El...

pluf! sord i següents repics em tornen a la realitat cada certes hores. El maleït tap de aquella vella ampolla de vidre ha tornat a saltar. Filldeputa!

La fermentació alcohòlica de suc de raïm que té lloc allà, dins aquell recipient que un dia havia contingut whisky japonès, abans de l'era Fukusima, va generant diòxid de carboni fins que la pressió simplement fa saltar de nou el tap de suro repicant per les rajoles del terra. I tot per la mandra d'anar a buscar el puto "celo", o cinta adhesiva dos habitacions més enllà.

I per si no ho has pillat aquí tens la segona explicació, el pla B del dia:

    C₁₂H₂₂O₁₁ +H₂O + invertase →2 C₆H₁₂O₆

    C₆H₁₂O₆ + Zymase → 2C₂H₅OH + 2CO₂

I aquí em venen dues idees al cap, la del Punset penjant-se com un ordinador vell al programa del venut d'en Buenafuente, mentre cremava un darrera l'altre, destruïa, es pixava sobre Pompeu Fabra, tots els diccionaris haguts i per haver...

...i la del coneixement poc útil que aprenem a l'escola.

Joder els nostres avis no sabien ni escriure però es feien les seves eines, els seus aliments i alcohols, les seves medicines,... i nosaltres amb vint-i-tres mil títols a la puta paret del menjador de casa depenem de tot el mercat consumista que hi ha al nostre voltant.

"L'estat, el mercat ens necessita ignorants per consumir".

I en el fons quan veus un paquet de carn un tant inflat penses en botulisme, si les llums de l'arbre de nadal s'apaguen al trencar-se una bombeta vol dir que eren en sèrie, un llamp és plasma, aquell quart estat de la matèria que un dia vas veure a la màquina aquella de la universitat,... que l'alcohol fa mal al fetge!

Malparits! I jo sóc al·lèrgic al treball, als nens i a la solitud hipòcrita de les xarxes socials.

Així rebenteu tots que jo seguirè provant de fer LSD a la banyera de casa, vull dir... destil·lant vi barat,... vull dir...

Hòstia puta! Que no hi ha res divertit que no sigui il·legal?!