La majúscula!

Es van refundar per posar al capdavant de l'associació uns fills de puta del mateix calibre que els que van (fer?) plegar per explotadors i assetjadors. Potser ara són una mica més inútils que els altres, però igual de malparits. Amb la mateixa manera de fer de l'empresa marca la casa.

Canviar-ho tot per no canviar res.

Per continuar fent ignorants, cobrar les subvencions i mantenir la guingueta de sempre censurant qualsevol debat intern que vagi en contra de la línia oficial.

Al meu jo del futur 2023

Sovint veiem a les pel·lícules missatges dels "jos" del futur quan viatgen al passat. 

"Ep jo del 1996, vinc del 2020, inverteix en Bitcoins malparit!".

"Què fas desgraciat, està desitjant que li mengis els morros. Torna enrere cabronàs i ensaliva-li l'esòfag!".

"Demà a la nit atura't al tercer cubata i cap a casa. Per cert, tampoc cal que obris massa la boca!!!".

"Ven-te els pisos abans del 2008".

Però no, en el present on vivim ara, i tal com sembla que dedueix la física en general, no és possible viatjar al passat, per tant, tot això no deixen de ser històries per nens petits que ens ajuden a superar les desgràcies del passat, pensar que potser hi hauria una possibilitat d'arreglar-ho tot. De superar de manera satisfactòria les situacions perdudes on vam posar la pota fins al fons de tot, o de garantir-nos un futur millor. 

En canvi, el que sí que es pot fer és deixar un missatge pel meu "jo" futur. Avisar-lo per no repetir els mateixos errors que amb el temps es tornen borrosos. Evitar la reincidència absurda publicant una entrada recordatòria a la teva xarxa social preferida!

Un avís per l'infeliç que d'aquí una altra volta al Sol tornarà a intentar perdre el cul, gastar-se el sou, anant de burgès sibarita buscant els aliments més exclusius per fer especial la darrera nit de l'any, quan el que realment la fa especial és arribar a despertar-se el dia 1 per seguir l'agonia quotidiana habitual.

Com el conte del vestit nou de l'emperador que era invisible als estúpids. El foie amb tòfona insípid als ignorants i agre, tot i que caducava d'aquí a una setmana. El wagyu meravellós del qual només en poden captar les propietats organolèptiques la gent de cor pur, i que per la resta és com mastegar un bloc de mantega pomada. El "cava", que ja no sé si és espumós, Corpinat, clàssic Penedès, sidra o un "zumosol" que fa massa dies que és a la nevera, més car que et pots permetre de la janotanhumil butxaca d'interí de segona que ets, i que al final "és massa fort i/o àcid" o no lliga amb els postres.

Soc, ets i seràs jo del futur, el ximple el qual es gasta una pasta gansa del mil per un sopar de merda que al final és millor que no hagués existit. Tot de productes exclusius que t'enceguen a base de webs, notícies, articles, vídeos... de tots els altres imbècils que mantenen la roda de la mentida girant com si tots ens poguéssim veure el meravellós vestit posat, per no ser l'únic estúpid reconegut del nostre entorn.

L'absurd que separa la qualitat del producte de l'exclusivitat decebedora.

Wagyu Kobe A5 BSM 10, potser la teva cara d'orgasme de merda al vídeo de YouTube quan el proves és totalment innecessària...

Salvem el món!

Té, menja't un nou impost "verd" tret de sota la màniga ja que el teu cotxe vell contamina molt! La seva recaptació s'invertirà en polítiques ecològiques!!!

Recicla, et fotre'm microxips a la bossa d'escombraries, o uns codis QR ben xulos, per veure si ho fas bé. Si no, et tocarà pagar un impost municipal de deixalles i clavegueram més elevat que la resta.

El primer tram de l'aigua el pagaràs tant sí com no, sense importar el teu consum real. Ens sua la polla que gastis poca aigua!

Pagaràs més per la gasolina, per l'electricitat, per la carn... que el món se'n va a la merda per culpa teva!!!

I al final tota aquesta merda impositiva només genera ràbia entre el poble. Odi pel medi ambient. Pel putu planeta. Torneu-me els meus diners putus lladres, collons de polítics de merda!!!

I per cada cèntim en impost verd, un parell de litres d'oli de fregir per la pica de la cuina. 

Per cada percentatge d'impostos a la gasolina, un bastonet de les orelles i dues tovalloletes humides pel vàter.

Per cada bossa de plàstic cobrada al supermercat, un parell de litres d'oli de palma i una tauleta de xocolta al rebost.

Per cada litre d'aigua no consumit però pagat, una aixeta oberta unes hores. Unes cisternes de vàter extres per veure "l'efecte coriolis" claveguera avall.

Per cada taxa absurda, per cada "ecorobatori" una agressió proporcional al medi. Que la destrucció d'allò "que volen protegir" deixi en evidència les seves polítiques absurdes que només impacten en els ciutadans.

Impost al sol, alvocats de Xile.

Una urbanització davant la costa, l'oli del cotxe al riu.

Un polític "enxufat" a una elèctrica, unes piles i bateries enterrades sota un pi.

Per cada envàs no retornable, un cubell d'escombraries variades al contenidor blau o al groc.

Per cada zona de baixes emissions sense un servei de transport públic digne i barat, uns transatlàntics de la Xina amb merdes d'euro de l'AliExpress.

I si no que els governants aturin les mentides, que deixin clar que es pixen en el planeta, i que només volen els nostres diners per omplir-se les butxaques, per mantenir-nos atrapats i que no aixequem el cap de la misèria! Fa com trenta anys que es parla del canvi climàtic, dels avisos, del que fem tard, del que cal prendre mesures... però resulta que encara som a temps d'evitar-lo! Hem de ser sostenibles!!!

Sostenibles...

Visca el Facebook!

Post vist al Facebook:

"Coco ecológico". Plantado en terrenos que antes eran bosques primarios en Costa de Marfil, recolectado por mano de obra esclava, recorre 5.000 kilómetros para ser envasado en plástico y posteriormente recorre centenares de kilómetros más para ser distribuido en los supermercados. Todo muy ecológico.

No sé d'on collons ha sortit aquest esborrany, i menys si està en putu espanyol... Pel que diu el títol del Facebook, tot i que ara no sabria dir a quin any és va començar a editar... 

Tot i això representa a la perfecció la merda de món cap on anem. Un collons de coco "viòlogic" en envàs de plàstic que ve de l'altra punta de món...

Però jo soc una escòria vegana que només menja merda "eco" per salvar el món!

El vacunes 2.0

 

Dos exemples ràpids de notícies, si no recordo malament, d'aquesta setmana tot i que en podem trobar més de similars. 

I llavors escoltes el poble:

- Ui, aquestes vacunes s'ha fet molt ràpidament jo no me'n fio. Esperaré uns mesos a veure què passa amb els que s'han vacunat...

- És obligatori (i legal que t'obliguin a) vacunar-se?

- Uf, jo no em vacunaré pas, passo d'aquesta merda!

- I tu, te'n fies de la vacuna? Tu te la posaries?

- A mi que em donin medicaments si agafo la covid, però que no em busquin per vacunes!

- Ves a saber quins efectes secundaris tindran... Has vist quants morts ja hi ha després de vacunar-se?

I al final veus el poble queixant-se d'unes vacunes que ens han de permetre recuperar part de la nostra normalitat pre-dos mil vint, protegir-nos de la pandèmia mundial, i alhora veus totes les rates amb un cert poder que, a la que hi ha al voltant seu una xeringa, es munten el "xanxullo" per robar-la i xutar-se-la per la vena els primers!

Tota l'elit amb un mínim de poder s'està petant tots els protocols per ser els primers immunitzats, veient el percal que ens està venint a sobre amb les noves mutacions "britàniques" i no sé quines merdes hipermegainfeccioses i més mortals encara, amb les UCIs saturades i el sistema sanitari a punt de col·lapsar, catalitzat per una incompetència política crònica que ha marcat tota la història "moderna" del putu país de merda on vivim!

I ara tampoc és que des d'aquest blog s'estigui a favor de les farmacèutiques, de les grans empreses que han preferit fer crònica la SIDA en comptes de fer recerca en vacunes, perquè desenes de milers d'euros per tractament a l'any és molt més rendible que una "vacuneta" que ja ho arregla tot.

De la merda de la talidomida, el silenci d'alguns governs que la van permetre vendre tot i saber els seus efectes sobre els fetus, de la lluita que encara mantenen les seves víctimes cada cop més escasses!

Dels experiments de la puta Bayer a l'alemanya dels anys 30 i 40. 

De les clàusules secretes de la unió europea en comprar les vacunes i que hi podem trobar "perles" com aquestes:

"Una de les qüestions més polèmiques és la de la responsabilitat en cas d’incompliments, de problemes amb l’eficàcia de les vacunes o d'efectes secundaris. Brussel·les assegura que la responsabilitat recau en l’empresa. Alhora, però, “per compensar els riscos potencials que prenen les farmacèutiques a causa del poc temps per desenvolupar les vacunes, són els estats els que indemnitzaran les empreses si hi ha problemes de responsabilitat legal en certes condicions”.

De les ajudes públiques que han rebut aquestes empreses privades, i que ara guanyaran milions a base de fer-nos repagar les vacunes que s'ha desenvolupat amb l'ajut dels nostres diners, i que ningú en parla ni coneix els diners que s'han mogut perquè són "acords confidencials".

ES-PEC-TA-CUL-AR... però jo no em vacunaré perquè no me'n fio. No veus que vacunen primer els vells perquè si surt malament no tenen gaire a perdre?!

Gener 2008: 10 entrades. Gener 2009: 16 entrades.

Em rellegeixo els geners que tenen més publicacions de la història del meu bloc (2008 i 2009 si no em falla la vista) i "flipo" bastant amb els textos que hi ha, tot i que en el fons no em sorprenen massa. I és que al final "la por" sembla que et frena una mica més cada dia a mesura que la teva vida es torna més estable. Que la cresta et baixa pel què pots perdre si això arriba un dia al teu cap, a algú que tingui ganes de tocar-te els "ous"... A qui et diu: "els dies on fem festes al col·legi cal venir a treballar totes les hores encara que les tinguis lliure!". El que et poden perjudicar quatre textos de qualitat literària dubtosa que no deixen de ser paranoies absurdes basades en la llibertat d'expressió.

- Oh no senyor jutge, jo només escric el bloc quan vaig borratxo!

- No són les meves opinions, són les veus dins el meu cervell que em diuen què cal escriure!!!

I amb aquesta mena d'autocensura que em va allunyar al seu moment d'altres xarxes socials més "automàtiques" on tot arriba a tothom ràpidament, fa pocs dies va començar a rondar pel meu cap una mena de "concurs" absurd i probablement altament ofensiu que amb el nom ja ho diu tot:

"Què és pitjor".

I la primera pregunta podria ser la següent (des del més profund respecte pel poble jueu i català, 100% lliure d'antisemitisme, racisme i catalanofòbia!):

Què és pitjor, qui és el més rata, un jueu o un català?  

I llavors començaria l'argumentació...

Jo personalment crec que el més rata és el català. Crec que no hi ha cap altre ésser al món capaç de pagar un casament a mitges amb el seu consogre, finalment pagar la festa amb la pasta robada d'un organisme públic (o entitat) i a sobre d'estalviar-se la pasta, pillar la del consogre per enriquir-se una mica més!

Espectacular...

Algun argument en contra?

Però com deia abans... senyor jutge (o ofesos d'Internet) qui va escriure tot això era el bourbon! Em van hackejar el blogspot!!!

Estanc

Avui m'ha tocat anar a un estanc "ParcelShop de no sé què" a recollir l'últim paquet de les meves compres absurdes per Internet. Feia com molts anys que no entrava en un d'aquests comerços, més enllà d'algun supermercat andorrà o l'estanc de torn que vas a cercar el típic paper per fer el putu certificat mèdic per l'administració.

Però no, aquest no era un estanc "normal", era un "mega estanc", un estanc on no hi ha lloc per altres merdes més enllà de tot el que envolta el món del tabac. No hi havia revistes, ni diaris, ni certificats diversos que alimenten el sistema a base de preus absurds i repagament... No! En aquest estanc només hi havia material fumable i per fumar a un nivell tan anadament de l'olla del  yonkisme addictealtabacafulldelmil que fins i tot hi havia una mena de màscara antigàs amb una puta catximba al lloc on hi hauria l'habitual filtre, per fumar-te tota la merda que volguessis fins a morir d'asfíxia. 35€ valia la puta merda aquella a mig camí entre un record de la primera guerra mundial i una disfressa de nit sadomasoquista. El somni del fumador l'hipoxifílic.

Encenedors, vaporitzadors, estris fumetes diversos, tabacs de tots els tipus, papers de liar infinits i fets amb milions de fibres vegetals diferents, pantalles amb més anuncis de tabac i documentals explicant "com n'és de sa" fumar a manta, dels beneficis homeopàtics del monòxid de carboni, la resistència del fumador a la covid, la mentida del càncer que ens vol vendre la societat per reprimir la nostra llibertat tabaquera fumadora...

Però no, més enllà de tota la merda pro addicció, la màscara "eyes wide shut" i la parafernàlia nicotinera, el que més m'ha impactat és la mena de vitrina que emplenava totes les parets de l'estanc amb centenars, o milers, de caixes de tabac. Desenes de milers de putes caixes de cigarretes que entapissaven les parets amb totes les fotos de merda que porten els paquets per llei mostrant els "avantatges" de fumar. Imatges de pulmons negres, forats a la gola, càncers de no sé què, nens amb els pares morts pel tabac plorant, Darth Vaders de segona, esòfags infectes, dents fastigoses, impotència sexual i derivats diversos. La campanya que havia d'evitar que la gent fumés, però que la gent va evitar comprant fundes per amagar-les!

Tot era com una puta escena de cinema de sèrie B, de gore de cinquena amb milers d'imatges repugnants que t'observaven des del darrere del collons de vidre que t'impedia accedir a la preuada droga, ja que segurament molt sovint era robada.

Una mena de sala dels horrors que et recordava una puta joieria, amb totes les peces d'or i diamants fent pampallugues als teus ulls, com una carnisseria d'aquestes modernes amb entrecots de Wagyu a 5000€ el quilogram, però en versió grotesca i repugnant. De mitges merdes que ploren perquè el preu del seu paquet de tabac puja 15 cèntims i l'addicció els surt més cara.

5 minuts per recollir dos paquets ronyosos on tota aquella porqueria infecta i gratuïta et queia a sobre, et trepanava el cervell tot i ser conscient que en el fons tot allò ni et va ni et ve, ja que el tabac és una cosa que mai t'ha enganxat, que et rellisca absolutament, i que els veritables afectats del tema entren allà dia sí i dia també pixant-se'n de tot plegat. Moments on no pots deixar de pensar en tots els cabronassos que es gasten la pasta dia darrere dia en aquesta merda. En com odiaries que la teva parella fumés. En la massa humana que entra allà sudant-l'hi la polla tot a infinit amb la pasta que necessita per mantenir el vici a les butxaques. Rolex rectangulars en unes estanteries de segona on només hi veus merda, dolor i mort.

Però total, "d'algo" ens hem de morir. 

La meva mare fumava durant l'embaràs i jo no he sortit tan malament!

L'avi va durar fins als 90 i fumava cada dia!!! 

A mi la cobertura!

L'addició et consumeix. Les alertes, les alarmes, les notificacions, els avisos, les icones, els colorins a la pantalla,...

Passes hores i hores pendent de la puta pantalla del mòbil, mirant les quatre mateixes webs de merda cada 15 minuts per veure si han actualitzat algun dels seus continguts. La nova entrada!

Actualitzant l'Instagram, el Twitter, el Facebook,... per veure el darrer post, ser el primer a comentar, en fer like, a enviar una emoticona de merda. La notícia de l'últim minut per ser el més cultureta del barri!

I llavors un dia apagues el mòbil, marxes "lluny" de la civilització, et perds per les muntanyes i estàs com 48 hores sense cobertura més enllà, si tens sort, de la ratlla aquella de "trucada d'emergència". 

Moments de paranoia... I si el món se n'ha anat a la merda? Si tot ha col·lapsat? 

No tinc cobertura i potser m'estan trucant!

Serà el del banc oferint-me la hipoteca al 150% per sortir del cau infecte on estic de lloguer i comprar aquella merda de casa que cal restaurar per 160.000€, que tot i ser una "basura", és prou barata i en un barri poc conflictiu?

Serà el del SOC per l'oferta de feina de l'altre dia?

L'escola del nen avisant-me que s'ha fet mal? Tindrà el coronavirus? L'haurà llepat un company que SÍ té coronavirus i els seus putus pares l'han portat a l'escola tot i estar tossint tot el cap de setmana i amb febre?

Serà la meva parella trucant per explicar-me que ha eutanasiat el gat, ja que feia una estona que miolava d'una manera "estranya"?  

Algun parent l'ha liat i cal anar a acomiadar-me?

Per fi es fa aquell sopar amb la colla i ara el faran sense mi? (i a sobre pensaran, encara més, que sóc un capullo).

L'empresa que m'acomiada i dilluns quedaré com un imbècil quan hi vagi a treballar?

La cita del Tinder que avui està disponible després de setmanes suplicant per una mica de caliu humà?

... (insereix paranoia a gust personal del lector)...

I llavors surts de la puta muntanya, de l'agonia, de la supervivència més bàsica on tot es basa a trobar aigua, sobreviure amb el què portes a l'esquena i no quedar-te sense aliment ni gas, a no morir de fred i trobar un lloc on dormir que no sigui gaire inundable, preocupar-te per no acabar triturat per una pedra o per l'energia potencial que has anat acumulant, les insolacions, les plantes tòxiques... decisions simples i bàsiques que deixen tota la resta en un segon pla. On tot es basa a avançar ignorant el mòbil mentre no necessitis aquella ratlleta intermitent de la "trucada d'emergència".

I finalment, al cotxe, havent purgat tots els teus fantasmes, desintoxicat, intentant donar la raó a les teves paranoies, engegues el mòbil i en el primer raig de cobertura veus que el món ha continuat girant i ningú s'ha preocupat gaire de tu, aprenent una de les poques lliçons realment útils del teu present: Apaga el colló de mòbil i deixa de malgastar el teu temps!!!

Pd.- Potser aquí ja em repeteixo més que l'all, però saps que pots posar el mòbil en blanc i negre (escala de grisos) i llavors ja no li faràs tant de cas? Abans calia fer no sé quina paranoia de procés, ara l'opció ja et surt al menú on tens la wifi, el GPS i similars... en el meu cas és a "mode hora de dormir". 

Resum ràpid

 Mou pasta, implica gastar-la o que algú en guanyi?

Implica que els pares/mares no han de tenir els nens/es a casa? (no sigui que calgui que els eduquin ells mateixos i tal...)

Doncs es pot fer sense màxim de persones i a "fondu"! Tot permès sempre que "es respectin les normes de no sé què".

Implica limitar la teva vida privada i tocar-te els collons en els moments on no treballes i pots gaudir dels instants "d'oci gratuït" de la teva miserable existència?

Doncs no pots! Et fots i si vols veure els teus amics o familiars ho fas en grups de 6. Total tampoc deus caure bé a tanta gent com per necessitar grups més grans!!!

Homenatge al JB

NOSALTRES SOM LA (ELS ES)CLAU(S). 

Confina-Ment

Et despertes amb opressió al pit, manca d'aire, punxades a les costelles... Hauré agafat el collons de coronavirus? El putu sedentarisme fastigós, al qual m'han confinat, per fi em mata d'un atac de cor i ho engega tot a la merda? 

On tinc el termòmetre...? 

35'5ºC i el braç esquerre ni s'enrampa, ni fa mal, ni cap altra cosa fora de la normalitat, tot i que fa uns dies que cago tou. Deu ser l'ansietat de merda, que ja fa anys que em persegueix, que torna a treure el nas des del racó més putrefacte del meu cervell sumat a la dieta de Doritos i Voll Damm que marca el meu confinament? 

"Sort que sempre tinc a prop una mica d'alprazolam pels moments de recaiguda" et dius per dins mentre visualitzes la caixa on tens el preuat medicament guardat.

I mentrestant el gran bombardeig:

- Quedeu-vos a casa!

- Que per culpa teva no en morin més dels que toquen!

- Si surts et fotrem una multaca!

- A currar fill de puta! A morir pel capital i l'Ibex 35!

- Aplaudim els metges cada nit a les 18:09h que és l'any que va néixer en Darwin!

- Atenció que no només els vells la palmen!

- No tenim respiradors i farem servir els dels veterinaris! Imprimim-los en 3D!!!

...

Putu joc macabre de quatre polítics incompetents!

De tots els subnormals que ens governen, i que ara estan gestionant aquesta merda, m'agradaria saber quants n'hi ha amb "estudis" de ciències, i dic de ciències per mantenir la mirada oberta i no dir directament "metges" o estudis de l'àmbit "sanitari". Com pot estar gestionant aquesta merda un advocat, un filòsof i vés a saber quins merdes més. Segur que algun dels assessors del govern no té ni la "basura" de l'ESO acabada.

I mentrestant juguen amb les nostres vides, i dic nostra tot i no ser dels grups de risc, perquè segons la propaganda del règim "tots tenim risc". Per què quan jugues amb els percentatges (que no "sé" per què costen tant de publicar) veus que tot i que el risc és mínim per sota dels quaranta, ho deixa de ser quan et converteixes en aquella estadística del 0'2% que ho converteix tot en plors.

Vomitada etílica que no aporta res nou, la incompetència "espanyola" (tot i que en general el món sencer s'està cobrint de glòria) ha estat sempre així i ens podem remuntar al Prestige, a la bomba de Palomares, a l'oli de colza tallat amb no sé què, les vaques boges, o als accidents de Vandellòs... però el que em remou més ara per dins és com serà el món al juliol, al setembre... deixe-m'ho en "més enllà de quan s'acabi tot això". Aquesta mena d'experiment social i de purga del sistema. Neteja dels que consumeixen recursos sense un final definit. La incertesa que buida els calaixos de les pensions i la sanitat crònica!

Ens tracten com carn d'escorxador, dades que en baixar fan pujar els números de les seves putes butxaques i targetes de crèdit!

Actualment, en aquest joc orwelià, bradburyà, zamiatinià o potser ben bé huxleyà, tot sembla que convergeixi en una mena de "prova". D'EXPERIMENT.

El  món es para. Ens confinen. Restringeixen la nostra circulació, les llibertats, l'exèrcit pren el control i tot continua més o menys igual. Les grans empreses creixen, Amazon contracta milers de nous treballadors per donar resposta a la creixent demanda de compres per Internet. Les empreses de menjar a domicili i de repartiment a casa estan a "tope". La gent avorrida dins els seus pisos postcrisi del 2008 (ara que en sortíem),  o cases del mil amb jardí a "full" de la bombolla, compren com cabrons mentre el petit comerç s'enfonsa dins la misèria i les grans plataformes ho rebenten tot amb grans descomptes. Però bé, "l'avorriment" és relatiu, tenim tot l'oci del món mundial a un clic mentre la xarxa d'Internet aguanti. Mesos de contingut pornogràfic gratuït. Netflixs, HBOs, Disneys,... jocs en línia i ofertes a Steam! L'addicció al mòbil es dispara, la sedació a base de sèries i partides multijugador es multipliquen, sempre tens una puta sèrie nova per descobrir i veure'n els sis milions de temporades! 500 capítols de Naruto Shippuden! Aplicacions en línia per aprendre llengües i classes en línia a base de Youtube, Meet o Classrooms. Teletreball! El gran Google ens salva de nou (i ho diu un imbècil penjant entrades al Blogger)!!!

L'opi del poble en estat pur, per la vena, sedant-nos presos a casa pel nostre bé comú mentre el món dels rics segueix girant i creixent gràcies a nosaltres! I no cal ni que ens posin el futbol!!! Fins i tot la religió ha desaparegut en una mena de "cienciocràcia" on ara els investigadors ho són tot. La caiguda dels déus... tot i que algun homeòpata encara es deu fer la barba d'or amb sucre 30.000CH antivíric!

Seguim comprant a les grans empreses, consumim els seus productes, i fem girar la roda des de casa sense pensar massa ni generar problemes als governs, mentre els petits empresaris col·lapsen i part de la societat deixa d'existir en la malaltia i la saturació d'una sanitat espoliada durant anys...

Podries viure així molt de temps apreciat lector? Has obert els ulls i has descobert que la teva miserable vida no ha canviat gaire de la seva versió "normal" a la "confinada". Les teves rutines es mantenen, i aquells caps de setmana poc productius (o períodes de vacances de quinze dies), s'assemblen estranyament a tot això? Has descobert que fa molt de temps que ja no sorties de casa, de la narcoxarxa social, si no era per anar a comprar o portar la canalla a l'escola o a les extraescolars???

La quarantena t'ha fet veure que ja vivies en quarantena més enllà d'aquell passeig en bicicleta del dissabte sense pressió policial?

Vivim, consumim, molts de nosaltres treballem igual tancats que lliures, i de moment, tot gira i emplena les butxaques dels de sempre. Dels que volen que se segueixi movent la pasta per sobre les vides dels altres...

No sé si el món d'aquí a uns mesos serà com el recordàvem, jo personalment crec que no, tot i que ja m'he equivocat massa vegades per a posar-hi les mans al foc, però tot té una estranya ferum que no m'acaba de convèncer, de Matrix de segona barrejat amb pel·lícula de zombies de serie B i tocs de Black Mirror!

De moment, si no tens un mas del mil o un jardí que flipes, aprofita per comprar una màquina per fer cardio a casa que això va per llarg i ara només falta que sobrevisquis al virus i la "palmis" d'un infart per seure tot el dia al sofà!!!

_______________________________________________

Maridatge recomanat pel text:

Sartenazo cerebral. Circocracia (2020)

Highland park 12 (Viking Honour)

Mig matí

Sóc d'hàbits blogaires nocturns, m'agrada "escriure" la meva meda en la intimitat que ofereix la foscor només trencada per la llum blavosa de la pantalla de l'ordinador i, quan funcionava, per la retroil·luminació del teclat. En el silenci que hi ha quan la majoria de gent dorm i es poden escoltar amb més nitidesa les cançons punk que guardo al meu disc dur. En aquelles hores on ja ho tens tot fet i unes copes de més de destil·lat escocès només poden acabar en un son profund i càlid a pocs passos de l'escriptori... Però de vegades la necessitat surt en la sobrietat etílica, a mig matí, colpejat per la realitat de les xarxes socials i la Internet, en el silenci d'una casa buida pels compromisos laborals que momentàniament jo no tinc, sense punk fins i tot, on l'única companya és una semibaixada de sucre provocat per uns quilòmetres de bicicleta que ho fa tot més esponjós, flotant, ingràvid...

I és que més d'una vegada m'ha passat pel cap el fet que si durant la meva adolescència hi hagués hagut el "boom" de les càmeres esportives, i la interacció social actual a través de les xarxes, més enllà dels blogs i les pàgines webs personals en el naixement de la Internet 2.0 que tenien un àmbit més aviat limitat i poc àgil, la cosa potser podria haver estat força més anada de l'olla... i és que una cosa que ara són 200g de trasto, espai compacte i adrenalina a 4k, a la meva època era la càmera de 2 quilograms del pare, amb una cinta que després acabaria en un VHS i tot això intentant no fotre's daltabaix pujant una canal al Gra de Fajol al mes de gener entre punxada i punxada de piolet en un dels tres ressalts de gel!

Però el que em sembla més espectacular del moment actual, més enllà dels flipats que la palmen fent el pallasso, és la facilitat que tens per fer pasta (o que et comprin coses que t'agraden) si ets una "tia bona"!

Aquest submón que hi ha en aprofundir una miqueta (o sortir de la teva zona habitual) de les xarxes "socials".

Perquè actualment, més enllà dels filtres, els tius que es fan passar per ties i tots els enganys possibles i per haver, qualsevol Instagram de "tia" ensenyant carn, agradable de veure i joveneta de seguida té milers de seguidors. Centenars de "likes" en uns minuts i com no, en el seu perfil, enllaços de PayPal o llistes d'Amazon públiques per anar rebent "donacions" de tots aquells cabrons bavosos que les segueixen.

L'hòstia! Postureig ensenyant tetes i guanyes uns "eurillus" d'un pervertit aleatori perquè et compris un tanga del seu gust (i te'n sobri una mica pel compte corrent) i així a la següent fotografia penjada podrà gaudir més premiant-te amb més coses boniques! Si tens 100.000 seguidors imagina quants imbècils potencials tens per esquitxar-te pasta!!!

A part ho pots vendre de moltes maneres: un "Insta" fent ioga amb tanga. Gimnàstica despullada a la platja. Un canal de receptes cuinant amb llenceria fina. Fotos de viatge ensenyant pitram i mugrons durs amb samarreta mullada. Merdes diverses disfressada rotllo "cosplay", "otaku", "furry", "gamer"  o ensenyant cues peludes que s'aguanten mitjançant un dildo posat al cul amb la diadema d'orelles de l'animal a joc! Fins i tot, en una mena d'obra mestra de la subtilitat, pots pintar-ho amb el rotllo altruista, per exemple enviant fotos despullada per correu a canvi de pasta per regalar-la en forma de donacions pels focs d'Austràlia! Dos dies per guanyar 700.000$!!!

O la que venia l'aigua de la seva banyera per uns 30$, després d'infusionar-s'hi una estona despulladeta, i posar-la en un potet ven "cuqui". Darwinisme 2.0 quan un dels pallassos que li va comprar va acabar malalt després de beure-se-la! (en algun lloc es desmenteix però bé, aquí tampoc estem per verificar "fake news" si ens van bé per defensar el nostre punt de vista).

Ara caldria posar algunes captures d'imatge dels comptes que tenen aquestes peculiaritats però aquesta recerca ja us la deixo a vosaltres que segur que trobareu molt interessant... i recordeu que cada "click" i "like" és més ego per aquests paràsits! Navegueu amb moderació i no us desvieu cap a les webs amb vídeos per "adults" d'algunes d'aquestes ties!

De l'autor del "Macho Mojito"

Internet és una joia que quan penses que ja ho has vist tot et fa "BOOOMMMMM" cop de puny a la cara!!! Google, xarxes socials, publicitat aleatòria, atzar navegant, enllaços que et porten a més enllaços... i de cop explota i tot es torna més rocambolesc: un llibre de receptes amb esperma! I per si no n'hi hagués prou, a la web de comerç en línia, a l'apartat de suggeriments, n'apareixen com dos més obrint-se de cop una porta sorprenent, estranya i una mica perversa cap a un nou món que no saps on pot acabar (o portar-te)!!! 

I de cop dins el meu cervell malalt apareixen imatges de vegans fent-se "morcilles" amb la seva pròpia sang, punxada, expulsada pels genitals, del nas! Llegendes de cadenes de pizzes on la ràbia continguda dels seus treballadors es canalitzava en tot de marranades a les bases i salses del futur sopar dels seus clients confiats, de fermentacions de iogurts i làctics a base de flora vaginal. Embotits fecals i mandonguilles d'Ikea (o era el pastís de xocolata?). Canibalisme pactat per internet o seguint anuncis del diari!

I tot i que a les meves orelles, ja fa temps, va arribar la llegenda d'un artista que pintava quadres on incloïa la seva esperma com a un component artístic més, mai m'hagués imaginat un llibre editat (EDITAT!) amb receptes. I aquí, ara, precisament després d'un Nadal altament gastronòmic amb hores i hores de dinars, sopars, sobretaules, esmorzars de ressaca, de bulímia, gola infinita i pressió social per endrapar com cabrons i beure com si no hi hagués demà,  amb canalons i beixamels, cremes i tortells, torrons de tots els gustos imaginables (o encara no), croquetes amb les restes de tot, salses diverses i espesses..., és on apareixen els dubtes més enllà de l'habitual (o esporàdic) ressopó (o esmorzar) entre llençols:

- Extreure'l és relativament fàcil, però depenent de les quantitats que siguin necessàries pot ser complicat. Algú que hagi pogut tenir accés a tot aquest coneixement, cal un cercle d'amics mascles prou important o es pot ser autosuficient amb un sol individu?

- Vas tal qual allà, sobre un tamboret apuntant a l'olla i a manxar? Es guarda un cert temps? Vas emplenant un pot, durant un parell de dies per exemple, i així tenir-ne una bona dosis o amb una escorreguda al moment ja en fas prou?

- Diuen que diuen que el tema pot tenir diferents gustos i de vegades ser força amarg. El llibre dóna consells per aconseguir l'aroma més adequada per cada recepta (no sé amb temes d'hàbits alimentaris o el que sigui que en pot variar el gust), o es va a sac com qui va munyint vaques i ja va bé aquest punt com qui pren una tònica?

- Es pot convertir en una nova revolució a l'estil "nouvelle cuisine" que transformi la manera d'alimentar-nos en el futur, aprofitant un recurs renovable i que molt sovint acaba a les clavegueres o a les papereres. Pot entrar en crisis la indústria de mocadors i preservatius? Ens imaginem granges enormes, a l'estil Matrix, de munyiment masculí per donar resposta a la demanda mundial? D'aparició de cadenes especialitzades en aquesta cuina com va passar amb el boom del sushi? És la fi de les clíniques in vitro? O per contra la competència entre els dos mercats pot entrar en una guerra de preus que revalori de manera espectacular el líquid seminal?

- En alguna part del llibre especifica que el líquid sigui d'origen humà, deixa la decisió en mans del lector i la seva curiositat o motiva en certa manera a una descoberta de gustos més enllà de la nostra espècie en una mena missatge subliminal? No sé, per exemple, "recepta 34 raviolis a la bolonyesa amb esperma de gat". Has munyit mai un gat? Llegir aquesta entrada del meu blog infecte t'ho està fent plantejar? Sabries fer-ho? El llibre indica com es pot extreure el preuat nutrient, clau, nexe comú de tot el seu contingut, amb diferents tècniques i possibilitats, fotos fins i tot? Encara penses en gats???

- Aquest llibre es pot considerar una mena de tractat encobert de zoofília? I tot i que aquí potser ja entrem en un camp més "veterinàric", algú sabria quanta gent caldria per "fer" una beixamel de cavall? Saps que els porcs tenen orgasmes d'uns trenta minuts? "Recepta 67 croquetes de pernil. Preparació 1:15 h més 30 min de munyiment del porc per la "nata". Dificultat: fàcil". 

- Quants plats de cuina espermàtica, quanta gent es podria alimentar, amb una sola ejaculació de balena saben que alliberen com 1500 litres de semen? Seria una opció a considerar pel futur de la humanitat i lluita contra el canvi climàtic, de la mateixa manera com ara es plantegen els insectes? 

Però en el fons, més enllà de totes aquestes qüestions tècniques del tema, n'hi ha dues que són veritablement importants, la clau de tot plegat! 

Primera, si cerco aquest producte a la web de comerç electrònic, els seus algoritmes i similars de recomanacions, on em poden arribar a portar en un futur?  Els anuncis que ens apareixen a totes les webs que visitem (si no tenim bloquejadors de publicitat i similars), a on (o com) poden degenerar? Què em poden acabar recomanant d'aquí a unes setmanes? Quina imatge es farà de mi? Com evolucionarà el meu perfil, la meva imatge d'internet, digital n'hi diuen alguns, que genera el big data a cada clic, "like", recerca, web, etiqueta, compartició, entrada de Facebook o blog...,

I la segona, potser la més important de totes: tu, què collons estaves cercant per internet per acabar trobant aquest llibre???!!!   

Històries de por a la Catalunya Nord #5

Pobre Arnau!

Reciclatge.

Ja fa temps que en aquest bloc s'intueix un cert odi cap al reciclatge, doncs bé deixeu-m'ho aclarir...

...ODIO EL PUTU RECICLATGE!!!!!!!!!!!!!!

I potser ara sonaré com el típic metge antivacunes que mentre t'injecta una bona dosi de mercuri, virus modificats genèticament per les malèvoles farmacèutiques, potenciadors de l'autisme, antrax, poloni 237 i la discografia d'en Bisbal en un xip microscòpic creat pel CNI i la CIA, et va comentant que ell no vacuna els seus fills per A, B i pascual,... jo ambientòleg titulat em permeto la llibertat de cagar-me en el reciclatge, i fins i tot en eludir-lo quan el meu nucli familiar i amics no em veuen!

Sí, sí,... quan la gent no em mira barrejo la brossa "normal" (aquell famós contenidor gris) amb el plàstic, el vidre,... barrejo el vidre amb el paper,... arribant a nivells de clímax màxim on fins i tot llenço les piles al contenidor normal. L'oli per la pica!

Crec que si no signifiqués creuar una línia de no retorn en el meu passat educatiu, llençaria les bombetes ecològiques (aquelles que en diuen de baix consum) als marges de la carretera mentre conduiria el meu cotxe de camí a la feina.

Prenent les paraules d'un dels nostres polítics: "Mori el reciclatge!".

"I què li ha fet el reciclatge a aquest pobre desgraciat?" potser us penseu molts...

Que potser coneix la veritat i sap que veritablement el reciclatge no existeix i es barregen tots els contenidors al mateix camió, sense que es mantingui la tria feta pel ciutadà?

Doncs no! Cap llegenda urbana de merda s'ha apoderat del meu raciocini, odio el reciclatge simplement per què el trobo hipòcrita. El reciclatge és una fal·làcia que plana sobre l'arc sud-europeu, que ens culpabilitza, que ens incita a ser més respectuosos amb el medi ambient quan la condemna de la Terra no depèn del "pensa global, actua local" que se'ns repetia com un mantra en l'agenda 21 local, els inicis de Kyoto i el naixement de la sostenibilitat.

I és que quan et fas les preguntes adients tot el castell de "naipes" del reciclatge s'esfondra sota el seu propi pes.

Us heu parat a pensar mai per què reciclem?

No?

No?

No?

....

No?

Doncs bé...

No? De veritat?

Teòricament el nostre món és un sistema tancat. La matèria que el forma és limitada. També seria interessant saber que hi ha elements més abundants que d'altres, però els percentatges ara no els recordo i el llibre on els vaig llegir té un apartat on no hi estic d'acord i bé... potser en parlarem un altre dia.

Per aquest precís motiu l'antic model de societat on es comprava i es llençava ha quedat obsolet. Sempre m'ha semblat interessant plantejar la idea que les mines del segle XXII (a veure si ara no la lio amb els palets dels collons de romans), o fins i tot de mitjans del XXI, serien els nostres antics abocadors on despreocupadament vam anar llençant tots la merda que es reconvertiria en un futur pròxim en la nova mineria. És com força poètic... tot d'obrers treballant per extreure metalls, minerals, plàstics,... entre compreses sanguinolentes, mascotes momificades i palets de les orelles plens de cera.

Tornant al tema i resumint el paràgraf anterior el motiu principal pel qual reciclar és la limitació en els recursos naturals dels quals traiem les nostres matèries primeres.

Llavors, ja reflexionant una mica més enllà, caldria saber que produir una ampolla a partir de vidre reciclat o de vidre "verge" té un cost diferent. Quan nosaltres llencem el mòbil obsoletament programat al "contenidor de reciclatge" hem de saber que si tot va bé i no va a parar a Accra (Ghana), pot ser tractat en una empresa de reciclatge on en traurà els metalls preuats tal com l'or, i que aquest or té un cost de processat menor que no pas explotar-lo en una mina, treure'l de l'escòria per separar-ne la mena,...

I la primera pregunta incòmode apareix ara: Quan jo llenço el meu mòbil, del qual algú en robarà l'or, me'l paguen?... Teòricament jo l'he pagat al comprar-lo (o al pagar els infinits mesos de permanència inclosos en el magnífic preu d'oferta de la companyia de telecomunicacions).

A part per reciclar un aparell electrònic, dins del preu de la botiga, ja hi ha un impost que va destinat al seu reciclatge, per tant de la meva butxaca ja han sortit els diners destinats a l'empresa que cobreix el cost de processament de l'aparell. Llavors jo rebo la part proporcional del benefici de vendre l'or?

I ara parlem d'or ja que és la moda pot-crisi del 2008 on era més segur invertir que no pas en la banca, però i tots aquells metalls rars que només es troben en certs països (que es podrien comptar amb els dits de la mà) i són extremadament rars?

Heu sentit a parlar del Coltan? Doncs potser hauríeu de llegir més!

Una altre dada que em toca força els nassos és un dibuixet que hi ha a les llaunes de begudes. T'has fixat mai que a un lateral hi ha un dibuix on hi surt un logo "1kr". Doncs bé, això és el preu que val la llauna buida quan la tornes al contenidor de reciclatge. T'han tornat mai un cèntim per reciclar una llauna?  A mi no! Això apreciat lector només passa a aquells països on la seva moneda és la "corona", i habitualment són els nòrdics. Aquí el robatori de les nostres deixalles surt gratuït (en aquest punt del text recomanaria posar la cançó de "la polla" "badejitas, latas y paquetes", no poso l'enllaç ja que el collons de "goear" s'ha petat tot el punk del bloc).

I el plàstic? El malparit de plàstic ple de disruptors hormonals com el BPA (Bisfenol-A), i que recobreixen milers dels nostres aliments i biberons pels nostres nadons? Algú sap com es recicla el plàstic dels collons, o simplement el tires tot al contenidor groc?

T'has fixat que en alguns recipients de plàstic hi ha un número dins una mena de triangle rar? Aquest número (per regla general) com més alt és més difícil de reciclar implica que és el plàstic en qüestió. Fins i tot, dins de certs envasos de plàstic, si el fabricant el dóna les informacions de com reciclar-lo, et demana de llençar-lo al contenidor general. Com pot ser que en el propi envàs de plàstic es demani al ciutadà de no reciclar-lo, si al contenidor groc hi van els envasos? Algú ho mira això? Recicles els plàstics en funció dels seu tipus?

Si la resposta és no, llavors teòricament recicles malament. O això o hi ha una mena de màfia on les empreses de reciclatge només reciclen el que els hi va bé en funció dels seus interessos econòmics.

En aquest punt caldria comentar que la "pregunta incòmode 2" s'ha mig formulat i barrejat en l'apartat anterior.

Pregunta incòmode 3. Per quin motiu ens hem de trobar dificultats a l'hora de reciclar residus problemàtics?

Per reciclar l'oli cal que anem a la deixalleria, en la qual tenim un límit mensual de residus, i en la majoria dels casos al anar-hi ens fan mala cara. En els millors dels casos l'ajuntament ens descomptarà uns cèntims al posar biodièsel o no sé què (això del dièsel ara mateix també és un tema delicat) al cotxe. Per tal de que l'oli es recicli correctament se'ns diu que si el llencem per la pica "una gota d'oli pot contaminar 3.000.000.000 de litres d'aigua" (aproximació aproximada sense validesa científica) i a sobre afecta negativament el procés aerobi de la EDAR (estació depuradora d'aigües residuals) ja que dificulta els processos dels bacteris que descomponen la matèria orgànica que tal i qual.... i llavors un dia veus que potser untant un paper amb aquest residu tant malparit (que es fa servir per tallar el biodièsel) la llar de foc tira que flipes. Fins i tot la gestió de residus comuns d'alguna ciutat que va per incineració es veuria afavorida per llençar-lo al "gris" de manera controlada.

Si seguim evolucionant en el meu odi reciclador segueixen apareixent detalls que em toquen més els ous que per llançar el vidre calgui fer distàncies maratonianes fins al contenidor verd, com per exemple el cas del reciclatge de les bombetes de baix consum.

Sempre recordaré amb certa nostàlgia els meus anys d'ESO, on un dels garrulos de la classe que anava per jugador professional de futbol, cosa que el dispensava de fer educació física per la por de l'entrenador de que es lesionés, va rebentar un fluorescent de la classe fent l'idiota. Llavors "l'empollón" de torn se'm va girar preocupat dient "els fluorescents porten mercuri". En aquell moment, motivat per la meva ignorància retroalimentada per la nova reforma educativa, em vaig limitar a tapar el nas amb la samarreta tot dissimulant. Ningú va sortir de l'aula, cosa que potser hagués sigut la reacció més audaç. Potser algú va obriu una finestra tot i que no ho sabria assegurar.

I el mercuri? Qui pensa en el mercuri més enllà de les tonyines?

Algú ha vist un contenidor decentment preparat per acollir aquest preuat metall pesant neurotòxic?

L'últim cop que vaig veure un contenidor emmagatzemador de bombetes amb mercuri era a l'alçada de les caixes de pagament d'un supermercat i consistia en una caixa de cartró preocupantment plena de forats. Així és com reciclem els objectes potencialment contaminadors i perjudicials de la nostra salut, llençant mil·ligram rere mil·ligram de mercuri en una caixa oberta on a cada xoc de bombeta nova es pot alliberar pols amb mercuri cap els nostres organismes...?

El sistema de reciclatge actual és l'equivalent a posar la Rita Barberá com a presidenta de la comissió de la corrupció que investiga el PP español... però bé, si no reciclem els dolents som nosaltres!

Nota: Reciclar té els seus beneficis, des d'aquest bloc no es vol condicionar a ningú per què deixi de reciclar la seva merda en pro de la salut medi ambiental global i benestar del nostre planeta.
   

Casualitats...

...de la vida un dia et veus mirant cadiretes de cotxe.

En un moment donat, guiat pel RACC i el seu homòleg espanyol, en veus unes de super "molonguis", amb notes súper altes i penses... aquesta cadira és la polla i només val com 200€!

Però llavors (com no) de nou la vida et fot un clatellot d'aquells monumentals i veus que en alguns països aquest tipus de cadireta (podem dir-ne d'escut) porten anys que estan prohibides. Prohibides! I aquí les venen com si fossin la gran revolució en la seguretat infantil dins l'automobilisme.

Llavors en l'afany insaciable pel coneixement, que ha caracteritzat l'espècie humana fins a finals del segle XX, segueixes cercant informacions i veus com l'homòleg de l'homòleg del RACC en versió nòrdica parla d'un "test plus" d'un organisme independent Danès o Suec o alguna cosa d'aquestes.

Continuant amb la recerca es parla de cadiretes amb "isofix" a contramarxa,... i un munt de paranoies que fins ara (després d'haver mirat tres-centes pàgines de cadiretes de cotxe) no havies vist mai, i que en un moment dupliquen els esforços requerits a la teva targeta de crèdit.

Amb les noves referències i models, tornant als reals clubs de l'automòbil de la nostra estimada península ibèrica, veus que aquests models "hipermegarecomanats" amb el "test plus" dels nòrdics tenen puntuacions de merda i que les desaconsellen totalment.

I llavors de nou segueixes pensant, i penses que els nòrdics amb això en saben un ou i són seriosos, i que per altre banda, tot i que ja se sap que la riba nord mediterrània/sud d'Europa és força un circ d'estúpids i mediocres, penses que el RACC és un organisme seriós, i que aquesta desinformació esbiaixada i falsa no pot ser real...

Però no... els nostres estimats clubs d'automobilisme es venen per quatre duros, ens mal informen i menteixen en pro dels seus interessos, jugant amb la vida de nanos, i rient-se de la intel·ligència del ciutadà mig que basa les seves decisions en mentides d'hipòcrites i estafadors que haurien de ser neutrals!

I en el fons quan un desgraciat posa la seva butxaca per davant de la vida dels fills del altres només em ve una paraula al cap: "ESCÒRIA!".

Empresariat.

Quan un dia et despertes i tens la sensació d'haver reculat 40 anys veus que alguna cosa no lliga. 

Quan el teu salari de forma misteriosa desapareix entre dipòsits de gasolina, impostos, lloguers,... i el fet de menjar carn es converteix en l'excepcionalitat del diumenge, en dia de festa major, la major part de les setmanes de cada mes, només pots pensar en fugir d'aquest sistema dèspota i criminal.

I llavors penses, penses, penses i tornes a pensar fins que després d'uns gots de "licor de Hulk" tot es torna més clar, i el tetrahidrocannabinol amagat a les seves entranyes et dóna l'empenta definitiva.

Retornar a les arrels, a l'artesania, a l'autosuficiència i al coneixement de la natura que ens dóna els seus fruits de forma periòdica i constant. Aprofitar aquella petita producció de licors que va començar fa uns anys i ampliar-la per arribar més enllà. Potser fer quatre duros per sobreviure una mica millor i repartir una mica de felicitat.

De dolçor de sobretaula i calidesa, que en aquests moments de merda no hi ha res millor que estar envoltat d'amics, xerrant al torn d'una taula, tot fent uns gotets de ratafia mentre passen les hores i s'afoguen les misèries.

I entre proves i proves tot d'ampolles van emplenant, ocupant, saturant les estanteries i els racons de la casa, macerant, esperant absorbir totes les aromes dels fruits que es van combinant amb l'alcohol, el sucre, les espècies i les herbes aromàtiques. Licor d'avellana, de mandarina, d'arboç, una edició especial de licor "verd", de cireres i aviat si es troben aranyons de patxaran, a part de la ratafia que ja està baixant a un ritme desorbitat.

Garrafes de vidre, paciència i bons ingredients és tot el secret del beuratge que espera pacientment a ser degustat.

 

 I per què no falti el punk...