Sol, sota el cel estrellat, vigilat per tot d'ulls brillants que s'amaguen entre els rostolls i els arbustos dels marges del camí, només la llum del frontal al mínim, i algunes cuques de llum, em marquen el camí.
Al partir
-
Estábamos de pie, quietos, sin mediar palabra. Ante nosotros se imponían
las cuatro columnas de Bellaterra. Un lugar que siempre que podía evitaba.
Evita...
Fa 2 mesos


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada