La banalitat ens fa feliços, evita que el nostre cervell funcioni amb els consegüents efectes col·laterals que això té...
... i què hi ha més banal que el magnífic anunci del "tinto de verano Don Simon"?
Espectacular!!! Veure'l és tornar a viure als 90, poder tornar a gaudir del tabac als bars, sentir la pudor del fum que impregnava la teva roba després de sortir de festa una estona a l'estiu. Poder xalar amb la tranquil·litat que sentíem tots al viure en un món on encara no existia el canvi climàtic, devastat per la SIDA i els yonkis, però sense coronavirus ni mascaretes. Amb pocs antivacunes i encara menys terraplanistes. On "dislèxia" i "autisme" eren paraules que encara no sortien al diccionari.
Un anunci que ens transporta a una vida més humil, més simple i menys problemàtica.
Sense mòbils ni xarxes socials, sense Internet, en un món que encara no coneixia la crisi immobiliària, on no calia fer fotos del plat de merda que estava a punt de surar dins els sucs gàstrics del teu estómac, ni ensenyar carn al TikTok ni a l'Instagram, sense viatges en avió per quatre duros, ni la pujada de preus que va comportar l'arribada de l'euro, ni la bilis que desborda Twitter, on la globalització encara no ens havia corromput, on quan encara confiàvem en els polítics i el fet de poder construir un món millor!
La felicitat absoluta que es pot resumir en quatre frases inalterades dècada rere dècada:
- Tinto de verano Don Simón!
- Tinto de verano hay que beber!
- Tinto de verano pa'l calor!
- Fiesta Don Simón!
I com no el gran "bebe vinaxo" tot i que això ja és una altra lliga!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada