barraqueres. Als grills i als albergs argentins.
Fins que al tornar a la realitat, al girar el cap per comentar la buidor estomacal allà el va veure, el copilot, el seu company, cuit per la caiguda d'aquell llamp encegador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada