Aquella llàgrima li va entendrir el cor, trencant la cuirassa que portava des de feia anys, i que s'havia anat construint de mica en mica a base de les hòsties que l'hi fotia la vida, deixant al descobert l'ésser humà que havia amagat durant tant de temps.
Aquella gota cristal·lina que descomponia la llum, reflectint en la seva superfície l'arc de Sant Martí, el va remoure més del que s'imaginava.
Veure-la regalimar, lliscant gravetat avall, deixant una cua al seu pas, li va fer veure que la bellesa moltes vegades era un detall que la rutina ens amaga per mantenir-nos apàtics en l'engranatge social. Que un fet insignificant pot donar sentit a tot un dia d'inalterable "anar fent". De misèria quotidiana.
Aquella gota li va obrir l'ànima deixant-l'ho en un estat d'absència, pensatiu, mentre observava com la gravetat l'empenyia al fons de la seva copa amb la única resistència que li oferia la viscositat de l'alcohol.
2 comentaris:
Una llàgrima val més que mil somriures.
"Li va fer veure que la bellesa moltes vegades era un detall que la rutina ens amaga per mantenir-nos apàtics en l'engranatge social".
És el millor comentari que se'm acudia.
Publica un comentari a l'entrada